El Poble


1. CONCENTRACIONS DE REBUIG EN CONTRA DE L'ATAC TERRORISTA DEL DIA 11 DE MARÇ A MADRID

2. EL CORREDOR NATURAL DEL TORRENT DE LES PASTERES SOTA L'AMENAÇA DELS RESIDUS

3. MOVIMENT DEMOGRÀFIC

4. INAUGURACIÓ DEL NOU LOCAL DE CiU


CONCENTRACIONS DE REBUIG EN CONTRA DE L'ATAC TERRORISTA DEL DIA 11 DE MARÇ A MADRID

L'11-M a Sant Vicenç

Molts santvicentins es van manifestar tant el mateix dia de l'atemptat, l'onze de març, com el dia següent. / JORDI LARGOEl passat 11 de març, el civisme santvicentí es va posar de manifest a les 12 del migdia, al manifestar-se a la plaça de l'Ajuntament per mostrar el dol pels terribles atemptats de Madrid. Aquests atemptats van provocar més de 200 morts i 1500 ferits en diferents estacions de tren de la capital de l'estat. La manifestació convocada a tot l'estat, a les 19 hores de la tarda del dia 12 de març, no hi va haver cap convocatòria oficial al poble per a la mateixa, però igualment es varen aplegar a la plaça a l'hora citada, els ciutadans que volien mostrar-se solidaris amb les víctimes i familiars del atemptats, com també per a mostrar el rebuig al terrorisme.

Degut a les manifestacions de les ciutats més grans, molts dels membres del consistori es trobaven allà, i per aquesta raó, el regidor Pere Anton Llovet i Joan Montsech es van dirigir als allà aplegats. Tot seguit es va fer un minut de silenci. També es va convidar als santvicentins a tornar-se a manifestar el dilluns dia 15 de març.

LOURDES VILA

Sant Vicenç no necessita convocatòries

Durant la manifestació de rebuig de l'atac terrorista de Madrid a l'Ajuntament no hi havia ningú. / JORDI LARGOEl divendres dia 12 de març, les persones ens deixàvem portar més pel cor que pel cap i així ho va demostrar la gent del nostre poble. En un dia on s'anunciaven manifestacions arreu d'Espanya, a les set de la tarda, per condemnar els greus atemptats de Madrid, al nostre poble no se'n va convocar cap.

Però la gent de Sant Vicenç, moguda com he dit abans més pel cor i per aquest sentiment de pena i ràbia en contra del terrorisme, es va anar aplegant a la Plaça de l'Ajuntament. Era de preveure ja que les botigues tancaven a la set. La sorpresa va ser però, que a l'Ajuntament no hi havia ningú. La gent esperava unes paraules per part d'algun representant de l'actual govern però al balcó no sortia ningú. Finalment varen “donar la cara” en Pere Anton Llovet, en Joan Montsech i Glòria Torner (els dos últims de l'oposició). Van haver d'improvisar un discurs, de disculpa primer i d'agraïment després, per l'assistència a aquella espontània concentració, la qual tenia molt més mèrit pel fet de no estar convocada. Crec que va ser una bona “cagada” del nostre alcalde i dels regidors, el fet de no pensar en la possible reacció de la gent del nostre poble (encara que molt lloablement devien ser tots a Barcelona manifestant-se pel mateix que nosaltres), i això va deixar una mica de mal gust de boca als que érem allà. De totes maneres hem de tenir en compte que el vertaderament important era la gent que hi havia i no la que hi faltava.

MONTSE SOLÀ
 


EL CORREDOR NATURAL DEL TORRENT DE LES PASTERES SOTA L'AMENAÇA DELS RESIDUS 

El corredor natural que uneix el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac amb el Parc Natural del Montserrat està greument amenaçat davant la possibilitat que s'hi instal·li un abocador de residus urbans. El Consell Comarcal del Vallès Occidental va encarregar a l'Institut Cerdà l'elaboració d'un estudi per donar sortida al carreró en què es troba la gestió de residus d'aquella comarca, ja que l'actual abocador de Coll Cardús (Vacarisses) té una data de caducitat molt propera, aproximadament uns 10 mesos.

Entre les diverses possibilitats apuntades per l'estudi, una de les que està més ben posicionada és la d'ubicar-lo al terme municipal de Rellinars, en la zona del Ginebral. Els ajuntaments de Sant Vicenç i Castellbell ja s'han mostrat contraris a aquesta instal·lació, ja que produiria un greu perjudici a un espai natural d'alt interès ecològic. L'Ajuntament de Rellinars, en canvi, tot i que públicament s'ha mostrat en contra de l'abocador, ha decidit fer una consulta popular que tindria lloc, segons sembla, abans de l'estiu. Les veus crítiques en aquest poble veí no s'ha fet esperar i s'ha constituït una plataforma ciutadana per oposar-se a aquest projecte. Veïns de Sant Vicenç i Castellbell s'han sumat a la plataforma per fer més força.

El corredor natural, que en tota la seva extensió afecta els termes municipals de Castellbell i el Vilar, Marganell, Rellinars i Sant Vicenç de Castellet, té una extensió aproximada d'unes 1000 hectàrees i connecta dos parcs naturals a través del torrent de les Pasteres i la serra del Ginebral, el meandre de Castellbell, prop del barri del Burés, i la riera de Marganell. Aquesta zona presenta uns valors geològics, botànics, faunístics i paisatgístics que han merescut la seva inclusió en la Guia d'Espais d'Interès Natural elaborada per la Institució Catalana d'Història Natural.

El meandre de Castellbell, punt central del corredor

Aquest espai actua com a corredor biològic connectant els parcs naturals de Sant Llorenç i de Montserrat. La zona central correspon al meandre del Llobregat al seu pas pel barri del Burés (Castellbell i el Vilar), on desemboquen les rieres de Marganell i de Rellinars. La riera de Marganell recull les aigües de la meitat del vessant septentrional de Montserrat, seguint un itinerari lineal d'oest cap a est fins a confluir amb el Llobregat.

La situació geogràfica d'aquest espai fa que presenti unes notables característiques ecològiques, especialment com a corredor biològic entre els dos parcs naturals. Es tracta, a més, d'una zona idònia per a activitats educatives lligades al medi ambient.

La conservació de la connectivitat biològica

A Catalunya, diversos instruments legislatius i de planificació promulgats en el marc de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de preservar els corredors biològics.

La Llei catalana 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, fa èmfasi en la connectivitat biològica. En el seu capítol tercer regula el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) i la carta de presentació mateixa del PEIN ja assenyala la importància de la connexió entre els espais protegits i cita textualment: "Els espais naturals no poden ser concebuts com a illes relictuals, desconnectades del territori que les envolta. Cal una planificació i una gestió integrades del territori global en què es troben immerses, cercant la connectivitat biològica i, fins i tot, la continuïtat física, de manera que el sistema esdevingui una autèntica xarxa." I acaba afirmant: "L'ordenació territorial ha de preveure aquesta exigència ecològica, i protegir també aquells hàbitats naturals o seminaturals que, actuant a tall de passadissos o extensions d'altres formacions, contribueixen a la preservació de les zones o espècies de més vàlua."

Cal fer un esment especial a la Resolució 552/V del Parlament de Catalunya que insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a "completar el mapa vigent a Catalunya en matèria de conservació de la natura mitjançant l'adopció d'unes directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques necessàries entre els espais que gaudeixen d'algun tipus de protecció, com a base per a l'establiment d'una veritable xarxa ecològica a Catalunya."

L'efecte d'un abocador

La instal·lació d'un abocador en ple corredor natural causaria un greu impacte ambiental en la zona de Vallhonesta i el Ginebral. Es tractaria d'un impacte múltiple:

- En el paisatge: una muntanya de residus trencaria l'harmonia paisatgística de la zona, que, malgrat els incendis dels anys 80, s'ha recuperat i ofereix un encant indiscutible.

- En la biodiversitat: una activitat constant a la zona, amb la presència de vehicles i maquinària desestabilitzaria i foragitaria les poblacions existents d'espècies faunístiques, i produiria un efecte de barrera que impediria la funció de connexió biològica.

- En el patrimoni: l'entorn del Ginebral, can Vinyes, la Serra, etc. no conforma en realitat un paisatge agrest i salvatge. Durant segles els habitants de la zona van modelar els pendents construint parets de pedra seca, barraques, tines... un conjunt patrimonial que miraculosament s'ha mantingut preservat des que a mitjan segle XIX la indústria santvicentina va forçar el procés d'abandonament del conreu de la vinya en aquesta zona.

- En els veïns: les cases que constitueixen el petit nucli rural de Vallhonesta es veurien greument afectades per la instal·lació d'un abocador, amb una pèrdua molt notable de qualitat de vida.

- En tots els santvicentins: la salvaguarda del nostre patrimoni històric i natural és un deure inexcusable de tots els santvicentins. La riquesa patrimonial que guarda Vallhonesta i tot el seu entorn és extraordinària. Massa sovint resulta desconeguda o amagada, ara tenim una magnífica oportunitat per lluitar contra l'oblit descobrint els nostres tresors.

Convé, doncs, que tots plegats fem pinya per evitar la instal·lació d'aquest abocador en la zona del Ginebral. Cal en primer lloc que l'Ajuntament defensi amb totes les armes que té a l'abast els interessos de Sant Vicenç, fent tot el possible per preservar un espai natural d'alt valor ecològic que conté, a més a més, una part essencial del nostre patrimoni històric i cultural. I cal també que tots els santvicentins ens fem corresponsables del nostre patrimoni col·lectiu, coneixent-lo i respectant-lo.

DAVID SANZ
 


MOVIMENT DEMOGRÀFIC

DEFUNCIONS FEBRER 2004

DIFUNTS

NOM DEL DIFUNT: Miguel Santamaría Benito
EDAT: 82 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 31/01/2004

NOM DEL DIFUNTA: Encarnación Machado Tortosa
EDAT: 82 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 01/02/2004

NOM DEL DIFUNTA: Mª Carmen Rodríguez Arias
EDAT: 64 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 02/02/2004

NOM DEL DIFUNT: Pedro Abad Negrete
EDAT: 83 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 07/02/2004

NOM DEL DIFUNTA: Francisca García Ruiz
EDAT: 82 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 07/02/2004

NOM DEL DIFUNTA: Juana Colillas Muntada
EDAT: 92 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 17/02/2004

NOM DEL DIFUNT: Casimiro Playà Soler
EDAT: 80 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 29/02/2004

NOM DEL DIFUNTA: Maria Puig Bellmunt
EDAT: 91 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 29/02/2004
 


INAUGURACIÓ DEL NOU LOCAL DE CiU

El passat 6 de març pels volts del migdia la Plaça Clavé es va omplir de curiosos per veure la presència del molt honorable Jordi Pujol que va venir a Sant Vicenç per inaugurar el nou local de Convergència i Unió. L'acte va comptar amb la presència de molts simpatitzants de CiU a la plaça per escoltar el petit discurs que va oferir Jordi Pujol abans de les Eleccions Generals del 14 de març. Un cop fets els parlaments va ser el moment de destapar la placa commemorativa i fer la inauguració oficial del local de Convergència situat a la mateixa Plaça Clavé. Després de la inauguració Pujol es va dirigir cap a Manresa per anar a dinar.

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet