El Poble

1. EL CONSISTORI SANTVICENTÍ ACTUAL

2. TOT S'HI VAL... crònica dels fets (Magí Giralt)

3. EL GRUP MUNICIPAL D'ERC INFORMA (Regidors d'ERC)

4. L'EXPERIÈNCIA DE LA CRISI MUNICIPAL (Calidoscopi)

Cartipàs Municipal de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet

COMPOSICIÓ I DELEGACIONS

- Joan Montsech Vilà: Alcalde (PSC)
- Magí Giralt Calsina: Regidor d'Urbanisme, Medi Ambient, Brigada i Manteniment (Grup Mixt)
- Josep Manel Serrano Campaña: Regidor de Serveis Municipals, Obra Pública, Infrastructures i Habitatge (PP)
- Glòria Torner Miguel: Regidora d'Ensenyament, Cultura, Premsa, Imatge, Comunicació i Presidència (PSC)
- Vicenç Sáez Pérez: Regidor d'Esports, Hisenda i Promoció Econòmica (PSC)
- Josep Sanjuan Sanjuanes: Regidor de Participació Ciutadana, Personal, Governació i Règim Interior (PSC)
- Maria Dolors Martínez Carmona: Regidora de Serveis Socials, Sanitat, Consum, Joventut, Dona, Cooperació i Solidaritat (PSC)

OPOSICIÓ

- Valentí Carrera i Vila (ERC)
- Antoni Guardiola i Cortina (CiU)
- Lluís Oliveras i Giralt (ERC)
- M. Àngels Casals i Pladellorens (CiU)
- Marcel Puig i Ferrer (ERC)
- Pere Anton Llovet i Canal (ERC)

TINENTS D'ALCALDE

- PRIMER: Magí Giralt Calsina
- SEGON: Josep Manel Serrano Campaña
- TERCERA: Glòria Torner Miguel
- QUART: Vicenç Sáez Pérez

El propòsit del següent escrit és donar explicacions acurades i definir el meu posicionament personal i el del partit que represento (Unió Democràtica de Catalunya) en relació als fets ocorreguts a l'ajuntament de Sant Vicenç de Castellet durant els darrers 6 mesos, és a dir des del moment en el que l'equip de govern va decidir unilateralment retirar-me les competències.

ELS MOTIUS DE LA DESTITUCIÓ
La transcendència de la decisió presa fa que els motius que la justifiquen haurien d'haver estat absolutament clars i contundents des de l'inici. Això no ha estat així. Per què? Els que han seguit el tema des del començament s'hauran adonat que en cap moment s'ha clarificat ni s'ha explicat al poble el perquè es va decidir excloure'm del govern utilitzant arguments de pes, sòlids, robustos, veraços. No és casualitat que això no s'hagi fet, senzillament no existeixen tals arguments.

- S'ha dit que la meva voluntat era plegar... doncs bé, si això fos veritat potser hauria hagut de ser jo mateix qui presentés la renúncia no? Queda clar que aquest argument no s'aguanta per enlloc.

- També s'ha qüestionat la manca de transparència en algunes actuacions, bé, primer s'ha de comentar que totes les actuacions de l'àrea d'urbanisme s'havien realitzat amb el vist-i-plau del resta de l'equip de govern, però si tot i així hi haguessin actuacions a qüestionar, s'hauria hagut de fer servir la via judicial per denunciar-les, no? Perquè no s'ha fet? Torna a quedar clar que tampoc hi ha arguments sòlids en aquest sentit.

Al meu parer, no hi ha cap altre motiu que justifiqui la decisió presa que no sigui la manca de capacitat alhora de gestionar punts de vista diferents i discrepàncies naturals que forçosament sorgeixen entre organitzacions polítiques diferents. Cal recordar que el pacte de govern estava format per 7 persones i 3 partits diferents, ERC, CDC i UDC, i que, en una situació com aquesta sempre poden haver-hi tensions internes, però, que normalment es resolen a casa, en el sí del pacte de govern, assolint consensos i sense fer gaire soroll. La inexperiència i la precipitació han estat els companys de viatge que han guiat als culpables de generar i magnificar una situació que en qualsevol altre lloc s'hauria resolt sense problemes.

MANCA DE VISIÓ
Qualsevol analista polític seria capaç de veure que en un ajuntament format per 7 membres al govern i 6 a l'oposició, l'equilibri depèn d'un sol vot. A qui li pot passar pel cap l'estratègia de prescindir unilateralment d'un regidor de l'equip de govern i poder seguir governant amb normalitat? Gaire lògic no és. Fer això significa posar veritablement en perill l'estabilitat de l'ajuntament, comprometre el futur, en definitiva, jugar amb foc. Tots aquests elements s'haurien hagut de tenir en compte alhora de prendre la decisió, el problema és que no es van tenir en compte, evidenciant una clara manca de capacitat d'anàlisi i sobretot una falta importantíssima de visió política per part de les persones que van participar en aquesta decisió. No es van avaluar ni dimensionar les conseqüències que una decisió d'aquest tipus podia tenir per al nostre poble. En aquest sentit, no descarto la possibilitat que algú, amb clara intencionalitat, aconsellés desafortunadament prendre aquesta decisió pensant que si s'acompanyava amb una mica de por i s'escampaven uns quants rumors sobre la meva persona, aprofitant una situació familiar i personal molt dolorosa provocada pel dol per la mort d'un germà, m'acabarien forçant, per motius personals a renunciar de les meves funcions i a retirar-me de l'ajuntament. Si això no és així, perquè es va fer en aquelles dates?, perquè no es va esperar passar les vacances i solucionar el tema amb tranquil·litat? ... Massa coincidències...

DESCRÈDITS MEDIÀTICS
Tan bon punt va quedar clar que l'estratègia maquiavèl·lica d'exclusió no havia funcionat i no s'albirava la meva renúncia a la condició de regidor que l'exercici democràtic m'havia atorgat va començar a funcionar la maquinaria d'utilització dels mitjans de comunicació per a fomentar entre la població una imatge de la meva persona totalment esbiaixada, escampant mentides i fent circular històries inversemblants. El propòsit era clar, l'orgull d'haver pres una decisió i no acceptar l'error era suficient per justificar qualsevol acció. El ressentiment podia més que la raó. En aquest sentit, i un altre cop sense el més mínim rigor i amb la valentia de saltar-se tota norma de conducta ètica, van atacar la meva dignitat com a persona sense cap tipus de complexes. Tot s'hi valia per fer creure a la gent que jo era el corrupte més gran de la història, que existissin o no motius reals esdevenia totalment secundari.

El tarannà més típic dels que no tenen la veritat és el caure en l'insult, el descrèdit i les calumnies com a elements justificadors de les seves accions, en aquest cas sembla que el rol adquirit pels causants de la crisi s'acosta molt a aquest tipus de tarannà, ... no ? Si no hi ha arguments, doncs insultem a veure si així plega d'una vegada... Potser no us n'heu adonat, però heu sobrepassat, i de llarg, els límits ètics i morals.

UN EXEMPLE
Podria estar pàgines i pàgines responent a totes les acusacions que s'han fet sobre mi, però només posaré un petit exemple que explicita quina ha estat la constant en la seva forma d'actuar. Un cop s'oficialitza per decret d'alcaldia el mes de juliol la retirada de les meves funcions presento una instància a l'alcalde Valentí Carrera demanant-li la retirada del meu sou, la cosa està clara, si no governo no cobro. La seva resposta, també per escrit, va ser la següent: "No es possible deixar de percebre el sou, la única forma de deixar de cobrar és dimitir" Apa, un altre intent de pressió. Però el mes fort de tot és que malgrat impedir que deixés de cobrar s'utilitza posteriorment el diari Regió 7 per anunciar i criticar el fet que jo segueixi cobrant.... Realment una situació esperpèntica. La meva dignitat com a persona va més enllà d'aquestes situacions i s'ha de saber que el sou percebut durant aquests mesos s'ha destinat integrament a serveis socials del poble.

SUPORT EXPLÍCIT I ROTUND D'UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA
Des del primer moment Unió Democràtica de Catalunya ha estat al 100 % al meu costat, no ha dubtat i sempre ha treballat per trobar una solució real al problema. Ha cregut, primer de tot, en la dignitat de les persones. Quan dic que s'ha treballat ho dic amb el sentit complert de la paraula, és a dir, esforçant-se a construir en comptes de destruir, buscant diàlegs en lloc de fomentar acusacions, generant propostes en comptes de crispació. La forma de treball ha tingut com a propòsit últim la resolució del problema, i no la recerca incontrolada del suport popular per justificar el descrèdit barat vers a una persona. Per aquest motiu durant molt temps s'ha callat, treballant sense ressò mediàtic, aguantant fal·làcies, calúmnies i mentides, però tot i així treballant per no encendre encara més el foc i no entrar en una espiral sense control. La proba d'aquest fet només s'ha de buscar en la premsa i contar quants articles s'han publicat d'un cantó i de l'altre i analitzar-ne, sobretot el seu contingut.

LA PROPOSTA
Durant els primers dies, jo diria fins i tot durant els primers dos mesos de crisi, s'esperava un clar posicionament per part de l'equip de govern reconeixent l'error en la decisió i d'aquesta manera poder recuperar l'estabilitat perduda per culpa d'una decisió desafortunada i precipitada. Recuperar el pacte era només qüestió de reconèixer públicament l'error i retornar les funcions, tan senzill com això. A mesura que van passant els dies i aquest posicionament no arriba i a sobre es va afegint més i més crispació queda clar que les capacitats de gestió de la gent que segueix formant part de l'equip de govern són realment molt limitades i que el poble no pot córrer el risc de tornar a caure en errors similars, per tant en cap cas l'ajuntament pot quedar en mans únicament d'aquesta gent. És aquí on s'inicia l'estudi real i la possibilitat d'estructurar un govern d'unitat, que ofereixi garanties per afrontar amb fortalesa reptes de futur, sense excloure a ningú, repeteixo, sense excloure a ningú. Proposta que segueix oberta en l'actualitat i que segueixo creient la més adequada, però que ha estat contínuament refusada pels causants principals de la crisi.

TRANSFUGISME...
Si el meu propòsit hagués estat la simple revenja personal no haurien calgut pas 6 mesos per resoldre la situació, això prova que la intenció ha estat sempre buscar la sortida més òptima pel poble. Després de deixar passar temps i temps i veure com el govern del poble s'aturava i no tenia empenta quedava clar que no es podien deixar passar més dies anant a la deriva i s'havia de posar una data de caducitat a tot l'enrenou. La moció de censura no esdevenia un fi, sinó un mitjà per aconseguir un consens entre totes les forces polítiques i arribar a un govern d'unitat. S'ha volgut fer creure a la gent que he actuat de trànsfuga, bé, més enllà de consideracions semàntiques crec important clarificar els següents punts.

- Un trànsfuga surt de l'equip de govern. En el meu cas mai vaig tenir la intenció de deixar l'equip de govern, i de fet no ho he fet mai, s'ha de recordar que em van fer fora, per tant, la primera premissa ja no es compleix.

- Un trànsfuga no fa cas a les indicacions del seu partit. En el meu cas, Unió Democràtica de Catalunya m'ha donat suport des del principi, i ho segueix fent en l'actualitat, prova d'això és que segueixo sent militant del partit igual que durant els últims 15 anys. Queda clar doncs que la segona premissa tampoc es compleix. No tothom pot dir que ha tingut tant suport del seu partit com en el meu cas, fins i tot recordo que al llarg d'aquest període algunes persones han incomplert clarament indicacions explícites donades pels propis partits...

- Un trànsfuga s'ha de col·locar dins del cartipàs municipal al grup dels "no adscrits", en el meu cas i com a representant d'Unió Democràtica de Catalunya estic col·locat al grup mixt. Per tant, no es torna a complir aquesta condició.

Queda clar, doncs, que les ganes de desacreditar la meva actuació i sobretot l'orgull i l'arrogància dels que van equivocar-se en el seu moment pensant que podien gaudir del luxe d'expulsar a una persona de l'equip de govern sense motius han fet que s'intentés fer creure a la gent que jo era un trànsfuga i així afegir encara més calumnies a la meva persona. Crec que han prioritzat el salvament de la seva pròpia imatge fent servir el “tot s'hi val” encara que això impliqués un atac directe a la integritat d'una persona i a més a més sense motius. Al final cadascú ha de ser responsable de les seves accions i el poble ha de saber que amb mentides no s'arriba enlloc.

SOBRE ELS PANFLETS...
Aquest és un mètode, que, pels que es puguin sentir al·ludits, correspon als últims intents per a aconseguir elements de pressió per canviar una situació que no ha pogut ser redreçada utilitzant les vies normals, es tracta d'escampar unes quantes mentides més, seguint amb la tònica de no fer servir ni el rigor ni la veracitat i intentar, utilitzant algun insult més, aconseguir més suport popular. Bé, no criticaré el mètode ni les bones intencions, cadascú és propietari de les seves actuacions, però malgrat això, i en algun d'aquests intents concrets de recaptar suport popular cal dir que potser el resultat no va ser l'esperat, doncs, tot i l'esforç i la dedicació esmerada, altrament molt lloables, tan sols una quarantena de signatures sobre una població com la del nostre poble no pot ser considerada ni tan sols significativa... potser això els hauria de fer reflexionar...

CONCLUSIÓ
Per finalitzar només em queda recordar que no s'ha presentat ni un sol document, ni una sola prova, ni un sol argument real, ni un sol motiu contrastat que justifiqui tot el descrèdit que s'ha llençat sobre mi. Senzillament perquè no existeixen.

Algú pot pensar que he actuat per rancor i que he prioritzat posicionaments personals als col·lectius, res més lluny de la realitat. No jutjo personalment l'error inicial d'una decisió desafortunada, tots podem fer errors, en canvi si que jutjo col·lectivament el mètode seguit per a resoldre la crisi, perquè ha estat en aquest procés quan l'error puntual s'ha convertit en actitud i conducta continuada i això denota i configura un comportament. TOT S'HI VAL.

Tothom ha pogut veure fins on són capaços d'arribar i és precisament aquesta metodologia la que considero totalment inadequada per dur a terme una gestió municipal digna i correcte. Nois, us heu equivocat amb escreix. Primer a l'escollir la meva persona i intentar fer-me servir de "cap d'esquila" utilitzant la prepotència i la mentida. Segon, i molt més important, us heu equivocat alhora d'escollir el mètode per resoldre la crisi, la precipitació, el foment dels rumors, les calúmnies i, sobretot, la manca de serietat i rigor no són els millors aliats per a persones que pretenen estar al capdavant de l'administració municipal d'un poble com el nostre.

MAGÍ GIRALT I CALSINA

EL PODER DEL PODER

Per a ERC s'acaba l'any de manera ben diferent de com el vàrem començar. Esquerra ja no governa, Esquerra ja no té l'alcaldia de Sant Vicenç de Castellet. De vegades costa d'entendre el terrible afany de poder d'alguns, no per servir, sinó per servir-se'n. També costa d'entendre la immaduresa i la falta de principis d'algú i d'alguns. I encara es fan menys entenedores les cabrioles polítiques d'alguns partits demòcrates, per acceptar compartir govern amb un trànsfuga i saltar-se a la "torera" el pacte antitransfuguisme sense tornar-se vermells. Des de les files de l'oposició, ara equip de govern, se'ns va acusar d'immobilisme i de no governar, però ERC ha governat sempre, amb majoria i en minoria i si no, repassem les principals actuacions portades a terme en aquest darrer any i mig de govern:

• Segregació dels terrenys necessaris per cedir-los a la conselleria de Salut de la Generalitat per a la construcció del nou Centre d'Atenció Primària.
• Modificacions puntuals del Pla General d'Urbanisme per tal que els industrials de la construcció puguin treballar dins de la legalitat.
• Inici de les actuacions per tal de procedir a la Modificació del Pla General del Pla del Riu i Les Vives (que permetrà el proper desdoblament de l'Eix del Llobregat i els nous accessos a Sant Vicenç).
• Liquidació del deute amb Intermarché.
• Pactar la liquidació del deute amb el propietari dels terrenys del Parc de Cal Sant Joan.
• Cessió dels terrenys dels pisos de lloguer a l'INCASOL (cosa que s'havia d'haver fet abans de començar-ne la construcció).
• Licitació de les obres de la segona promoció d'habitatges protegits.
• Licitació de les obres d'urbanització dels carrers de Sector Nord.
• Licitació de les obres pel cobriment de la pista hoquei.
• Acabament del Parc de Cal Sant Joan (primera fase).
• Aprovació del projecte del nou Punt d'Informació Juvenil.
• Adquisició de Tèxtil Montserrat per a futur centre d'equipaments.
• Neteja de la Riera de Castellet en el pas pel nostre terme municipal.
• Habilitació de nous locals per a les entitats: Cercle de Ioga, Ceps i Manduca, Coral Al Vent, El Breny, Biblioteca Municipal, Gremi de Carreters, Agrupació Sardanista, Serveis Socials, Activa't de Festa, Buc d'Assaigs, Expedicions i Ajuda en Acció (ONG).
• Confecció de l'Inventari del Patrimoni Cultural de Sant Vicenç de Castellet.
• Conveni amb la Diputació de Barcelona per la instauració d'un Servei de Mediació Comunitària.
• Aprovació de l'Ordenança de Convivència Ciutadana.
• Aprovació del Reglament de Participació Ciutadana.
• Cessió per part del Bisbat de Vic a l'Ajuntament de la seva part del cementiri.
• Aprovació de les Ordenances Fiscals.
• Celebració de la 1a. Fira de la Pedra.
• Remodelació i ampliació de l'Escola Municipal de Música.
• Ampliació del Servei d'Assistència Domiciliària i de l'Escola Bressol El Niu.
• Ampliació de dues places a la Policia Local.
• Signatura del Conveni Col·lectiu de treballadors laborals i funcionaris, fins el 2007.

I tot això mentre s'ha fet un organigrama nou i s'han contractat nous tècnics municipals, als quals des d'aquestes línies vull agrair la seva lleial col·laboració, que també faig extensiva a tot el personal de l'Ajuntament. Qui ha ostentat l'alcaldia fins el dia 10 de desembre se sent cofoi de la feina feta, dels regidors d'ERC i de Convergència que l'han fet possible i per sobre de tot em sento orgullós d'haver estat l'alcalde de tots els santvicentins i les santvicentines fins que m'ho han deixat ser. Amb la il·lusió renovada de servir Sant Vicenç de Castellet, ara des de l'oposició, us encoratjo a fer el mateix i a desitjar-vos un any 2005 ple de felicitat.

VALENTÍ CARRERA i VILA
Grup Municipal d'ERC
Exalcalde de Sant Vicenç de Castellet

IL·LUSIONS CENSURADES

Em poso a escriure aquestes línies amb el ressò encara fresc (massa fresc) de la primera moció de censura que es porta a terme a Sant Vicenç de Castellet i, per defecte, sobre el nostre projecte i sobre el futur del poble. Quan la gent em demana com estic els contesto que a nivell personal, bé, però com a part d'un col·lectiu, em sento estafat, dolgut i, a més, decebut. Recordo encara amb il·lusió com des d'ERC, aquells mesos abans de les eleccions municipals, cercàvem persones amb perfils per ocupar càrrecs públics i que aquests fossin defensats amb l'honradesa que els hi pertoca; cercant, també, programes que engresquessin a la gent, i sobretot il·lusionessin a la població Jove, un col·lectiu massa abandonat últimament i que sols hi pensem quan arriben les eleccions. Va ser un honor poder desenvolupar les regidories que van ser delegades en la meva persona durant aquest temps tan curt, però intens.

CULTURA
Tan camí per córrer encara, però amb les idees clares: la constància i sobretot que el treball conjunt fructifiqués. Mai un poble avançarà individualment i això les entitats culturals ho han entès. Calia DINAMITZAR aquests col·lectius perquè el treball donés el seu fruit (Setmana Cultural, Revetlla de Sant Joan, Festivals Internacionals, Patrimoni Cultural, etc), però calia també donar aixopluc a totes aquestes entitats, i així ho vàrem fer per gairebé totes. L'adquisició de Tèxtil Montserrat ha estat la clau per poder cobrir les necessitats d'espai. Un equipament important per al futur de Sant Vicenç i on la Cultura i el Jovent hi tindran cabuda, de ben segur. També aplanar el camí, ara sí, per a la futura adquisició de l'Ateneu per part de l'Ajuntament.

