1. CONCENTRACIONS DE
REBUIG EN CONTRA DE L'ATAC TERRORISTA DEL DIA 11 DE MARÇ A MADRID
2. EL CORREDOR NATURAL DEL
TORRENT DE LES PASTERES SOTA L'AMENAÇA DELS RESIDUS
3.
MOVIMENT DEMOGRÀFIC
4.
INAUGURACIÓ DEL NOU LOCAL DE CiU
L'11-M a Sant Vicenç
El
passat 11 de març, el civisme santvicentí es va posar de manifest a les
12 del migdia, al manifestar-se a la plaça de l'Ajuntament per mostrar
el dol pels terribles atemptats de Madrid. Aquests atemptats van
provocar més de 200 morts i 1500 ferits en diferents estacions de tren
de la capital de l'estat. La manifestació convocada a tot l'estat, a les
19 hores de la tarda del dia 12 de març, no hi va haver cap convocatòria
oficial al poble per a la mateixa, però igualment es varen aplegar a la
plaça a l'hora citada, els ciutadans que volien mostrar-se solidaris amb
les víctimes i familiars del atemptats, com també per a mostrar el
rebuig al terrorisme.
Degut a les manifestacions de les ciutats més grans, molts dels membres
del consistori es trobaven allà, i per aquesta raó, el regidor Pere
Anton Llovet i Joan Montsech es van dirigir als allà aplegats. Tot
seguit es va fer un minut de silenci. També es va convidar als
santvicentins a tornar-se a manifestar el dilluns dia 15 de març.
LOURDES VILA
Sant Vicenç no necessita convocatòries
El
divendres dia 12 de març, les persones ens deixàvem portar més pel cor
que pel cap i així ho va demostrar la gent del nostre poble. En un dia
on s'anunciaven manifestacions arreu d'Espanya, a les set de la tarda,
per condemnar els greus atemptats de Madrid, al nostre poble no se'n va
convocar cap.
Però la gent de Sant Vicenç, moguda com he dit abans més pel cor i per
aquest sentiment de pena i ràbia en contra del terrorisme, es va anar
aplegant a la Plaça de l'Ajuntament. Era de preveure ja que les botigues
tancaven a la set. La sorpresa va ser però, que a l'Ajuntament no hi
havia ningú. La gent esperava unes paraules per part d'algun
representant de l'actual govern però al balcó no sortia ningú. Finalment
varen “donar la cara” en Pere Anton Llovet, en Joan Montsech i Glòria
Torner (els dos últims de l'oposició). Van haver d'improvisar un
discurs, de disculpa primer i d'agraïment després, per l'assistència a
aquella espontània concentració, la qual tenia molt més mèrit pel fet de
no estar convocada. Crec que va ser una bona “cagada” del nostre alcalde
i dels regidors, el fet de no pensar en la possible reacció de la gent
del nostre poble (encara que molt lloablement devien ser tots a
Barcelona manifestant-se pel mateix que nosaltres), i això va deixar una
mica de mal gust de boca als que érem allà. De totes maneres hem de
tenir en compte que el vertaderament important era la gent que hi havia
i no la que hi faltava.
MONTSE SOLÀ
El
corredor natural que uneix el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i
l'Obac amb el Parc Natural del Montserrat està greument amenaçat davant
la possibilitat que s'hi instal·li un abocador de residus urbans. El
Consell Comarcal del Vallès Occidental va encarregar a l'Institut Cerdà
l'elaboració d'un estudi per donar sortida al carreró en què es troba la
gestió de residus d'aquella comarca, ja que l'actual abocador de Coll
Cardús (Vacarisses) té una data de caducitat molt propera,
aproximadament uns 10 mesos.
Entre les diverses possibilitats apuntades per l'estudi, una de les que
està més ben posicionada és la d'ubicar-lo al terme municipal de
Rellinars, en la zona del Ginebral. Els ajuntaments de Sant Vicenç i
Castellbell ja s'han mostrat contraris a aquesta instal·lació, ja que
produiria un greu perjudici a un espai natural d'alt interès ecològic.
L'Ajuntament de Rellinars, en canvi, tot i que públicament s'ha mostrat
en contra de l'abocador, ha decidit fer una consulta popular que tindria
lloc, segons sembla, abans de l'estiu. Les veus crítiques en aquest
poble veí no s'ha fet esperar i s'ha constituït una plataforma ciutadana
per oposar-se a aquest projecte. Veïns de Sant Vicenç i Castellbell
s'han sumat a la plataforma per fer més força.
El corredor natural, que en tota la seva extensió afecta els termes
municipals de Castellbell i el Vilar, Marganell, Rellinars i Sant Vicenç
de Castellet, té una extensió aproximada d'unes 1000 hectàrees i
connecta dos parcs naturals a través del torrent de les Pasteres i la
serra del Ginebral, el meandre de Castellbell, prop del barri del Burés,
i la riera de Marganell. Aquesta zona presenta uns valors geològics,
botànics, faunístics i paisatgístics que han merescut la seva inclusió
en la Guia d'Espais d'Interès Natural elaborada per la Institució
Catalana d'Història Natural.
El meandre de Castellbell, punt central del corredor
Aquest espai actua com a corredor biològic connectant els parcs naturals
de Sant Llorenç i de Montserrat. La zona central correspon al meandre
del Llobregat al seu pas pel barri del Burés (Castellbell i el Vilar),
on desemboquen les rieres de Marganell i de Rellinars. La riera de
Marganell recull les aigües de la meitat del vessant septentrional de
Montserrat, seguint un itinerari lineal d'oest cap a est fins a confluir
amb el Llobregat.
