Cartes a El Breny

1. EN EL COMIAT D'EMILI GALDÁMEZ FERNÁNDEZ (M.L.T.)

2. AGRAÏMENT DE LA FAMÍLIA BARTUMEUS CODINA (Família Bartumeus Codina)

3. PARCS I JARDINS (Un defensor de la natura)

4. FELICITACIÓ A RAMON LÓPEZ DE MÁNTARAS (Concepció Carreras)

Sé que no eres amant de cerimònies ni comiats. Però avui, en ocasió del llarg i important viatge que has començat, m'he pres la llibertat de fer-te quatre ratlles en El Breny”, el periòdic del poble on vas viure més de trenta anys.

Encara sonen fortes en la meva orella les teves paraules i les meves, en aquest debat obert i sense fi de les inquietuds i dels anhels més nobles per la humanitat i tots els que ens envolten.

Tu, Emili, eres un home d'idees, un gran inquiet i preocupat per totes les coses, els esdeveniments del món, les guerres i els grans conflictes, però també, per les qüestions més properes, les coses de cada dia.

Sempre envoltat dels teus llibres, aquella atmosfera culta que tant apreciaves –i feies apreciar-, els segells, els puzzles, però, insisteixo, sobretot, els llibres. Tenies l'ànima d'escriptor, la vocació que sempre et va acompanyar, l'anhel de comunicar-te amb originalitat, d'explicar a tothom, d'una manera amena, tantes i tantes coses com et passaven per la ment. Ho sé bé perquè jo mateix era un dels teus lectors. Quan ens trobàvem, o ja em guardaves l'últim exemplar o m'explicaves, amb la teva vivacitat, el guió del pròxim.

Si la duresa del destí que vas haver de patir i les circumstàncies, no es van posar d'acord, ni van fer la justícia que et mereixies, per tal de publicar els treballs que havies escrit aquests darrers anys, els teus fills i tots els qui et llegíem, així com l'entorn cultural on et movies a Abrera (que prou et coneixien a la biblioteca). Sabem sobradament la teva vàlua, la teva dignitat, el que hi posaves de tu en la teva obra. La teva ironia enginyosa, la senzillesa entranyable i popular dels teus escrits, la tendresa i sinceritat de la majoria de les teves narracions, novel·les i relats, curts o llargs. Tots els teus escrits destil•laven humanitat, noblesa, amor sense fi. En fi, com eres tu.

Sempre colpeix molt que un amic tan especial com tu se'n vagi per davant i ens deixi, però jo sé que tu penetraràs en altres dimensions de la vida i del cosmos, que –d'alguna manera- compartim.

Des d'aquests móns de llum, descans i equilibri, començaràs una nova etapa que segur que tens ben merescuda.

Gràcies, Emili, per la teva gran lliçó de fortalesa i dignitat, i pel gran coratge amb que has suportat la dura prova que se't va posar.

Fins sempre.

M.L.T.
Manresa, 15 de febrer del 2005

La família de Rosa Codina Plans volem agrair a través d'aquestes ratlles les mostres de solidaritat, suport i condol rebudes de totes aquelles persones que ens han fet costat en aquests moments tan dolorosos per a nosaltres, així com a l'Associació de Comerciants del carrer Gran i a la Unió de Botiguers de Sant Vicenç de Castellet ja que com sabeu, la Rosa va dedicar tota la seva vida a ser botiguera del nostre poble. A tots, moltes gràcies.

FAMÍLIA BARTUMEUS CODINA
Sant Vicenç de Castellet, març del 2005

El dilluns de Setmana Santa, fent una passejada pel poble, entrava al parc de la Plaça Catalunya un senyor tot elegant que observava atentament els arbres. Preguntat per la seva manifesta atenció pels arbres, em comentava que era Tècnic Professional de Parcs i Jardins i que per encàrrec del nostre ajuntament feia un inventari de l'actual situació dels arbres, parcs i jardins del poble. La sorpresa va ser grata quan vam ser que el nostre ajuntament es preocupava pels seus parcs i jardins.

Al preguntar-li com els trobava, se'm queia l'ànima al terra ja que comentava que la conservació era irregular i que hi havia alguns arbres que ja eren "irrecuperables" i la majoria només viuran la meitats dels anys que els hi pertocaria ja que durant molts anys han estat molt maltractats a l'hora de podar-los. Segons el mateix tècnic, deia que no entenia perquè la majoria d'ajuntaments catalans tenen la mania de fer esporgar els arbres cada anys.

Aquestes dues raons tan importants respecte a la poda dels arbres dels nostres parcs i jardins ja fa anys que a El Breny ens queixàvem d'aquestes "destrosses indiscriminades" que feien els encarregats (sense cap coneixement) a l'hora de podar els arbres i la insistència de fer-ho cada any. El tècnic recalcava que els arbres no s'han de podar, només repassar-los de tant en tant. Com que estàvem al Parc de la Plaça Catalunya, em feia apropar als pollancres que estan a tocar de la via i m'assenyalava el centre dels arbres on la branca principal era tallada (per un inexpert) i ja es començava a podrir. Aquest fet, feia que la vida d'aquests arbres minvés ben bé la meitat del que podria viure. Altres arbres tenien el mínim dels mínims de branques per aguantar les sequeres d'aquest país. En fi, a veure si després d'aquest treball encarregat ens fan una mica de cas i ens donarem per satisfets.

UN DEFENSOR DE LA NATURA

Amics,

Amb aquestes ratlles voldria felicitar a l'eminent santvicentí Ramon López de Mántaras i Badia pel seu pregó de Festa Major. Aconsello als lectors d'El Breny que el llegeixin amb atenció perquè és una bona radiografia dels perills que comporten l'excés de cofoïsme davant la "modernitat", que moltes vegades té com objectiu obtenir el màxim benefici en el mínim temps possible. I ben al contrari. S'hauria de créixer intel·lectualment, al mateix temps que creixem en llibertat, en responsabilitat i maduresa afectiva. També vull donar les gràcies al diari El Breny per la seva publicació.

CONCEPCIÓ CARRERAS

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet