1. CARNESTOLTES 2004
2. FESTA MAJOR D'HIVERN
3.
MOVIMENT DEMOGRÀFIC
4.
ELS LECTORS D’EL BRENY DIGITAL VALOREN POSITIVAMENT EL
PACTE ERC-CIU DE L’AJUNTAMENT
Nou recorregut per la festa de la disbauxa
Tot
i l'amenaça de fortes pluges pel dissabte dia 21 de febrer, fins a
última hora no es va saber si es celebraria la Festa del Carnestoltes.
Després d'una reunió d'urgència, el mateix dissabte es va decidir que la
festa tirés endavant. Així doncs que es va celebrar la festa de la
gresca i la disbauxa a Sant Vicenç el dissabte 21 de febrer.
La innovació d'enguany va ser el recorregut de la cercavila, que tot i
semblar un recorregut petit era bastant llarg i passava pels carrers més
cèntrics de Sant Vicenç.
La rua va començar passats dos quarts de cinc de la tarda de la Plaça
Catalunya on es va fer la concentració de totes les carrosses i
comparses.
Llavors,
una gran cercavila, amenitzada per tota la música que portaven els
participants, més dos grups vinguts de fora, va recórrer tot el carrer
Doctor Trias fins arribar al carrer Gran. Després d'una petita
volta, la festa final es feia a la Plaça Clavé on la reina del
Carnestoltes d'enguany, que va ser una Drag Queen, va llegir el pregó i
després el grup "Xarop de Nit" va entretenir el més d'un miler de
participants a la Festa del Carnestoltes abans de fer l'entrega de
premis a les millors disfresses.
El jurat d'aquest any estava format per alguns membres de l'Associació
"Activa't de Festa" i de la Comissió d'Hereus i Pubilles de Sant Vicenç.
Els guanyadors van ser els següents:
-
MILLOR CARROSSA: Els pirates de la Colla de Geganters.
- MILLOR COMPARSA: Buscant a en Nemo.
- MILLOR DISFRESSA INDIVIDUAL ADULTA: Una parella disfressada de "Sopa
de Lletres".
- MILLOR DISFRESSA INDIVIDUAL INFANTIL: Una nena disfressada de cabdell
de fil.
Tot i el dia gris que feia, els carrers de Sant Vicenç es van omplir de
colors amb totes les disfresses, carrosses i comparses que van
participar. Hem de dir, que el dimecres 25 estava preparat fer
l'enterrament de la sardina, però degut a la pluja va quedar suspès fins
l'any que ve. El Carnestoltes va ser organitzat per l'Associació
"Activa't de Festa" amb la col·laboració de l'Ajuntament.
JORDI LARGO
Pregó de Carnestoltes 2004
Avui, dia de Carnestoltes
us donem la benvinguda.
Sóc la reina més poca solta
i us hem muntat una gran moguda.
Aquest any hi hagut una gran rua,
plena de disfresses, balls i danses realitzades amb molta cura.
Com cada any sóc la protagonista
i el meu caràcter divertit
em fa ser una gran artista.
Ens hem pintat, vestit i disfressat.
Hem fet el paripé
i ens ho hem passat la mar de bé.
Encara estem en contra de la guerra,
i ara ens volen posar una presó i un abocador al costat.
Que no ens toquin tant la per
i que els portin tots cap al jutjat.
Tenim un regidor
que té molta canya,
però a vegades
se li'n va la castanya.
Can Soler haurem de vendre
per fer una pista d'esquí,
perquè així podrem entendre
un desdoblament aquí.
Carnaval, quin significat té?
Doncs el de jugar i el de passar-ho bé.
Ens hem disfressat i menjarem un piló
a la salut del vostre amfitrió,
la reina del Carnestoltes, la reina del cotilló.
Només em queda dir-vos
que aprofiteu aquests dies.
No pareu d'entretenir-vos
i visca la festa del Carnestoltes.
VISCA EL CARNAVAL, VISCA EL CARNESTOLTES, VISCA SANT VICENÇ...
Actes per
a tots els gustos i per a totes les edats
Entre els dies 17 i 24 de gener es va celebrar la Festa Major d'Hivern
en honor al nostre patró, Sant Vicenç. Un any més, aquesta festa ha
estat organitzada per l'Associació Activa't de Festa amb el suport de
l'Ajuntament de Sant Vicenç. Durant aquella setmana es van poder
celebrar un ventall d'activitats adreçades per a totes les edats. Com a
novetat d'aquest any hem de destacar el pregó, que per primer any es va
celebrar per la Festa Major d'Hivern. Aquest any el pregoner va ser
Marcel·lí Masafret i Marimon. D'aquesta manera, es vol que cada any
sigui un santvicentí diferent vinculat al municipi per motius socials
l'encarregat de fer el pregó institucional. A continuació, us mostrem un
petit reportatge dels actes més destacats que han succeït durant aquesta
Festa Major d'Hivern 2004.
Missa de Sant Antoni Abat
El dissabte dia 17 de gener a les set de la tarda començava la Festa
Major amb una Missa en Honor de Sant Antoni Abad que va ser organitzada
pel Gremi de Carreters i Cansaladers. Aquest acte va omplir l'Església
Parroquial i hem de dir que va ser quan es va presentar la nova figura
de Sant Antoni del Gremi de Carreters i que té una alçada d'un metre i
vuitanta centímetres.
Estrena de teatre: “El Criat”
Com ja va sent habitual, els membres del “Cul-i-seu” van estrenar obra
de teatre per la Festa Major d'Hivern. L'obra escollida fou “El Criat” i
va ser representada al teatre de la Societat Coral l'Estrella el
dissabte 17 a les deu de la nit i el diumenge 18 a les sis de la tarda.
Durant les dues representacions, el teatre es va omplir i unes
quatre-centes persones van poder veure el nou treball del grup
“Cul-i-seu”.
Per parlar d'aquest nou treball, publiquem l'escrit que ens ha arribat
dels mateixos components del grup “Cul-i-seu”:
El Criat
El cap de setmana del 17 i 18 de gener el grup teatral Cul-i-Seu va
tornar a obrir el teló, aquesta vegada amb l'obra “El criat” de Robin
Maugham; va ser tot un repte tant per l'equip tècnic, com per la
direcció i pels actors, ja que va comportar molta feina i esforços que
sens dubte han estat gratificants.
En aquesta ocasió vàrem comptar amb una banda sonora original composada
expressament per aquesta obra i creada per tres músics santvicentins,
als quals agraïm la seva desinteressada col•laboració.
Amb la representació de “El Criat” arribem a la desena obra estrenada
pel grup Cul-i-seu.
Ara que ja ha passat l'estrena, els nervis i els dubtes, aprofitem per
donar-vos les gràcies pel suport i l'acceptació del públic santvicentí
ja que el teatre de la Societat Coral l'Estrella es va omplir de gom a
gom els dos dies de la representació de l'obra.
Un cop acabada la funció tanquem provisionalment el teló fins que trobem
l'ocasió de tornar a dir: que comenci la funció i amunt el teló.
GRUP CUL-I-SEU DE LA SOCIETAT CORAL L'ESTRELLA
Exposició individual d'Engràcia Santiago
El
diumenge 18, es va dur a terme la inauguració de l' exposició individual
d'Engràcia Santiago, presidenta de l'Agrupació Artística Sant Vicenç.
L'exposició va tenir lloc a la Sala de Plens de l'Ajuntament i la
inauguració va ser presidida per l'alcalde Valentí Carrera, el regidor
de cultura Lluís Oliveras i el pintor manresà Ignasi Corrons. Tots, van
tenir paraules d'elogi envers l'artista destacant la seva força
expressada dins de la seva obra reflectida en el seu caràcter i la seva
forma de ser. L'autora va presentar uns vint-i-cinc quadres a
l'oli, deu en dibuix i tretze peces de ceràmica. En els quadres s'hi
podien veure llocs bastant coneguts com per exemple el Castell de
Bellver (Mallorca), el claustre de Sant Benet de Bages, el nou
cremallera de Montserrat, el campanar de Moià, Tossa de Mar...
S'ha de destacar el quadre amb la “musa” sobre llençols vermells on
l'autora comenta que aquest quadre li porta molts records i pensaments.
Com a cloenda, Engràcia Santiago va dirigir unes paraules al públic
assistent i va arribar en uns moments molt intensos ja que recordava el
seu espòs i li va dedicar un homenatge pòstum amb aquesta exposició ja
que sempre l'encoratjava a seguir endavant en aquesta tasca. Per acabar,
l'artista va donar les gràcies al públic assistent, a les entitats, a
persones relacionades amb la cultura com ara la bibliotecària de Sant
Vicenç, Assumpta Haro, l'escultora Concepció Gómez Boxí, el pintor
surrealista Xavier Moreno i l'escultora i amiga Elisa Arimany. També va
agrair als mitjans de comunicació com ara el Regió 7, Ràdio Zenith i El
Breny per cobrir la noticia.
Missa Solemne en Honor a Sant Vicenç
El dijous 22, Sant Vicenç, l'Església es va tornar a omplir de gom a gom
per celebrar la Missa Solemne en Honor a Sant Vicenç i que va ser
presidida per Mossèn Josep Rovira Tenas, també col•laborador d'aquest
diari.
Després de la Missa, tothom va anar cap a la Sala de Plens de
l'Ajuntament on es feia per primer cop durant la Festa Major d'Hivern el
pregó institucional.
Pregó institucional a càrrec de Marcel·lí Masafret i Marimon
Poc
després de les dotze del migdia del dia de Sant Vicenç a la Sala de
Plens s'omplia de gom a gom ja que es feia per primera vegada el pregó
institucional. L'encarregat de fer aquest primer pregó era el
santvicentí Marcel·lí Masafret i Marimon on va destacar les relacions
socials i culturals i el paper de les entitats santvicentines a través
de les seves pròpies vivències ja que ell mateix ha estat molt vinculat
a diferents entitats culturals i esportives de Sant Vicenç tot i que ell
ara viu a Sant Cugat del Vallès. A continuació, publiquem íntegrament el
pregó institucional pronunciat per Marcel·lí Masafret i Marimon a la
Sala de Plens de l'Ajuntament el dia 22 de gener:
Bon dia i moltes gràcies a tothom, els que van pensar amb mi per fer el
pregó i els que heu vingut a escoltar-me, crec sincerament que és un
regal massa valuós i no estic massa segur d'haver fet prou per
merèixer-lo.
Quan el meu amic Valentí em va telefonar, em podia imaginar qualsevol
cosa, però mai que em proposés fer el pregó de la Festa Major d'Hivern.
Perquè malgrat el temps que fa que ens coneixem i l'admiració que li
tinc, vaig quedar molt parat i no em podia creure, que algú hagués
pensat en mi per un acte cultural d'aquesta importància, i que
justament, una de les persones que jo des de petit, sempre l'he vist
treballar pel poble, m'oferís l'oportunitat de fer el pregó de la Festa,
de la Festa del meu poble, perquè encara que ja fa uns quants anys que
vàrem marxar amb la meva dona, Sant Vicenç sempre serà el nostre poble.
Perquè aquí vaig néixer i créixer i em vaig formar com a persona, vaig
anar a l'escola, vaig jugar a bàsquet, vaig tenir bons professors, bons
entrenadors i molts companys. Hi vaig treballar, vaig participar en
força activitats del poble i hi vaig aprendre de tot i de tothom, perquè
vaig tenir la gran sort de conviure i compartir trenta anys de la meva
vida, amb unes persones molt humanes, que hi van posar tota la il·lusió
i saber del moment en cada activitat de les que feien, vaig aprendre de
la gent que estava a l'Escoltisme i al Moviment Júnior, a l'Escolania, a
les Caramelles, a la Colla de Sardanes, a la Comissió dels Reis, al
Teatre,... i de veritat que tot això és un bon bagatge, que els meus
pares, els amics i el meu poble em varen donar.
Perquè uns pares no poden canviar el color de la pell d'un fill o fer-lo
créixer més amunt de la seva alçada, i fins i tot pels mestres, ens és
complicat fer rendir als alumnes en els estudis, més enllà del que la
seva intel·ligència permet. El que sí és possible, és que la convivència
que es crea al voltant de les entitats, de les activitats i de les
festes d'un poble, proporcionin unes vivències que passaran a formar
part del seu aprenentatge i els ajudaran a millorar la seva capacitat de
comprendre les emocions pròpies i les dels altres, a millorar les seves
relacions i a ser feliços, tot això és el que avui en dia en diem
l'aprenentatge emocional. Jo no podria fer el que estic fent, si no
hagués tingut la sort de néixer i viure totes aquestes experiències a
Sant Vicenç de Castellet. I encara que els anys van passant, Sant
Vicenç, poble mil·lenari, manté viva la festa.
La
Festa Major d'Hivern, n'és un exemple, és una festa familiar, que no
surt en vermell en els calendaris, és una festa senzilla i entranyable,
en la qual molta gent ha de fer un esforç per poder-hi ser, doncs les
seves obligacions no els ho permeten. Recordo quan estudiàvem a
l'institut, com corríem a fer autoestop per poder arribar a ballar
sardanes. Aquesta Festa, com tantes altres diades assenyalades que al
llarg de l'any celebrem, plenes d'actes i d'activitats no es fan soles,
al darrera hi ha el treball i el sentiment de molta gent, i tot plegat:
festa, treball, sentiment, records d'infantesa... ens ajuden a mantenir
vives les Tradicions i la Identitat. Tradició i Identitat d'un poble,
que ben just si surt en els mapes, i d'un país que és el nostre, d'un
país que entre tots anem fent, i que malgrat ser tant petit, que quan el
sol se'n va a dormir, mai no està prou segur d'haver-lo vist, estic
convençut que és així com ens agrada a molts dels que hi vivim i bona
disposició, per mantenir viva la festa, viva la tradició i viva la
identitat del poble i de país.
No és fàcil de recórrer aquest camí, massa sovint sembla que anem contra
corrent en un món que es mou bruscament, sense miraments, cada cop més
complicat i agressiu, on hi vivim atrafegats i, si per un moment ens
parem a pensar en l'entorn en que convivim tots plegats, ens adonem que
cada dia anem més accelerats, buscant una qualitat de vida que un mal
anomenat progrés ens va oferint a no sé quin preu, i que no ens deixa
massa temps per aturar-nos a gaudir de l'alegria i a entristir-nos amb
les adversitats, en el fons, mica a mica, ens anem allunyant del que és
més essencial, per això necessitem la festa, la tradició, que ens fa
sortir de la rutina i que ens fa gaudir d'allò que els altres ens han
preparat amb il·lusió.
Perquè, no teniu la sensació que el present passa a passat a una
velocitat cada cop més gran? Que els esdeveniments se succeeixen tant i
tant ràpids, que massa vegades no tenim temps d'assimilar-los i no podem
reaccionar amb la força que caldria, davant d'uns fets que de ben segur
no ens deixen indiferents? Però gairebé sempre una notícia en tapa a una
altra, i com deien els avis qui dia passa any empeny. Perquè, no us
sembla que el futur gairebé sempre el tenim aquí? I que del bolígraf al
portàtil, dels llibres a l'internet hi hem passat amb un tancar i obrir
d'ulls? Que de la Lluna a Mart hi serem en quatre dies? Que la
globalització ja és un fet i que la guerra fins hi tot és televisiva?
Per això, cada cop pren més importància, l'esforç i el compromís
personal de cada dia amb el nostre entorn més proper, ens cal mantenir
viva la nostra realitat personal, familiar, de poble, no ens en podem
quedar al marge, no podem pensar que la Festa no va amb nosaltres.
No
podem dimitir, no ens calen grans empreses, cal el compromís amb el veí
que ho necessita, la companyia amb el malalt que no té ningú per passar
l'estona, cal il•lusionar a tothom mantenint les tradicions i la
identitat, perquè el reconeixement i el respecte d'un poble i de les
persones que hi viuen, no s'aconsegueix per la força i la xerrameca
fàcil, s'aconsegueix persuadint a la gent amb fets amables i demostrant
que tot allò que es fa és per a ells. Sant Vicenç, com tants d'altres
pobles d'arreu de Catalunya, tenen una llarga tradició en les festes
populars. La presència de persones anònimes, que han tret temps del seu
esbarjo, de la seva família i que amb empenta, treball i constància, han
mantingut viu allò més proper a cada un de nosaltres, i són aquests
col•lectius aquests grups de persones identificades amb uns ideals i
mogudes per una gran il•lusió les que vetllen perquè cada Nadal es facin
Pastorets o s'interpreti “El Poema” o perquè quan calgui es faci teatre,
perquè els Reis entrin any rere any pel cap del pont, al capvespre del 5
de gener, mantenint viva la innocència dels infants, perquè se celebri
Sant Antoni, la festa de Castellet, el panellet a Vallhonesta, la diada
de Sant Jordi i de l'Onze de Setembre, perquè les Festes Majors cada any
siguin més lluïdes, perquè per Pasqua es cantin i ballin caramelles, i
els cors de Clavé i les Corals Al Vent i Nou Horitzó puguin arribar a
tothom amb les seves composicions, perquè es mantinguin vives les
ballades de sardanes, i perquè l'Esbart continuï escampant espectacle i
dansa per a tots. Tot això no és nou al poble, ja fa molts anys que els
santvicentins s'agrupen en entitats reconegudes més enllà del nostre
país, per la seva sensibilitat i el seu magnífic treball, entitats que
hi ha vist passar pares i fills, que si han format famílies, no fa pas
quatre dies que Sant Vicenç celebra festes i el nostre és un poble de
tradicions, que han anat passant dels uns als altres, i amb la festa la
identitat que manté viu al país.
Precisament tenim entre nosaltres un dels pioners en aquests ideals,
mossèn Josep Rovira, que juntament amb altres santvicentins, van donar
una forta empenta a entitats que encara avui mantenen més viu que mai
l'esperit i el treball que els esperona a continuar amb la seva tasca.
No canvieu mai, seguiu fidels aquest poble, a les seves festes i
tradicions i ajudeu tots plegats a mantenir totes aquestes entitats
esportives i culturals que fan de Sant Vicenç un poble viu, un poble amb
arrels fortes, de segur que no tot el que hi passa us agrada, però si us
hi impliqueu i hi treballeu per pas a pas anar-ho canviant, ho
aconseguireu i sereu feliços perquè com diu Albert Camús, “hem de
contribuir a la felicitat i a l'alegria perquè aquest univers és
infeliç”. I perquè si realment volem un món en pau i habitat per gent
feliç, ho hem d'aconseguir des dels que tenim més a la vora i per això
cal posar el nostre esforç al servei d'aquest poble. Endavant amb la
Festa, i visca Sant Vicenç i la seva gent.
Estol
de jocs tradicionals
Al mateix que es feia el pregó a la Sala de Plens, la Sala Polivalent de
Can Soler s'omplia de nens i nenes que van jugar de valent amb tota una
sèrie de jocs per a diferents edats.
Es
podien trobar xanques, jocs de construcció, d'habilitats,... entre molts
altres. Durant tot el matí i tota la tarda del dia de Sant Vicenç, els
nens tenien un paper destacat en la Festa Major ja que s'havien preparat
tota una sèrie d'activitats dedicades exclusivament per a ells.
Espectacle
d'animació i xocolatada
Com hem dit, el dia de Sant Vicenç estava dedicat als més menuts i per
això a la tarda i a la mateixa Sala Polivalent de Can Soler es va
celebrar un espectacle d'animació titulat "Nem de parranda". Tot i que a
primera hora de la tarda semblava que hi hagués poca assistència de
públic al llarg de tota la tarda es va anar animant i finalment un bon
nombre de nens i nenes no es van voler perdre aquest espectacle que es
caracteritzava pels jocs, la màgia, les danses i les cançons. Un cop va
acabar aquest espectacle, l'associació Activa't de Festa va preparar una
xocolatada amb coca per a tothom qui ho desitgés.
Audició
de sardanes
Aquest any els organitzadors no se'n van oblidar d'incorporar-la en els
actes de Festa Major i es va celebrar l'audició de sardanes a càrrec de
la Cobla Lluïsos de Taradell i va ser organitzada per l'Agrupació
Sardanista de Sant Vicenç de Castellet. La Sala de Can Soler també es va
omplir de sardanistes que van ballar de valent des de la primera fins a
la última sardana.
