Fa uns quants anys |
Tot fullejant El Breny de números passats, hem trobat un escrit, on
podem comprovar que amb el pas dels anys las coses no canvien massa, i
malgrat tot, és molt patètic haver de reconèixer que els fets es
repeteixen i que la gent no aconseguim fer-los canviar. El escrit al
qual ens referim té per títol el de dalt esmentat:
Molt conscientment, ens posem avui a "fer el pagès", donat a que no
sabem pas a qui dirigir-nos ni, menys, apuntar cap solució. Si algun
mèrit ens podem atribuir és a posar per ordre el despistament
col·lectiu dins el qual no hi ha qui s'aclareixi. I aquí va un
enfilall de fets a títol d'exemple: un metge s'acomiada per raons de
jubilació. No hi ha res a dir. Però hom queda sorprès al veure que las
"cartilles del seguro" no van a parar a un metge nou, sinó que queden
repartides entre els metges que ja venien exercint en la població. I
nosaltres, ingenus, creient que la plantilla de metges no havia de
disminuir, ni mantenir-se, sinó augmentar. Una farmàcia tanca; "serà
cosa de pocs dies". La situació pel que sembla , va prenent un caire
indefinit. El pacient santvicentí, doblement pacient, va esperant. I
els practicants? Hi ha la impressió, no gens vaga, sinó ben concreta,
de que la plantilla de practicants també ha disminuït. I algun fet
ocorregut no fa gaires dies ens fa arribar a la conclusió que ha Sant
Vicenç no hi ha practicant d'urgència o de guàrdia. Posats a dir, i
sense sortir-nos del tema, també la perplexitat de molts santvicentins
apunta a l'existència dels mini ambulatori radicat a la zona esportiva
i que no acaba de complir els múltiples serveis que podria. Raons?
L'home del carrer en dona moltes i ben variades. Aquests són els fets.
Al seu voltant, comentaris a mansalva. Que resulten ja esgotadors
perquè la situació es va allargant massa. Hem dit tot el que ens fa
mal. Es de esperar que algú ens donarà el diagnòstic. Almenys sabríem
de quin mal hem de morir. |