Cartes a El Breny |
2. LA PODA DEL PASSEIG DE MANRESA (Josep Solà Ibáñez)
Sant Vicenç de Castellet, 17 de noviembre de 2003 Compañero Joan, yo Clemente Cañadas mientras viva seré socialista, obrero, español, republicano y rojo. Mi familia peleó y luchó por el gobierno que fue elegido por el pueblo, que fue la republica. Mi familia fue encarcelada, perseguida y algunos fusilados por ser republicanos y defender la libertad del pueblo español.
Nunca os perdonaré el desprecio y el desagravio que me hicisteis en
Manresa en el mitin de Pasqual Maragall, a mí y a la bandera
republicana por la que tantos catalanes, españoles y gente de todo el
mundo dieron su vida. Personalmente no te atreviste a decirme que
plegara la bandera, pero ya te encargaste de mandar a tus lacayos.
La influencia que yo pueda tener en mi pueblo, Sant Vicenç, mucha o
poca, la pondré al servicio de aquellos grupos o personas demócratas
que sean de izquierdas, españolas y republicanas. L'any passat hi va haver un intent per aconseguir que es fes una poda racional dels arbres del Passeig. Mitjançant les associacions de veïns, es van presentar plecs de signatures explicant les molèsties que comporta la gran alçada del brancatge, l'excés de residus de les llavors, pol•len, etc., que perjudiquen tant els al·lèrgics i els asmàtics, i que causen molèsties als ulls a tothom. Les autoritats van manifestar que hi intervindrien.
La solució que em sembla més lògica seria contractar, ara, el personal
adequat per tallar el brancatge sobrant, cosa que evitaria, a més de
les molèsties esmentades, la feina de recollir les fulles que cauen,
operació que tampoc no es fa, ja que només cal passejar per la plaça
d'Espanya, que n'és tota una catifa. En canvi, la solució municipal
sembla que ha estat contractar una persona especialitzada per
solucionar aquest assumpte, la primera tasca de la qual és fer un cens
dels arbres. Probablement aquesta persona en necessitarà d'altres que
l'ajudin. Es faran reunions, que volen dir temps, i segurament se n'hi
anirà una bona part del pressupost destinada a solucionar el problema
i arribarem a la primavera i el més calent serà a l'aigüera. |