CARTA OBERTA A
JORDI SUBIRANA
Benvolgut Jordi:
Permete'm la familiaritat de l'encapçalament; l'edat i la coneixença
m'hi porten encara que t'escrigui en la teva condició de president
d'ERC de Sant Vicenç.
Aquesta carta sorgeix arran d'una intervenció teva a la premsa
comarcal. El 19 d'abril, el grup municipal del PSC va sol·licitar a
l'alcalde santvicentí que reunís la Junta de Portaveus per tal de
facilitar als grups municipals la màxima informació disponible sobre
un projecte d'abocador del que tothom parla però del que ningú en
coneix dades. No és bo anar a remolc dels rumors.
Curiosament, a dia d'avui ni s'ha convocat la Junta de Portaveus ni
s'ha donat resposta a la petició, però en canvi vas sortir tu, parlant
en nom de l'Ajuntament i fent afirmacions ben curioses, i que no vull
deixar sense comentar.
Resulta si més no, sorprenent, que mentre el govern municipal no diu
res, tu parlis del què fa o no fa l'Ajuntament i quina informació té o
no té, atribuint-te un paper de portaveu del govern que ningú (no t'ho
prenguis malament) que ningú, dic, t'ha assignat. Ni menys encara
(crec) ets tu l'alcalde ni tampoc presideixes la Comissió de Govern
(almenys, així ho vull creure).
A part d'aquesta vocació estel·lar (pura anècdota), les teves paraules
son inquietants pel seu rerafons. No dones cap informació. Simplement
i sense cap relació amb la petició del PSC, et limites a fer
insinuacions (altre cosa no pots fer, certament) i a deixar caure
falsedats (si, falsedats) amb l'únic objectiu d'intentar desacreditar
a algú (en aquest cas jo) només per pertànyer a un grup que demana
informació. I aquí és on la teva intervenció provoca inquietud. La por
a informar. La temptació d'acusar com a primera resposta. Aquest
impuls de posar-se a la defensiva amb bel·licositat sense causa, però
per si cas. Un avís per a navegants. Atac preventiu que dirien alguns.
Deixant de banda la inexactitud de les teves paraules i el fet que la
meva informació, ben escassa, va ser posada en coneixement de
l'alcalde en un gest de lleialtat institucional (com segurament tu
també hauries fet, però que encara no has tingut ocasió de
demostrar-ho), deixant de banda això deia, la teva reacció denota una
voluntat de generar crispació allà on no n'hi ha, una tendència a
introduir enfrontaments personals en lloc d'aportar debat d'idees.
Ja sé que aquest concepte de la política és compartit per molta gent,
però tu saps també, perquè hem tingut ocasió de parlar-ne, el què jo
en penso d'això. No em trobaràs a l'altra banda en aquesta mena de
lluites. Rebutjo les al·lusions personals com rebutjo el reguitzell
d'insults que vàreu llençar durant la campanya electoral però que jo
rai no us retornaré pas.
Ja sé que ets jove i que això justifica moltes coses. No obstant, ets
també el relleu generacional d'una força política i aquest relleu no
hauria de ser només de persones; també de mètodes. I precisament
perquè ets jove i intel·ligent estàs en millors condicions que molts
altres per modificar aquest comportament i adaptar-te a un altre espai
social i polític. Estem al segle XXI, no ho oblidis. La pràctica
política ja no és sinònim d'habilitat per generar conflictes, si no de
capacitat d'evitar-los.
Et faig arribar aquesta carta reservant-me el dret de fer-la pública
si així ho crec convenient. Mentre, aprofito l'avinentesa per a
saludar-te.
Cordialment,
JOAN MONTSECH i VILÀ
Sant Vicenç de Castellet, 30 d'abril de 2004
|