Carme Torrabadella Anglarill

Tenim a les pàgines d'El Breny i a "Coses de l'Esplai" a Carme Torrabadella Anglarill. Carme la pregunta obligada, data i lloc on vas néixer?
Vaig néixer el dia 26 de febrer de l'any 1935, i el lloc va ser en un pis del carrer Armengol. El número del carrer no me'n recordo.

Els pares?
El pare es deia Josep i la mare Montserrat. El pare ja fa anys que es va morir i tenia 87 anys. La mare es morí a l'any 2000 i ja tenia noranta-dos anys. La mare va aguantar més anys en aquest món. De qui no et puc donar raó es dels avis ni de part de la mare i ni del pare. No recordo haver-los vist. Devia ser molt petita.

La gent d'abans no ens fèiem massa vells. De moment per ara, sembla que durem més anys. Què ens pots explicar de la teva etapa a l'escola?
Vaig començar a l'escola molt aviat, als tres anys ja em portaven a les Dominiques i vaig plegar quan en tenia quinze. De moment, suposo que era com una llar d'infants perquè tan petita no crec que aprengués a llegir i a escriure. Per últim vaig anar un any a l'acadèmia Menendez, a fer repàs.

De la teva vida laboral que ens pots explicar?
Vaig començar a treballar al deixar l'escola a la fàbrica de cal Balet. Vaig entrar fent d'ordidora i quan vaig plegar feia de teixidora i portava quatre telers. Vaig plegar quan es va tancar la fàbrica. Després vaig anar a treballar a la Fabriqueta d'en Rosendo Bach, que estava ubicada on ara hi ha el Consorci de Formació i Iniciatives del Bages Sud al carrer Montserrat. Els terrenys que ocupa l'edifici van ser donats al poble per el seu propietari. El propietari va demanar que s'hi posés algun equipament per l'ensenyament i així ho va fer l'Ajuntament. Quan vaig plegar de treballar a les fàbriques vaig ajudar a la meva germana a la botiga i estanc que vam tenir uns quaranta anys. Era com una petita merceria i veníem llanes i ensenyàvem a fer jerseis. Tot plegat, uns quants anys de treballar.

Et faré una pregunta indiscreta, soltera?
La pregunta pot ser indiscreta per on es vulgui mirar, he passat pels tres estats que pot passar una dona; soltera, casada, i vídua. Ja t'explicaré. Amb Rosendo Bach vam ser parella durant uns catorze anys fins el dia que es va morir. De totes maneres, ens vàrem avenir sempre i ens ho vam passar molt bé ja que als dos ens agradava molt viatjar. Es pot dir que vam recórrer una gran part d'Europa junts. Alguna vegada també ens acompanyava la germana d'en Rosendo, per desgràcia va ser quan el Rosendo es va morir. Encara que no estàvem casats ens estimàvem, no es necessiten papers per estimar a una persona. Per això t'he dit que he passat per les tres etapes que pot passar una dona.

A més de la teva vida laboral i de parella, que més has fet i estàs fent? Perquè crec que no estàs "parada".
A mi sempre m'ha agradat col·laborar amb tot el que he pogut. Fa com uns quaranta anys que estic al Patronat de la Vellesa on encara que sembla que no hi tenim feina quan és el moment de la organització. També comporta la seva feina, però ho faig de bon grat ja que és una cosa pel poble.

També he sigut de junta de l'Esplai durant vuit anys. Els primers tres de tresorera i després vaig ser presidenta, on hi he estat durant cinc anys. Els últims dos per problemes per trobar una nova junta. Quan estàs en una junta com és cosa lògica hi ha moments de tota classe; de bons i de dolents. Però com es fa de bon grat, els dolents s'obliden i només recordes els bons encara que tots els que hem estat en aquesta junta ja ens coneixem i ens veiem. Des d'aquí els hi dono les gràcies pel seu suport durant el temps que hem estat junts.

A més de tot això, també viatjo amb el cotxe. Ja que com sabem, en Pere el meu nebot treballa a Andorra i fem diversos viatges. També acompanyo a la filla d'en Pere a Vic on està estudiant periodisme. M'agrada molt portar el cotxe, i per això aprofito tot el que sigui per viatjar. M'agrada moure'm.
Actualment també estudio informàtica a Manresa, i sóc sòcia d'ASBOL. Tot això ho explico perquè em preguntes que m'agrada fer.

Es molt correcte que tinguis ganes de moure't i que ho facis mentre puguis ja que les persones quan ens fem grans hem de procurar no quedar-nos parades. Això si la salut ho permet. Ara et faré una pregunta obligada però ja es pot dir que gairebé m'has donat la resposta. De l'Esplai que ens pots dir?
Ja t'he donat una bona explicació de l'Esplai, però de tota manera tornaré a parlar. Demano a la junta nova que continuï amb tota la bona voluntat perquè tothom de l'Esplai estigui content i l'entitat tiri endavant, ja que tots sabem que es una cosa per tots nosaltres, la gent gran. L'anterior junta o hem fet tot amb bona fe. Hi ha algunes coses que no han agradat als socis per això els hi demano disculpes si hem fet alguna cosa mal feta.

El que acabes de dir és correcte ja que no tot es fa ben fet. Unes vegades perquè no ens posem d'acord i d'altres inconscientment. Però ja és una cosa que s'ha d'agrair que encara que es faci per voluntat pròpia el ser d'una junta comporta feina i mal de cap sense remuneració econòmica, però tenim allò que es diu " uns o altres han de fer-ho" però n'hi ha que no ho volen fer. Carme moltes gràcies per la teva col·laboració a les pàgines d'El Breny a "Coses de l'Esplai". En nom d'El Breny, de L'Esplai i d'un servidor, moltes gràcies.


ESTEVE LAFONT