JOVENTUT
Calia donar un impuls a un PLA LOCAL de JOVENTUT que de veritat ens el creguéssim. No entenc les polítiques de Joventut sense els Joves, és per això que vàrem posar les bases per la creació del CONSELL DE JOVES de Sant Vicenç. Dins de la Setmana de la Joventut, vàrem crear, amb la col·laboració d'artistes joves, un nexe de comunicació per les seves futures creacions, calia donar a conèixer que els Joves de Sant Vicenç, també tenen inquietuds, i aquella exposició ART + JOVE va ser un resultat feliç, tan per l'afluència de públic com per l'experiència entre companys. El projecte d'un nou PUNT d'INFORMACIÓ JUVENIL, per un Sant Vicenç de 8000 habitants, crec, era de justícia, i això veurà la llum molt aviat a Tèxtil Montserrat. I el PARC DE NADAL, una alternativa de lleure durant les festes de Nadal.

MEDI AMBIENT
Sens dubte la regidoria que més hem hagut d'impulsar, ja que aquella frase del nostre cartell "Tot està per fer, Tot és possible" aquí prenia unes dimensions gegantines. Amb un any de govern hem intentat col·locar Sant Vicenç als llocs que li pertocaven, com a impulsor de polítiques mediambientals. Cal fer esment, entre d'altres d'actuacions, de la celebració de la I Setmana del Medi Ambient, dedicada a la problemàtica dels residus, l'estudi i reorganització de les àrees d'aportació de residus (recollida selectiva), amb la instal·lació d'onze de noves, la campanya de sensibilització de "Residu mínim" per Nadal, i actuacions vàries a la deixalleria municipal, entre les quals hi ha l'aprovació de l'ordenança fiscal que la regula i la implantació i seguiment del control mensual de les entrades de residus.

Una altra línia d'actuació ha estat l'adhesió a la Carta d'Aalborg i a la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat: Primer pas per a la realització de l'auditoria ambiental municipal l'any 2005. En l'àmbit del patrimoni natural, s'ha engegat l'estudi de proposta de l'ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, la gestió d'ajudes per a l'arranjament de camins rurals, i la constitució, juntament amb altres municipis, de l'Associació de Propietaris Forestals Entorns de Montserrat, amb seu social a Sant Vicenç, entitat que vetlla per a la recuperació de les finques forestals, que van des de les repoblacions, a la neteja de camins i la prevenció d'incendis, entre altres.

Finalment, hi ha l'aprovació de la incorporació dins l'ordenança fiscal reguladora de l'impost d'instal·lacions, construccions i obres, d'una bonificació del 50% per la utilització d'energia solar tèrmica o fotovoltaica, i les campanyes de sensibilització per evitar la contaminació acústica i d'emissió de gasos dels vehicles. I tot això és allò que alguns mitjans de comunicació en diuen poca ambició de futur, crisis, estancament, paràlisis, etc. Aquests mitjans han estat durant els darrers 4 mesos fent-se ressò d'allò que anomenaven crisi política, però la dedicació de tot l'equip de govern per tirar el poble endavant, no ha faltat en cap moment.

Senyors del nou equip de govern (PSC-PP-TRÀNSFUGA), quan es censura un equip de govern, cal sempre un nou projecte i un candidat que lideri aquest nou despertar (paraules del regidor Serrano). De moment tan sols sabem que s'han posat d'acord per fer fora allò que els feia nosa, però i el PROJECTE?, no el sabem encara, i el líder tampoc.

Que tinguin molta sort, censuradors d'Il·lusions...

LLUÍS OLIVERAS i GIRALT
Grup Municipal d'ERC
Exregidor de Medi Ambient, Joventut, Cultura i Festes

CENSURA I PERPLEXITAT

Primer, dimitir. Sí, poc abans de la moció de censura i en una reunió a la qual, teòricament i informalment, se'ns convocava a parlar d'un govern d'unitat, l'oposició em va convidar a que passés l'endemà mateix per l'Ajuntament a presentar la dimissió dels meus càrrecs. Bé, se'm va convidar a mi i a tot el govern.

