Les Coses de l'Esplai


MOR VALENTÍ SANTACREU i VILA
Infatigable promotor de moltes iniciatives d'animació cultural i social pel poble

Valentí Santacreu i VilaEl Valentí fou un dinamitzador eficaç que va aportar a la vida santvicentina la seva remarcable capacitat d'iniciativa, de consell i de coneixement. Però, per damunt de tot, el Valentí se sentia català en la llengua i en l'esperit; i per això embolcallava totes les seves actuacions amb l'amor i el respecte a Catalunya, a la que sempre defensà amb fermesa, però molt especialment quan els vents de la dictadura pretenien emportar-se, amb violència, tot bri de catalanitat.

Les relacions que mantingué amb El Breny sempre foren cordials, i sovint ens estimulava a continuar, malgrat els nostres limitats mitjans, amb la nostra tasca de conservar la identitat del poble. Les seves col·laboracions foren sempre serioses i ben argumentades.

Gràcies Valentí. Descansa en pau.

ASSOCIACIÓ CULTURAL COL·LECTIU EL BRENY

TOT RECORDANT EN VALENTÍ

En tan sols tres mesos m’han estat arrabassats terrenalment tres éssers molt estimats que sens dubte han marcat un referent molt important en la meva vida. La Mare, el Valentí i l’Alfred. Aquest darrer, els lectors no el coneixíeu; era una persona farcida de qualitats. En ocasió de la confecció d’un opuscle, es va escollir per la portada un retrat que ell havia fet d’un cirerer florit i em van demanar que fes un escrit molt curt en referència al seu autor, el sentiment em va suggerir el següent: "Les persones que deixen arrels profundes, segueixen florint entre nosaltres com el cirerer de la portada".

En Valentí, per descomptat, ha estat una d’aquestes persones que deixen arrels profundes... històriques, i a ben segur que seguiran florint els seus records entre nosaltres. Sense por a equivocar-nos, es pot dir que ha sigut una persona inèdita i única, no la millor, però si irrepetible. Valentí, en la composició i posterior lectura del text d’acció de gràcies en la missa exequial, es va fer esment d’algunes de les activitats i inquietuds que vas desenvolupar al llarg de la teva dilatada vida, però no pas de totes... quantes hi mancaven!

L’Aspirantat d’Acció Catòlica, les Caramelles, la Cavalcada de Reis, l’Esbart Dansaire, el Citesplai, l’Agrupació Sardanista, la teva dèria i la teva insistència en l’arranjament i restauració de Castellet, i... Quan n’encetaves qualsevol, sabies que corries riscos, però de bell antuvi tenies la certesa que totes elles estaven plenes d’atractius i tenies el do d’encomanar entusiasme a tots els que compartírem els teus projectes. És evident que tal volta alguna vegada et podies equivocar, però com deia suara una gran responsabilitat, potser no sempre vas estar encertat, però sense dubte, sí que sempre vas fer-ho il·lusionat.

Ningú dels que t’hem conegut pot dubtar de la teva catalanitat i de la veneració que senties pel teu País. Aquesta Catalunya que com molt bé tu deies, no era compresa ni respectada com es mereixia. Valentí, ens mancarà la teva presència física, però conservarem el teu record i farem que el teu exemple ens encoratgi en les tasques que encara siguem capaços de dur a terme. I quan ens retrobarem en l’esperit, podrem celebrar-ho amb joia, tot el que haurem viscut i realitzat junts en aquest món terrenal.
Valentí, a reveure!

ELS TEUS AMICS
Agost del 2003

RECORDANT EN VALENTÍ SANTACREU I VILA

Valentí te n’has anat molt de pressa, massa per nosaltres i també per tu, per això ha estat tan dura la teva malaltia, no volies plegar de viure. El teu cap sempre ple d’idees i projectes no es resignava davant el terrible càncer que t’anava rossegant, però finalment la malaltia t’ha guanyat. Aquests temps de lluita han quedat ben reflectits amb l’escrit que els teus familiars van posar-te al recordatori. En el teu camí, a vegades més planer i d’altres més costerut, tu has sabut saltar tots els obstacles, menys el de la mort. Sí, ara has emprès el darrer viatge, però l’Agrupació Sardanista volem recordar-te tal com tu ens vas dir el dia del teu homenatge. Que t’imaginaves els amics traspassats, en el més enllà, ballant una sardana de germanor. Nosaltres et recordarem sempre així. Lluitador, organitzador i ple de sentiments i de VIDA, d’aquesta VIDA en majúscules que ja has trobat. La teva última ballada, ja amb la salut minvada la vas fer a Castellet, el Castellet pel que vas lluitar tant.

Molts amics quan et veiem tan engrescat et dèiem que t’hi faries mal i no ho aconseguiries, però tu amb el teu coratge i tossuderia ens vas dir: "potser serà la última cosa faré pel meu poble, però ho aconseguiré..." Quina premonició... va ser la última cosa! I sí, una vegada més vas guanyar la batalla i vas poder assistir a la inauguració de Castellet i ballar aquella sardana simbòlica, que nosaltres no oblidarem mai, com tantes i tantes coses, concerts, aplecs, ballades,... tot el que tu vas crear.

Gràcies per tot Valentí, per sabem que ningú no mor mai del tot i els que tenim fe, així ho creiem. Per tant, voldríem que seguissis molt a prop nostre enviant-nos idees, ganes de treballar i que el teu coratge segueixi esperonant aquesta Agrupació Sardanista que tant estimaves. Ens retrobarem i continuarem ballant la sardana, la teva, la que et vam dedicar (i que el compositor tan bé va copsar la idea del què volíem per tu). La sardana que va sonar com a cant d’entrada en la missa del teu comiat. I perquè no volem que l’enyorament ens faci perdre l’esperança de retrobar-nos, et diem una vegada més... A REVEURE VALENTÍ.


AGRUPACIÓ SARDANISTA DE SANT VICENÇ DE CASTELLET
Sant Vicenç de Castellet, agost de 2003

EL VALENTÍ ERA UN AMIC ESPECIAL

Escric aquestes ratlles per expressar el que va representar el Valentí per mi. El Valentí era un amic especial. Ell va ser el meu mestre, el qui em va ensenyar a estimar la sardana, les danses i tot relacionat amb la cultura popular del nostre poble i del nostre País. El Valentí era una persona seria, però tenia molt sentit de l’humor. Al seu costat t’ho passaves molt bé. Recordo els anys de la meva adolescència, que érem una colla de nois i noies que ens reunia per ensenyar-nos a ballar sardanes, també les caramelles i tantes i tantes coses, i sobretot, a ensenyar el respecte envers els altres i a estimar. Jo aquells anys mai els oblidaré. He sentit molt la seva mort però el recordaré sempre.

ROSA

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet