HI HA ALGUNA COSA A
DEBATRE AL POBLE?
El poble de Sant
Vicenç s'ha de preparar pel futur i no parlo del futur com una cosa
llunyana, ni de bon tros. Parlo d'un futur immediat, doncs qualsevol
pot veure com n'està canviant l'aspecte del poble. Des de lluny hom
pot veure grues per tot arreu, i quan passeges pel poble es comprova
les moltes obres començades, quasi acabades i un munt de plafons
publicitaris de promocions immobiliàries: Vendes de pisos, de cases,
de pàrquings, etc. És tracta d'una al·lucinació, doncs no. Hi haurà
una allau de nouvinguts, nous santvicentins. Creixerà, sens dubte, el
nombre d'habitants.
Dic tot això, per la senzilla raó, de que essent tan evident i que
comportarà, òbviament, conseqüències de tota mena, sembla que no forma
part del discurs dels nostres polítics.
Els nostres polítics, els nostres representants al municipi, semblen
practicar un estil ben curiós, parlen de les coses que, tot s'ha de
dir, només els hi interessa amb ells. Això ho dic, fermament. Han
passat, si fa no fa, uns cent dies des de l'arribada al govern
municipal, mitjançant la moció de censura, de tota l'oposició i
l'anterior equip de govern resta, ara, a l'oposició. Una clara volta
de la truita i una experiència forta per a tots. Doncs bé, sembla que
el nucli de tots els comentaris, quan manaven els uns, com els altres,
enguany, rau en els retrets, i les malfiances.
El problema és que són moltes les coses que ens interessen a tots i
per això els hem votat, perquè se n'ocupin i ho parlin, i facin
partícip a la població dels seus projectes i dels reptes que cal
afrontar. Diuen que l'administració local és la més propera al ciutadà
i, per tant, la més apropiada per enfortir la participació. Els
polítics, un cop tenen el govern, han de saber que hi ha una
diferència fonamental entre fer de polític i fer d'empresari, aquest
només va a la seva i comenta el que li convé o no comenta res, és la
seva manera de defensar els seus interessos; en canvi, l'altre té un
deure defensar l'interès general, i per això cal escoltar i promoure
la participació, promoure la difusió dels assumptes importants pel
poble. Els retrets i les malfiances tenen que acaparar un espai i
prou, la resta és molt més important: On és farà el nou pont? Què
passa amb l'abocador? Com es pensa atendre l'allau de nouvinguts
respecte a l'escolarització, els serveis sanitaris? N'hi ha prou
oferta comercial i oferta d'oci al poble? I tantes altres coses més?
Què demanem? Doncs, senzillament, més transparència i menys
discrecionalitat en la gestió, estimular la participació. No és
inversemblant que els ciutadans, en general, acabin decebuts. I això
es molt perillós, doncs acabaran per buscar-se les solucions al marge
dels polítics. I això no és bo. |