La situació geogràfica d'aquest espai fa que presenti unes notables
característiques ecològiques, especialment com a corredor biològic entre
els dos parcs naturals. Es tracta, a més, d'una zona idònia per a
activitats educatives lligades al medi ambient.
La conservació de la connectivitat biològica
A Catalunya, diversos instruments legislatius i de planificació
promulgats en el marc de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de
preservar els corredors biològics.
La Llei catalana 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, fa èmfasi en
la connectivitat biològica. En el seu capítol tercer regula el Pla
d'espais d'interès natural (PEIN) i la carta de presentació mateixa del
PEIN ja assenyala la importància de la connexió entre els espais
protegits i cita textualment: "Els espais naturals no poden ser
concebuts com a illes relictuals, desconnectades del territori que les
envolta. Cal una planificació i una gestió integrades del territori
global en què es troben immerses, cercant la connectivitat biològica i,
fins i tot, la continuïtat física, de manera que el sistema esdevingui
una autèntica xarxa." I acaba afirmant: "L'ordenació territorial ha de
preveure aquesta exigència ecològica, i protegir també aquells hàbitats
naturals o seminaturals que, actuant a tall de passadissos o extensions
d'altres formacions, contribueixen a la preservació de les zones o
espècies de més vàlua."
Cal fer un esment especial a la Resolució 552/V del Parlament de
Catalunya que insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a
"completar el mapa vigent a Catalunya en matèria de conservació de la
natura mitjançant l'adopció d'unes directrius estratègiques per al
manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques necessàries
entre els espais que gaudeixen d'algun tipus de protecció, com a base
per a l'establiment d'una veritable xarxa ecològica a Catalunya."
L'efecte d'un abocador
La instal·lació d'un abocador en ple corredor natural causaria un greu
impacte ambiental en la zona de Vallhonesta i el Ginebral. Es tractaria
d'un impacte múltiple:
- En el paisatge: una muntanya de residus trencaria l'harmonia
paisatgística de la zona, que, malgrat els incendis dels anys 80, s'ha
recuperat i ofereix un encant indiscutible.
- En la biodiversitat: una activitat constant a la zona, amb la
presència de vehicles i maquinària desestabilitzaria i foragitaria les
poblacions existents d'espècies faunístiques, i produiria un efecte de
barrera que impediria la funció de connexió biològica.
- En el patrimoni: l'entorn del Ginebral, can Vinyes, la Serra, etc. no
conforma en realitat un paisatge agrest i salvatge. Durant segles els
habitants de la zona van modelar els pendents construint parets de pedra
seca, barraques, tines... un conjunt patrimonial que miraculosament s'ha
mantingut preservat des que a mitjan segle XIX la indústria
santvicentina va forçar el procés d'abandonament del conreu de la vinya
en aquesta zona.
- En els veïns: les cases que constitueixen el petit nucli rural de
Vallhonesta es veurien greument afectades per la instal·lació d'un
abocador, amb una pèrdua molt notable de qualitat de vida.
- En tots els santvicentins: la salvaguarda del nostre patrimoni
històric i natural és un deure inexcusable de tots els santvicentins. La
riquesa patrimonial que guarda Vallhonesta i tot el seu entorn és
extraordinària. Massa sovint resulta desconeguda o amagada, ara tenim
una magnífica oportunitat per lluitar contra l'oblit descobrint els
nostres tresors.
Convé, doncs, que tots plegats fem pinya per evitar la instal·lació
d'aquest abocador en la zona del Ginebral. Cal en primer lloc que
l'Ajuntament defensi amb totes les armes que té a l'abast els interessos
de Sant Vicenç, fent tot el possible per preservar un espai natural
d'alt valor ecològic que conté, a més a més, una part essencial del
nostre patrimoni històric i cultural. I cal també que tots els
santvicentins ens fem corresponsables del nostre patrimoni col·lectiu,
coneixent-lo i respectant-lo.
DAVID SANZ
DEFUNCIONS FEBRER
2004
DIFUNTS
NOM DEL DIFUNT: Miguel
Santamaría Benito
EDAT: 82 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 31/01/2004
NOM DEL DIFUNTA: Encarnación Machado Tortosa
EDAT: 82 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 01/02/2004
NOM DEL DIFUNTA: Mª Carmen Rodríguez Arias
EDAT: 64 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 02/02/2004
NOM DEL DIFUNT: Pedro Abad Negrete
EDAT: 83 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 07/02/2004
NOM DEL DIFUNTA: Francisca García Ruiz
EDAT: 82 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 07/02/2004
NOM DEL DIFUNTA: Juana Colillas Muntada
EDAT: 92 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 17/02/2004
NOM DEL DIFUNT: Casimiro Playà Soler
EDAT: 80 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 29/02/2004
NOM DEL DIFUNTA: Maria Puig Bellmunt
EDAT: 91 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 29/02/2004
El passat 6 de març
pels volts del migdia la Plaça Clavé es va omplir de curiosos per veure
la presència del molt honorable Jordi Pujol que va venir a Sant Vicenç
per inaugurar el nou local de Convergència i Unió. L'acte va comptar amb
la presència de molts simpatitzants de CiU a la plaça per escoltar el
petit discurs que va oferir Jordi Pujol abans de les Eleccions Generals
del 14 de març. Un cop fets els parlaments va ser el moment de destapar
la placa commemorativa i fer la inauguració oficial del local de
Convergència situat a la mateixa Plaça Clavé. Després de la inauguració
Pujol es va dirigir cap a Manresa per anar a dinar. |