|
EL NOU PONT
Per fi el sentit comú s'ha imposat en l'afer del nou pont.
L'Ajuntament de Sant Vicenç ha deixat enrere la indecisió i la
passivitat, i ha pres fort les regnes del tema. Semblava que el nou
accés a Sant Vicenç s'havia convertit en una partida de pòquer, on
cadascú feia les seves apostes en funció de les cartes que portava. I
a veure qui la deia més grossa... En la construcció de qualsevol
infraestructura pública sempre entren en competència els interessos
públics i els interessos privats. És obligació dels governs prendre
decisions en base als interessos públics, fent tot el possible perquè
aquests no entrin en contradicció amb els interessos privats. De
vegades és difícil conjugar plenament els interessos d'uns i altres,
però hi ha una cosa clara: si la iniciativa queda exclusivament a mans
d'un determinat interès privat, és segur que no es tindrà en compte
l'interès públic com a principi fonamental. Desgraciadament veiem
massa sovint governs que s'inhibeixen en favor de la iniciativa
privada i això sempre acaba perjudicant el ciutadà. Ho hem vist en
l'àmbit de l'ensenyament, en el comerç, en el sector energètic... i
hem estat a punt de veure-ho a petita escala en la construcció del nou
accés a Sant Vicenç.
El cas és que recentment els Ajuntaments de Sant Vicenç, Castellgalí i
el Pont de Vilomara van cridar la premsa per anunciar públicament que
entre tots tres defensarien davant de la Conselleria de Política
Territorial la construcció del nou pont en la recta que va de Sant
Vicenç a Castellgalí, connectant de forma directa l'actual C-55 amb el
polígon de la Ceràmica i la urbanització de la Torre del Breny. El nou
pont permetria, a més a més, un enllaç amb la carretera BV-1229, que
comunica Sant Vicenç amb el Pont de Vilomara, sense haver de travessar
el nucli urbà de Sant Vicenç. És a dir, s'ha retornat a l'opció que
inicialment s'havia descartat per raons tècniques i pressupostàries.
Deien que es tractava d'una zona inundable i que suposava un cost
econòmic superior a les altres dues opcions. Què ha passat, doncs, amb
aquests dos obstacles? Algú ens ho haurà d'explicar.
Però el més destacable d'aquesta notícia no és la facilitat amb què es
trasllada una infraestructura d'un lloc a un altre, ni tan sols la
facilitat amb què criteris tècnics i pressupostaris tan aparentment
contundents s'esvaeixen tot d'un plegat. El més destacable és que
l'Ajuntament de Sant Vicenç hagi abordat l'assumpte tenint en compte
dos ajuntaments veïns, buscant el seu suport i complicitat. Es dóna la
feliç casualitat que els interessos dels ciutadans de Sant Vicenç es
poden defensar conjuntament amb els interessos dels ciutadans de
Castellgalí i el Pont de Vilomara amb un projecte urbanístic
coincident. No hauria de ser notícia que interessos comuns es
defensessin de manera conjunta. Però, desgraciadament, ho és. Per
patriotismes localistes, per diferències en les sigles polítiques o
per simple inèrcia. Tant és el motiu, el que compta és que ha quedat
demostrat que una política individualista i aïllada sempre és
desavantatjosa per als interessos del ciutadà. És, per tant, d'esperar
que aquesta no sigui la última vegada que ens posem d'acord amb els
veïns. De fet, ja es treballa conjuntament, per exemple, en l'àmbit de
la promoció econòmica per mitjà del Consorci del Bages Sud, però hi ha
temes d'una importància estratègica que caldria planificar i impulsar
des del consens intermunicipal.
Pel que fa al nou pont, els beneficis són més que clars. D'una banda,
proporcionaria un accés directe al polígon industrial de la Ceràmica,
el de major superfície útil del municipi, amb gairebé 113.000 m2, i a
la urbanització de la Torre del Breny. Els beneficis per a Sant Vicenç
serien notables: descongestió de trànsit, sobretot pesant, en l'actual
pont i en el barri de l'Escorxador. Per a Castellgalí suposaria un
accés directe a la Torre del Breny i a tota la zona dels Dos Rius,
estalviant-se el pas per Sant Vicenç.
D'altra banda, si l'accés es completa amb una connexió amb la
carretera del Pont de Vilomara –i sembla que així es farà- això
representaria un nou enllaç entre les carreteres C-55 i BV-1229 que no
travessaria el nucli urbà de Sant Vicenç. En aquest cas, per a Sant
Vicenç comportaria una important descongestió del trànsit que ara
circula per l'avinguda del Secretari Canal i pel carrer Eduardo Peña,
cap al Pont de Vilomara, Rocafort i les urbanitzacions del Marquet i
River Park. A més a més, faria més ràpid l'accés, tant si es ve de
Barcelona com de Manresa, al barri de la Plaça Espanya, a tot el
sector de creixement del poble que se situa a l'entorn de la Bòbila i
de cal Costa, i als nuclis rurals de Boades i Vallhonesta. Per a
Castellgalí suposaria un accés directe a Boades i a les indústries
d'aquest sector. I per al Pont de Vilomara significaria també
estalviar-se el pas per Sant Vicenç, amb els seus quatre semàfors.
Queda clar que aquesta és l'opció bona. No creiem, però, que tots els
problemes d'accés i de mobilitat que té actualment Sant Vicenç se
solucionin definitivament amb el nou pont. La rotonda que s'ha de fer
a l'entrada actual facilitarà la connexió amb la Farinera i disminuirà
la perillositat de la cruïlla, les obres de remodelació del tram final
de la riera de Castellet haurien de permetre un millor accés al
polígon del Clot del Tufau i a la urbanització de Can Xesc, però
quedaran assignatures pendents: caldrà veure com queden els accessos
als polígons del Pla del Riu i de les Vives, i, sobretot, les vies
continuaran sent un obstacle important per a la mobilitat interna.
En qualsevol cas, si en tot aquest assumpte hi ha alguna cosa a
remarcar és que s'ha fet evident el tòpic que la unió fa la força.
Treballar junts dóna més i millors fruits, i ara que hem assentat un
precedent cal seguir en la mateixa línia. Per cert, sabem que en
cercles extraoficials es fa referència al nou pont amb una denominació
força indecorosa. Nosaltres proposem un nom més significatiu i adient:
el pont del Breny. |