NEUS PIQUÉ MARTÍ

En aquest número d'El Breny li toca a Neus Piqué Martí sortir a la secció de "Les Coses de l'Esplai".

Neus, on i quan vas néixer?
La mare em va portar al món el dia 21 de febrer de l'any 1935 en un pis del carrer Santa Maria (ara Maria Gimferrer), al número 52.

Naixent al mes de febrer vol dir que ets fredolica. Nom dels pares?
Sí, el fred m'espanta bastant. Els pares es deien Jaume Piqué Vilanova i Maria Neus Martí Tallada.

Quan els vas perdre?
El pare es va morir a l'any 1961 i només tenia 51 anys. Per mi era molt jove. La mare es va morir l'any 1986 i tenia 75 anys. No és que fos molt jove però també hagués pogut durar més anys. De totes maneres, llavors era més difícil fer-se més vell o gran.

La feina dels pares quina va ser?
La mare va treballar a Can Soler tota la vida mentre va poder. El pare va ser un treballador de l'Agència Moll. Em penso que sempre, mentre va viure. A més, haig de dir que el meu pare va ser per al poble de Sant Vicenç un gran col·laborador amb tot el que es feia relacionat amb festes i actes santvicentins. Va ser durant vint-i-cinc anys membre del Gremi de Carreters, també va ser un dels fundadors del Gremi de Conductors com també va participar a la fundació del Patronat a la Vellesa. Es pot dir que no tenia un "no" quan es tractava de col·laborar.

Tot el que has dit és veritat. Els veïns del carrer de Maria Gimferrer, quan es tenia costum de fer festes al carrer, uns quants ens vàrem "embarcar" per fer unes festes que fossin "sonades" fent festa durant una setmana cada dia. Faltats d'experiència i a més que ens va ploure cada dia una estona, ens va aixafar les festes amb el resultat que ens va quedar un deute considerable i, gràcies al teu pare, el Matíes i crec que també hi participava en Joan Subirana, van organitzar a l'Ateneu (que ara que toquem el tema, crec que s'ha tancat) un festival amb aficionats del poble i així vàrem poder pagar els deutes. No és que em toqui explicar res dintre el teu tema, però aquestes persones es mereixen un petit recordatori de part de tots els santvicentins.
Quants germans has tingut, Neus?
Vaig ser filla única, però no va ser cap negoci per mi perquè els pares sempre es van pensar que jo era patrimoni seu. Per això vaig tenir problemes amb el meu matrimoni, però ja està passat i perdonat.

Vol dir que hi ha fills que neixen amb "la flor al cul" i tu vas néixer amb "el test al cap", però la vida té aquestes coses. Recordes l'escola?
Recordo que vaig anar als Nacionals fins als 14 anys i després cap a treballar a Cal Balet. Allà vaig estar dels catorze fins als vint-i-nou anys. Després vaig estar fent confecció a casa durant deu anys. També vaig treballar durant onze anys a la fàbrica "Tèxtils Montserrat" fins que vaig haver de plegar per malaltia.

Quan et vas casar i amb qui?
Em vaig casar als 22 anys amb en Mateu Gubianes Vilanovia el dia 25 de juny de l'any 1957 i vaig quedar vídua a l'any 1982. El Mateu va morir a l'edat del pare, als 51 anys. Tampoc es va fer vell.

Quants fills Neus?
Dues noies. La Laura i la Marta. La primera la vaig tenir quan tenia 24 anys i la segona quan en tenia 30. La Laura està casada amb el Francesc Rebollo i tenen una noia de 19 anys que es diu Jèssica i un nen de cinc any que es diu Francesc i viuen a Sant Vicenç. La Laura treballa a Tèxtil Burés i el Francesc a Avinyó també en el ram del tèxtil. La Marta està casada amb en Josep Lluís Polo i tenen dos fills. Un nen de set anys que es diu Pau i una nena de quatre que es diu Anna. En Josep Lluís treballa a la Pirelli de Manresa i la Marta fa de mestre a Tona. També viuen a Sant Vicenç.

Dos gendres i quatre néts i tots a prop de casa. Com és de suposar estareu tots contents i feliços per molts anys d'estar tots plegats.
De moment i no veig el motiu per no ser-ho, tots ens avenim molt tant per la meva part com per la del Valentí. Ells també ens aprecien molt.

Recordes on havies viscut, a més del lloc on vas néixer?
Quan em vaig casar vàrem viure al carrer Zorrilla, actualment Pompeu Fabra, i actualment estic vivient al carrer Mossèn Joan Orriols.

Vols explicar-me alguna cosa de tu i el Valentí, perquè ja fa anys que feu parella.
Quan em vaig quedar vídua vaig pensar de no estar amb cap altre home perquè ja havia passat prou penes amb el matrimoni, no per culpa d'ell precisament, però el que sigui, et queda mal sabor de boca com s'acostuma a dir. Però un dia a la piscina ens vàrem entrebancar el Valentí i jo o jo i el Valentí. Encara n'hi ha que no creuen que les persones quan es fan grans es poden enamorar. Doncs va passar, ens vam enamorar i així portem tretze anys. No vol dir que també tenim algun que altre "altercat", però no tenen importància. Ens compenetrem molt bé i ell té molta paciència amb mi perquè sempre tinc problemes de salut, per això li haig d'agrair la seva atenció cap a mi.

Neus, a la vida passen moltes coses que un no havia pensat mai que poguessin passar i com a tal les hem de passar, però m'alegro que al menys amb l'edat que tens hagi millorat la convivència amb una parella estable. Per molts anys. Què ens pots explicar de l'Esplai?
Doncs al contrari d'altres socis, nosaltres hi freqüentem molt en tots els sentits. Anem a les festes, als balls, als viatges... en fi, passem moltes estones. A més a més, el Valentí ara ha entrat a la junta nova. Això no ho sé perquè t'ho dic perquè ja ho saps.

Jo ja ho sé, però algun lector ho pot ignorar. A més és un tema de la pregunta que et faig. Neus, hem de plegar perquè s'acaba l'espai però et dono les gràcies en nom d'El Breny, de l'Esplai i d'un servidor.

ESTEVE LAFONT