|
AQUESTA RESIGNACIÓ
NO ÉS VIRTUOSA
De vegades, la resignació no és una virtut, vaig pensar. Diuen que
resignació és acceptar amb conformitat una contrarietat, una
desgràcia. És evident, però, que tot depèn del tipus de contrarietat o
de desgràcia per qualificar-la de virtuosa, doncs de vegades és tot
just el contrari.
Sobre la resignació, darrerament he tingut l'oportunitat de pensar-hi
prou i vull explicar-me. Sóc, alhora, un usuari de RENFE com qualsevol
altre, i un ciutadà, com qualsevol altre, de Sant Vicenç de Castellet,
i he pogut veure com des de fa un cert temps la degradació del servei
i de les instal·lacions de l'estació de la RENFE van evolucionant
paulatinament i no endevino, encara, el sentit de tanta passivitat, de
tanta resignació mal entesa.
No fa gaire els usuaris matiners d'aquesta estació vèiem com uns dies
hi havia la porta oberta i podíem accedir-hi, comprar el bitllet,
consultar els horaris, i totes aquelles coses pròpies d'una estació de
tren, i altres dies estava tancada sense que rebéssim cap explicació
i, aleshores, havíem de donar la volta a l'estació i accedir, per un
espai entres les tanques no gaire visible, a l'andana per prendre el
tren i després explicar-li al revisor perquè no teníem bitllet o no
l'havíem validat a la “cancel·ladora”. Ben curiós, perquè eren els
usuaris els que havien de donar una explicació, i no la RENFE, sobre
l'anòmala circumstància de viatjar sense el bitllet plenament validat.
Més endavant l'estació va romandre tancada, òbviament sense cap
explicació als usuaris i a més amb la màquina "cancel·ladora" dintre
de l'edifici tancat de l'estació i noves explicacions als revisors.
Temps després ja trobem fora de l'edifici de l'estació, a l'andana, la
màquina "cancel·ladora". Finalment, ens assabentem que per un acord
entre l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet i la RENFE s'ha
procedit al tancament de l'accés de la part oest, que comunica amb el
centre del poble i on viu una part important de la població, amb la
curiosa conseqüència que aquests ciutadans, per accedir a l'estació,
més ben dit a l'andana, han de caminar la distància més llarga per
arribar al punt més proper i, fins i tot, segons d'on vinguin han
d'anar en sentit contrari d'on és l'estació, per passar a l'altra
banda i tornar enrere, per arribar a l'andana, i creuar per sobre les
vies si es va en direcció a Barcelona.
És un despropòsit que per solucionar un problema de seguretat,
necessari òbviament, es prenguin decisions poc meditades. Com és
possible que la RENFE, amb l'ajut del nostre Ajuntament, hagi pres
aquesta decisió, que difícilment pot anomenar-se solució, que
perjudica els usuaris i dificulta el trànsit dins el poble mateix? Hi
ha el propòsit deliberat de fer cada cop més difícil el servei públic?
No se n'adona l'Ajuntament, que només la potenciació de la qualitat
del servei de RENFE i l'aprofitament del seu espai dóna prestigi el
poble?
Tots els ajuntaments saben que la seva acció té uns límits i el servei
al ciutadà n'és un. Quan un ajuntament pren o participa en decisions
poc assenyades, i aquestes decisions són acceptades amb resignació mal
entesa pels seus representats, cal entendre que tots estem actuant per
sota de la nostra dignitat i llancem pedres a la nostra pròpia teulada
i, es pot arribar a l'extrem, com a Sant Pol, de demanar l'hora i ser
la riota dels altres.
Us puc explicar dues anècdotes de fa pocs dies. En la primera vaig
observar com un jove baixava del tren que venia de Manresa i es
dirigia per l'andana fins a l'accés oest, caminant tranquil·lament.
Quan hi va arribar va veure amb sorpresa que aquesta sortida ja no
existia; va buscar per on sortir o algú per preguntar-li-ho, perquè no
hi ha cap indicador. No sabia què fer i finalment va acabar per
enfilar-se a la tanca i saltar a l'altra banda. En la segona em vaig
trobar un foraster que em demanava com podia agafar el tren perquè
l'estació estava tancada i, és clar, no hi veia l'estret pas que hi
havia a l'esquerra de l'edifici.
Davant de tot això, sento vergonya de la desconsideració als usuaris
per part de la RENFE i costa de comprendre com al nostre poble ens
resignem a aquesta degradació de les instal·lacions i del servei i no
ens adonem que l'estació hauria de ser un avantatge respecte altres
poblacions dels voltants. No hem de permetre que la malmetin. Potser
volen fer desaparèixer l'estació? Potser la nostra estació acabarà
essent un simple baixador o com diu en algunes estacions, essent un
simple "apeadero". Un trist final per la llarga història de la relació
entre Sant Vicenç de Castellet i el ferrocarril. No podem oblidar que
el desprestigi de l'estació ens fa més mal als santvicentins que a la
pròpia RENFE, la qual mai ha entès que significa un servei públic.
Aquesta resignació no és virtuosa. |