Cartes a El Breny


1. CARTA AL PRIMER SECRETARIO DEL PSC JOAN ROMA (Clemente Cañadas y Sáez)

2. LA PODA DEL PASSEIG DE MANRESA (Josep Solà Ibáñez)


CARTA AL PRIMER SECRETARIO DEL PSC JOAN ROMA 

Sant Vicenç de Castellet, 17 de noviembre de 2003

Te escribo esta carta para decirte que a partir de hoy día 17 de noviembre se me dé de baja del Partido de los Socialistas de Catalunya (PSC). Veinticinco años de mi vida trabajando desinteresadamente para mi partido y mi pueblo te podría escribir una extensa carta con los motivos que me han llevado a tomar esta decisión, pero no vale la pena gastar tiempo, ni tinta, ni saliva. La decisión ya está tomada. Lo que es lamentable es que las personas que dicen que son progresistas y de izquierdas, amparándose en las siglas de un partido y llegan al poder, pisotean la libertad de expresión, la democracia y todo. Lo que se ponga por delante para mantener el sillón y seguir chupando del bote.

Compañero Joan, yo Clemente Cañadas mientras viva seré socialista, obrero, español, republicano y rojo. Mi familia peleó y luchó por el gobierno que fue elegido por el pueblo, que fue la republica. Mi familia fue encarcelada, perseguida y algunos fusilados por ser republicanos y defender la libertad del pueblo español.

Nunca os perdonaré el desprecio y el desagravio que me hicisteis en Manresa en el mitin de Pasqual Maragall, a mí y a la bandera republicana por la que tantos catalanes, españoles y gente de todo el mundo dieron su vida. Personalmente no te atreviste a decirme que plegara la bandera, pero ya te encargaste de mandar a tus lacayos.
A partir de hoy mismo me siento liberado de los lazos que me unían al PSC.

La influencia que yo pueda tener en mi pueblo, Sant Vicenç, mucha o poca, la pondré al servicio de aquellos grupos o personas demócratas que sean de izquierdas, españolas y republicanas.

Un cordial saludo,

CLEMENTE CAÑADAS y SÁEZ


LA PODA DEL PASSEIG DE MANRESA

L'any passat hi va haver un intent per aconseguir que es fes una poda racional dels arbres del Passeig. Mitjançant les associacions de veïns, es van presentar plecs de signatures explicant les molèsties que comporta la gran alçada del brancatge, l'excés de residus de les llavors, pol•len, etc., que perjudiquen tant els al·lèrgics i els asmàtics, i que causen molèsties als ulls a tothom. Les autoritats van manifestar que hi intervindrien.

La solució que em sembla més lògica seria contractar, ara, el personal adequat per tallar el brancatge sobrant, cosa que evitaria, a més de les molèsties esmentades, la feina de recollir les fulles que cauen, operació que tampoc no es fa, ja que només cal passejar per la plaça d'Espanya, que n'és tota una catifa. En canvi, la solució municipal sembla que ha estat contractar una persona especialitzada per solucionar aquest assumpte, la primera tasca de la qual és fer un cens dels arbres. Probablement aquesta persona en necessitarà d'altres que l'ajudin. Es faran reunions, que volen dir temps, i segurament se n'hi anirà una bona part del pressupost destinada a solucionar el problema i arribarem a la primavera i el més calent serà a l'aigüera.

JOSEP SOLÀ IBÁÑEZ

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet