Col·laboracions


UNA MENA D'ORGULL

Des de Mallorca, illa afortunada per uns, illa de despropòsits per altres, voldria fer-vos participes de dues experiències, una recentment passada i l'altre ja vella, per el pas del temps, que m'han fet sentir... una mena d'orgull.

Era novembre de 1985. Una bona colla de la "Coral Al Vent", amb el Pere i la Montse al capdavant, van entusiasmar-se amb una petita gira per aquesta illa, que agafava tot un llarg cap de setmana.

Les seves actuacions a l'església de Magalluf, al mític local "Abaco" i a la presó de Palma, van tenir un gran èxit de públic i crítica. Recordo la cantata de la presó. Era la primera vegada que tal quantitat de cantors entraven en aquell lloc, per oferir tot un encertat ventall de cançons, totes amb el ritme adient per agradar l'auditori i sense faltar-hi les Nadales que senyalaven les properes Festes de Nadal. El nom de Sant Vicenç va ressonar en aquell saló de més de 500 butaques i les expressions i aplaudiments dels interns, ho deien tot, llàstima no poder fer fotos per causes i raons òbvies.

A fora, van quedar tots els problemes i feines per ferm tots els tràmits adequats per poder concretar l'audició. Va ser un gran dia. Els mitjans de comunicació es van fer ressò de l'acte. Vaig sentir... una mena d'orgull.

Ara fa poc, ens van visitar l'"Esbart Dansaire Santvicentí" representat per l'Alba, l'Esther, el Josep, l'Albert i en Lluc. Van venir per viure i participar en varies de les festes populars de l'hivern en aquesta illa. Volien perfeccionar els seus coneixements de balls mallorquins, que estan aprenent, per oferir-los amb un nou espectacle que estan preparant.

I clar, durant una de les festes d'una manera improvisada, els vam obligar a que ens fessin una ballada, enmig dels "fogueros" i "sa torrada" corresponent.

Allà sota l'atenta mirada dels assistents mallorquins, peninsulars i alemanys (que no van faltar) van demostrar el que ja sabien de "jotes" i "boleros" o que els havia ensenyat el seu monitor mallorquí.

Segons els mallorquins presents, ni tan sols ells ho podien superar. El "Ball de Gitanes" va posar la cirera del pastís. Un èxit total tot i les mancances de vestuari i lloc adequat. Van deixar aquí vertaders admiradors i amics. Una vegades més, va ressonar el nom de Sant Vicenç.

Per tot això, per agrair a tots aquests grups de persones que ens han visitat, voldria donar-los-hi públicament les meves sinceres gràcies.

Les gràcies de fer-me sentir un sentiment especial, una altra mena d'orgull.

L'orgull de ser... SANTVICENTÍ!!!


PERE BESORA

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet