FRANCESC ROSA MULERO

En el present número d'El Breny li toca explicar-nos coses de la seva vida al nostre company Francesc Rosa Mulero.

Francesc ja pots començar.
Vaig venir al món el dia, 14 de gener de l'any 1933, a Badalona no recordo el carrer, el que sí recordo és que passava una riera pel costat de casa. Encara que vaig néixer a Badalona els pares ja vivien a Sant Vicenç, el motiu del meu naixement a Badalona va ésser causat perquè la mare quan havia de venir jo al mon va decidir que volia estar al costat de la seva mare i germana, i després del meu naixement, passat un temps, ja varen tornar a Sant Vicenç. Pel naixement del meu germà varen fer el mateix. Però encara que no vaig néixer a Sant Vicenç, es pot dir que sóc santvicentí.

Digue'm alguna cosa dels teus pares.
Per a mi van ésser les millors persones d'aquest món, i van fer tot el que van poder per fer-nos grans a mi i al meu germà. El pare es va morir l'any 1963 i la mare el dia 28 de gener de l'any 1998. El pare treballava als "Carburos" i la mare a la Fabriqueta, vàrem formar una família de les que se'n podria dir "pobrets però alegrets". El pare es deia Lázaro i la mare Anna.

Germans, crec que has dit que en tens un, com es diu?
Es diu Vicenç, està casat amb la Camila Brunet i tenen un fill que es diu David, té 29 anys i estan vivint aquí a Sant Vicenç.

Amb qui estàs casat, Francesc, i quan et vas casar?
La meva dona es diu Maria Casals Flaqué, i també es santvicentina. El seu pare feia la feina de turbinaire a cal Castells, o a cal Soler per el cas es el mateix, ho dèiem de les dues maneres. Després d'haver festejat més o menys un any ens vàrem casar el dia 1 de maig de l'any 1959 a l'església de Sant Vicenç.

Quants fills teniu?
Una filla que es diu Isabel, que està casada i té tres fills que son en Carles, el Marc i el Sergi i tenen 19, 9 i 7 anys respectivament. Estan vivint a Sant Vicenç,

Per molts anys a tots? De la teva etapa com escolar, vull dir d'anar escola, què ens en pots explicar?
No massa cosa perquè no va ésser massa llarga. Recordo que anava amb el Sr. Vidal als Capellans, fins que vaig començar a treballar als tretze anys.

Referent a la teva vida de treballador suposo que tens coses per explicar?
Ni a moltes de coses per explicar però o faré per sobre com es diu, perquè ni a alguns detalls que gairebé no els recordo. Faré memòria. La meva primera feina va ser a cal "Suriano" la barberia de l'Estrada. Als onze anys hi vaig entrar a fer d'aprenent els dissabtes, diumenges i les festes que obrien la barberia, i quan ja treballava a la fàbrica, encara vaig continuar fent de barber. Havia treballat amb el Sr. Josep i amb l'Albert. Entre aprenent i oficial, vaig estar uns trenta anys fent de barber.

Abans de continuar amb la feina, digue'm si havies fet la mili.
La vaig fer com a "buen patriota", per força. Em va tocar anar a Lleida a caçadors de muntanya i vaig estar-hi dos anys. No vaig estar-hi malament, tot i que vaig passar un començament molt difícil per culpa de les sabates, que em van omplir els peus de butllofes, per la qual cosa no vaig poder calçar botes i la vaig fer amb espardenyes. Però al poc de temps van demanar barbers per al quartel i jo em vaig presentar com a tal i ja em vaig passar tota la mili fent de barber. Encara que no vaig tenir ni un permís fins que em vaig llicenciar, vaig estar molt bé a la residència de sub-oficials, arreglant el cabell als oficials i a tota la seva família, però vaig estar molt bé i molt respectat.

Suposo que també faries alguna propineta?
Els que venien a fer-se arreglar el cabell havien d'abonar 50 cèntims que eren per la conservació de la residència d'oficials i per arreglar els jardins. Algunes vegades em donaven una pesseta, i llavors el dos ralets eren per mi.

Ja podem tornar a la feina on havies treballat?
Vaig començar a treballar a la Fabriqueta o sigui a ca l'Armengol tot just als tretze anys d'aprenent. Hi vaig estar fins al dia d'anar a fer la mili. Acabada la mili vaig tornar a la Fabriqueta. Després vaig anar a Tèxtil Miró on hi vaig estar un any. Després a cal Balet, un parell d'anys, més o menys, a Tèxtil Camino, a Pamplona per aprendre de fer de muntador, també amb en Vila Reyes, a Sabadell a una fàbrica de gèneres de punt, a Indústries Burés, a can Morera a Hostalets de Balenyà, aquí poc, uns quatre mesos a Tèxtil Ambar, a Intexto. Vaig acabar la feina de fàbriques a la fàbrica nova del Vall-llosera quan em vaig retirar o sigui la jubilació. Tot això és el meu pelegrinatge per les fàbriques. Entre tot això entre els anys 1972 i 1977 vàrem anar a regentar un bar al poble de Santa Maria de Merlès. També havia fet jerseis a casa amb una tricotosa. Penso que no em deixo res per explicar-te. Les dates les tinc totes apuntades per motius laborals però crec que als lectors tampoc els seria d'interès.

Pel que expliques, has voltat molt per la feina, quin és el motiu?
Per aquell temps no teníem por de quedar-nos sense feina, perquè avui plegaves d'aquí i demà ja podies començar a treballar a una altre empresa. Quan vaig plegar tenia la categoria de contramestre, els motius dels canvis van ser diversos; unes vegades perquè m'havien vingut a buscar i això sempre reportava una millora amb el sou, d'altres vegades perquè m'interessava a mi personalment. En fi, sempre havia buscat el que em representava un sou més elevat. Tots hem de buscar el millor per casa nostra sense fer mal a ningú. També havia fet un parell de feines extres quan era jovenet però crec que no cal que les expliqui.

Francesc, tot el que es pugui explicar d'aquell temps referent a el que havíem de fer per poder menjar, crec que és millor que la joventut actual ho sàpiga, encara que a vegades no s'ho creuen. Què havies fet?
Quan hi havia la cacauera que venia bosses de castanyes, a l'hivern, a la cantonada del carrer Gran, l'ajudava a omplir paperines de castanyes i em donava les que li havien sobrat. No recordo si em donava algun cèntim. Això els diumenges. A la cantonada del carrer Gran, als quatre cantons, i havia una botiga de pesca salada on hi havia venut peix fresc. Jo al mig dia anava a l'estació dels Catalans a buscar la caixa del peix que li enviaven de Manresa, i li portava. Fent això també recollia algun centimet. Tot això va ser abans d'anar a treballar a la fàbrica. Vull dir que no he tingut mandra. Abans, si volíem viure, no podies estar mirant les papallones.

A banda de treballar, què t'agradava fer en el teu tems lliure?, encara que penso que en tenies poc.
Havia anat a tirar patades a la pilota al camp de futbol. El que també m'agradava molt era jugar al frontó a la pista de la Bonavista, anar al Bloc, a ballar a l'Ateneu i anar al cinema. La pesca també m'ha agradat molt, havia anat a pescar a la nit. I també m'agradava molt anar a buscar bolets, actualment hi ha coses que no es poden fer.

Per acabar, què me'n dius de l'Esplai?
De l'Esplai en sóc soci jo, la dona no ho és, i passo algunes estonetes, canto amb la coral i ho passem molt bé. A més de cantar a l'Esplai també ho faig a la Societat Coral l'Estrella ja fa uns 8 anys. En fi, ho anem passant tot el més bé que podem, dintre el que i cap i ens queda.

Francesc, has fet una bona explicada en vers de la teva vida, de segur que tens més coses per explicar i amb més detall però la cosa no dóna per a més. Moltes gràcies en nom d'El Breny, de l'Esplai i d'un servidor.

ESTEVE LAFONT