Concert
jove amb Strombers i Jaleo Real
Un dels actes més destacats d'aquesta jove va ser el concert jove
gratuït que es va fer a Can Soler la nit del divendres dia 23. El
concert va aplegar més de mig miler de persones que volien escoltar la
formació bagenca "Strombers". Com a teloners hi havia el grup Jaleo Real
que es caracteritza per la seva rumba mestissa.
Els
Strombers és un grup que aplega músics d'Artés, Cardona, Monistrol,
Manresa i Solsona. S'han fet famosos per els seus temes "El coche de
Manolo" o "Calle Caramelo" que conviden a tothom a ballar de valent.
Aquest concert, no es pot negar, va ser un èxit de participació.
Ball de Festa Major
El dissabte 25 i també a Can Soler unes tres-centes persones van anar al
ball de Festa Major que va anar a càrrec de l'Orquestra Constellation.
Aquesta orquestra va oferir a tot el públic assistent un ampli repertori
de música ballable d'ahir, d'avui i de sempre.
Altres actes destacats
A part d'aquests actes també hem de destacar el torneig de petanca que
va organitzar el Club Petanca Sant Vicenç el diumenge 18 i la xerrada de
Fitoteràpia del dimarts 20 a la Biblioteca a càrrec d'alguns membres del
Cercel de Ioga Sol i Lluna.
Anècdota de Festa Major
Durant la Festa Major d'Hivern o d'Estiu de Sant Vicenç o de qualsevol
altre poble o ciutat és normal veure des del balcó de l'ajuntament els
trets més significatius del poble com són la bandera de la població i la
senyera catalana. Doncs bé, us vau fixar que durant tota la Festa Major
d'Hivern des del balcó de l'ajuntament onejaven la senyera i l'escut de
Sant Vicenç? El que passa és que la bandera de Sant Vicenç estava cap
per avall. No li va agafar mal de cap al nostre cavaller? Esperem que
l'any que ve estigui amb el cap ben alt...
JORDI LARGO
DEFUNCIONS GENER
2004
DIFUNT: Antonio López Ruiz
EDAT: 78 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 04/01/2004
DIFUNTA: Victoria Martínez Checa
EDAT: 58 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 06/01/2004
DIFUNTA: Adelaida Farré Pladellorens
EDAT: 82 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 09/01/2004
DIFUNT: Juan Martínez Rodríguez
EDAT: 78 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 17/01/2004
DIFUNTA: Camila Carbonell Farell
EDAT: 83 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 18/01/2004
DIFUNTA: Teresa Aròs Casabón
EDAT: 86 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 20/01/2004
DIFUNT: Miguel Blanes Soriano
EDAT: 73 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 24/01/2004
DIFUNT: Benigno González Alvárez
EDAT: 83 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 25/01/2004
DIFUNT: Miguel Santamaria Benito
EDAT: 82 anys
DATA DE DEFUNCIÓ: 31/01/2004
Amb un aclaparador 71%
dels vots, els lectors de l’edició digital d’El Breny han valorat
positivament el pacte ERC-CiU que governa l’Ajuntament de Sant Vicenç
des del passat 14 de juny, data en què es va constituir el nou
consistori. Un 21% dels votants creuen, però, que aquest pacte és
negatiu, mentre que un 6% creu que no canviarà res. Tan sols un reduït
1% veu fatal la nova composició del consistori.
ERC amb 4 regidors i CiU amb 3 van formar govern després que el PSC, que
havia obtingut 5 regidors, perdés en les eleccions municipals del 25 de
maig la majoria absoluta que li havia permès governar en solitari durant
la darrera legislatura.
Què opines del pacte ERC-CiU a l'Ajuntament de Sant Vicenç?
Negatiu. El PSC havia de continuar a l'Ajuntament (24) 21%
Tant és, les coses no canviaran (7) 6%
Positiu. Calia un canvi (81) 71%
Fatal, inestabilitat assegurada (2) 1%
Vots: 114. |