Dimitir per implantar per primera vegada a Sant Vicenç una Escola Esportiva, per aconseguir de la Generalitat i la Diputació ajudessin econòmicament a endegar programes escolars (Esport Escolar) i per a la gent gran (A cent cap als cent); dimitir per municipalitzar la gestió del gimnàs del pavelló, per advocar, defensar i posicionar, també per primera vegada, la figura d'un tècnic esportiu municipal que, a hores d'ara, ja treballa per l'esport santvicentí.

I desprès, la moció de Censura. Sí, se'm censura la feina. Bé, a mi i a tot el govern; una censura per haver aconseguit subvencions per a la primera i segona fase de la remodelació de la zona esportiva (cobertura de la pista d'hoquei i substitució de la piscina antiga per una de nova). Dimissió i censura per tornar la vida a les instal·lacions esportives, infrautilitzades en el passat i amb problemes d'horaris en l'actualitat.

Dimissió i censura a una gestió valenta i moderna de totes les regidories, gestió decidida i rigorosa que demostra que la moció de censura no va basar-se en una raó de gestió, ni de treball, ni de lògica, ni de desgovern; l'única raó que li atorgava complicitat era la purament matemàtica. Sí, 7 són més que 6, és majoria, i tota la resta no compta, no importa, és intranscendent, gens significatiu.

Que la persona apartada del govern per la seva particular gestió, antagònica i contrària a la dels altres 6 regidors, esdevingui màrtir gràcies a l'oposició em deixar perplex; que campi la seva heroïcitat per l'Ajuntament com a primer tinent d'alcalde, em referma en la meva perplexitat; que l'alcalde proposat pel nou govern segueixi sense exercitar, em corrobora la preocupació; i que alguns dels nous regidors no ens reclamin la informació que correspon a un relleu d'aquesta magnitud, m'alarma del tot. I enmig de tota aquesta perplexitat, preocupació i alarmisme tenim tots aquests projectes i programes que clamen per la seva continuïtat: Ahir, moció; avui, perplexitat i demà, boira.

PERE ANTON LLOVET i CANAL
Grup Municipal d'ERC
Ex-Regidor d'Esports, Sanitat i Consum

LA REGIDORIA D'HISENDA, PROMOCIÓ ECONÒMICA, COMERÇ I TURISME

Lamentablement el canvi que s'havia produït en l'estil de govern a l'ajuntament s'ha interromput de la manera més traumàtica possible. Amb la moció de censura encetem un període d'incertesa el qual ningú no sap a on ens portarà. El que sí és cert d'entrada és que la poca dedicació que l'equip de govern ha previst per tal de desenvolupar la gestió municipal, difícilment garanteix poder donar resposta a la situació de fort creixement en el qual està immers el nostre municipi. En aquests moments cal més que mai uns responsables municipals il·lusionats, capacitats i amb temps per a dedicar a les situacions canviants del dia a dia.

La situació és encara si es vol més preocupant pel que fa a l'àrea d'hisenda, promoció econòmica, comerç i turisme, donat que, en una de les primeres decisions, el nou govern ha suprimit les dues últimes regidories esmentades. Cal preguntar-se doncs qui tirarà endavant els projectes endegats al començament de la legislatura i que des de diversos àmbits s'ha coincidit amb la seva idoneïtat. Que passarà amb la fira de la pedra, o amb el pla de dinamització i millora de l'urbanisme comercial, que està redactat i en fase d'aplicació? Com quedaran les relacions amb els agents del sector si no tenen regidor a qui dirigir-se? En aquesta situació doncs com es poden tirar endavant iniciatives conjuntes amb la UBIC i la resta del comerç local? Potser el que passa és que la feina feta no interessa, donat que s'aposta per un altre model basat únicament en la implantació d'alguna gran superfície disposada a pagar el que convingui.

Per desgràcia aquesta manera de fer política ja la coneixem i evidentment no la compartim, per tant seguirem vetllant, ara des de l'oposició, per que els interessos particulars no prevalguin davant dels de tots els dels santvicentins.

MARCEL PUIG i FERRER
Grup Municipal d'ERC
Ex-Regidor d'Hisenda, Promoció Econòmica, Comerç i Turisme

 

El poble de Sant Vicenç ha viscut una experiència, que no ens enganyem, deixarà la seva empremta. Els que creuen que ben aviat tot s'oblidarà, s'equivoquen. La memòria descansa i es deixa anar, però no té la tasca d'enterrar els seus morts, els seus records. Tan bon punt, es revifi la lluita política, per la raó que sigui sempre succeeix, tothom recordarà les coses que han passat durant l'any 2004. Hi ha un rastre que l'hi costa molt esborrar-se; és el que passa quan hi ha incògnites, incoherències i més quan de tot això s'ha fet un espectacle.

La gestió de la crisi no ha estat gens afortunada i el seu final amb la moció de censura no ha resolt els dubtes que permetin aclarir-se del tot, desembrollar del tot el que veritablement ens ha passat. Heu sentit alguna vegada l'expressió "mitja figa, mig raïm", és a dir, no treure res en clar, doncs, això mateix. Si ens fixem en les moltes paraules sentides i si volem separar el gra de la palla, en trobarem poc gra i molta palla. Pel que veiem, els polítics que han estat protagonistes de tot aquest afer. S'han trencat les banyes per amagar l'ou, els uns amb declaracions incoherents, els altres escapolint-se de la jugada, i tots per fer-ho durar massa i a més utilitzant a vegades el recurs que provoca més desencís, el més pobre, l'insult, que té una conseqüència obvia, desviar l'atenció, fer perdre el temps; i la gent del poble a les fosques, ja n'hi ha prou amb la llum de les espurnes dels retrets i les desqualificacions. Si us plau regidors i polítics! Vosaltres no esteu per sobre de la gent, deixeu de fer soroll, deixeu de ser protagonistes d'un espectacle prou mediocre i poseu-se el barret del seny. La gent del poble encara que s'enlluerni pels fums i sorolls de l'espectacle, se'n rigui, s'avergonyeixi, s'entristeixi i plori, el que demanarà finalment són raons clares i concretes, resultats i valorarà la capacitat demostrada en la gestió pública. Què passarà si el record més present és la forma de dur la crisi? Reflexionem-hi.

Vull fer un grapat de les incògnites no aclarides sense deixar de banda les moltes incoherències produïdes al llarg d'aquests sis mesos de crisi, ja que són prou motiu per la reflexió. Em pregunto per exemple: Qué va succeir realment per arribar a prendre la decisió de destituir al senyor Magí Giralt? Perquè el destituït no va perdre, alhora, el seu sou? Hi havia “marro”? Perquè els companys del seu grup, CiU, no li van fer costat mai? Perquè el grup de CiU no va fer cap manifestació a favor o en contra del senyor Giralt? Perquè CiU va trencar el pacte amb ERC i els regidors d'aquest grup deien que mai va arribar l'escrit anunciat? Tot va ser un problema de tipus personal? Com és podia dir un dia si i un altre no que la crisi no afectava el treball i poc temps després es declara que la crisi resta moltes energies amb reunions i negociacions constants? Perquè aquesta aferrissada lluita per qualificar de trànsfuga al senyor Magí Giralt si sempre ha tingut el suport del seu partit, UDC? Per què si els socialistes pacten amb el PP es pot qualificar d'estrambòtic i no així l'intent de ERC amb el senyor Serrano? Perquè no expliquen els partits intervinents la dificultat d'arribar a un pacte d'unitat? Perquè a la gent del poble se'l tracta com si fos menor d'edat, amagant raons i explicant històries? Aquesta falta de respostes, romandrà a la memòria, doncs sempre les preguntes sense resposta es recorden, són punyents, no és el mateix quan hi ha resposta.

El mes de desembre ha suposat el final de la crisi en forma de moció de censura guanyada per el grup opositor amb els set vots que sumen el cinc del PSC, un del PP i un del grup mixt, el d'Unió Democràtica.

Finalitza la crisi? No ho sabem, temps al temps, però el nou equip de govern comença una nova singladura. El pacte d'unitat, potser, era el bo i millor. No obstant, el que vol la gent del poble es la prova fefaent de que hi ha capacitat de gestió, transparència informativa, molta feina i poc soroll.

CALIDOSCOPI

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet