DOLORS BACH ROCA

Dolors Bach Roca és la sòcia de l'Esplai que ens donarà alguns detalls de la seva vida.
Dolors, lloc i data de naixement?
Vaig néixer el dia 22 de desembre de l'any 1921 al barri de Les Roques, en una casa que se'n diu cal Ferriols. Això ha fet que la meva germana i jo som conegudes per la gent gran com les "Ferrioles". El dia en que vaig néixer és el dels afortunats que juguen a la loteria, ja que és el dia que es fa el sorteig. Per a mi ha sigut el mateix perquè no m'ha tocat mai.

Quan vàreu venir a viure a baix al poble, què podem dir de quan vivíeu al barri de dalt?
Vam venir a viure en una casa del carrer Gran perquè era dels pares i la tenien llogada a un home que es deia Peret i feia de barber. Em penso que pagava molt malament el lloguer als pares i vam decidir de venir a viure a casa seva i deixar la casa de les Ferrioles, a més a més no teníem aigua corrent. A vegades he pensat perquè vam estar tan temps a venir. Segur que va ser perquè allà podíem criar bestiar i cuidar de les terres.

Pel que dius no cal que et pregunti quina feina el teu pare...
Ja és ben clar. Feia de pagès. Teníem vinyes a l'Obaga Fosca, a les Escumetes i tocant a l'escorxador vell. També teníem horts a la vora del riu, tocant el rec. El pare treballava la terra i la mare venia a la plaça.

Noms dels pares?
El pare es deia Rosendo, era fill de Sant Vicenç i es va morir el dia 7 de febrer de l'any 1953 i tenia 58 anys. La mare es deia Rosalía, havia nascut a Rellinars i es morí el dia 26 de novembre del 1974 als 76 anys.

Quants germans, Dolors?
Un germà i una germana. La germana es diu Rosa i té 77 anys i és soltera. El germà és en Josep i està casat amb l'Àngela Serra Crusellas, nascuda a El Pont de Vilomara. Actualment viuen a Sant Boi i tenen tres fills, l'Esteve, el Rosendo i la Maria Àngels. L'Esteve ja està casat amb l'Olga Escorsell i tenen dues noies, la Glòria i la Gemma. La Maria Àngels està casada amb l'Andy Morgan, que és anglès però ja parla el català perfectament. Aquesta, encara no té descendència.

De l'escola, què ens pots explicar?
Vaig començar a anar a les Domíniques als dos anys fins que va esclatar la Guerra Civil. Mentre durava la Guerra, vaig anar a la casa de pagès de cal Teixidor on venia a donar classes un jesuïta que es va casar per despistar als qui poguessin fer-li mal ja que ell havia sigut clergue.

De la teva activitat com a treballadora, què ens has de dir?
La meva primera feina la vaig començar a Cal Balet, però com que ens pagaven tan poca cosa vaig decidir anar a treballar a Can Soler. No és que guanyés gran cosa més, però sempre n'hi havia una miqueta més. Vaig entrar a Can Soler com sobrera, ajudanta i vaig treballar fins que van plegar ells, amb un total d'uns trenta-tres anys treballats més o menys.

De la mili no en podem parlar, de casada i descendència tampoc perquè ets soltera. Et puc preguntar per què no t'has casat?
La meva vida ja va començar amb problemes de molt jove, es pot dir de petita. Als quinze mesos vaig tenir un atac de meningitis que em va afectar l'ull, però fins que no vaig tenir cinc anys no es van adonar que tenia problemes a la vista. A l'escola, quan llegia, em posava el llibre cap un costat i la monja em deia "Dolors, posat el llibre ben posat per llegir", però el resultat era que com que només i veia per un ull, em posava el llibre pel costat que hi veia. Quan ens vam donar compte em varen portar a la Barraquer, però ja tenia nou anys i fins que no en tenia vint no em van operar de la vista. Degut a totes aquestes anomalies van passar els anys i com que em distreia amb els amics i amigues, tampoc em va passar mai pel cap tenir novio formal. Després ja et vas fent gran i passen les ganes de casar-te. Així que estic vivint amb la meva germana que també és del mateix equip de solteres. Doncs la cosa ha anat d'aquesta manera.

Durant la joventut, què és el que més t'ha agradat fer? Ball, cine... llavors, com a distracció poca cosa teníem?
El cine m'ha agrada molt sempre. Encara recordo quan anàvem al Cine Savoy, que estava on ara hi ha la Farmàcia Gimferrer al carrer Gran. També anàvem al Cine Rambla. No recordo massa bé, però em sembla que al principi li deien Cine Gimferrer i després ja va ser Cine Rambla. Els dos cines es feien la competència a veure qui posava les pel·lícules més bones. En quan al ball es pot dir que no m'ha agradat. Llegir m'ha agradat molt. Anar d'excursió amb el pare i de més gran amb els companys i companyes. Tornant al cine, recordo que llavors l'entrada costava dos rals, cinquanta cèntims, i justets en teníem per anar-hi. Pel que fa a les excursions, una vegada vàrem anar amb el pare i uns companys seus a caçar i de passada vam anar a buscar bolets. Vam sortir de casa a les tres del matí i vam passar pel Ginebral, la Serra del Pou, el Paller, el Queixal del Llop... totes aquelles muntanyes tan conegudes per la gent de Sant Vicenç durant aquell temps. No recordo l'hora que vam tornar a casa, però si recordo que la meva germana va acabar als braços del meu pare perquè no podia més. A més de nosaltres, van venir uns altres amics, el Campaner, un altre i el Valentí Santacreu, al cel sigui. Això com excursió, també anàvem a Montserrat caminant. Fèiem moltes excursions i ens portàvem la motxilla amb el menjar i ens ho passàvem molt bé.

Alguna altra cosa més després de les excursions i el caminar?
També m'ha agradat molt cantar al Coro. Vaig actuar amb la Societat Coral l'Estrella des dels onze anys fins als divuit, més o menys. Quan vaig començar havíem de cantar en castellà i el senyor Canal feia unes composicions per poder sortir del pas i quan vam tenir permís per cantar en català ens semblava impossible. Tot això és el que et puc explicar de la meva vida més o menys.

Alguns cas rellevant o alguna anècdota curiosa?
No en recordo de cap mena si no és que ja t'ho he explicat.

Com a sòcia de l'Esplai, que ens has d'explicar?
La meva germana i jo, ja fa anys que en som sòcies. La part més activa la porto jo que canto a la Coral de l'Esplai. T'he de dir que sóc la més gran del grup i ens ho passem molt bé quan actuem o estem assajant. Per totes les altres coses, puc dir que passem estones i també hi anem si fan algun acte festiu. De ballar, res de res.

Dolors, ja m'he adonat que com tota la gent gran tens moltes coses per explicar-nos i encara ens podries explicar més si rebusquéssim més en la teva memòria. De totes maneres moltes gràcies per la teva col·laboració a Coses de l'Esplai. Moltes gràcies en nom d'El Breny, de l'Esplai i d'un servidor.

ESTEVE LAFONT