1. L'ASSOCIACIÓ CULTURAL DE
TRANSPORTISTES I CONDUCTORS DE SANT VICENÇ DE CASTELLET INFORMA (Claudi
García i Arguisuelas)
2. A L'ESCOLA BRESSOL EL NIU
(Maria Rosa Ponsa)
3.
EL TEMPS HO CURA TOT?
(Josep Martí)
4.
AGRAÏMENT DE LA FAMÍLIA
SANTACREU
5.
AGRAÏMENT DE LA FAMÍLIES MASAFRET-CADEVALL
6.
FELICITATS VALENTÍ
Enguany,
l'Associació de Transportistes i Conductors de Sant Vicenç de
Castellet, tenint en compte la satisfacció i l'orgull sa que ha
mostrat al llarg de tot l'any l'abanderat de l'any 2002, JOSÉ-MANUEL
FERNÁNDEZ i VIÑAS, de "Transports JUVIFER", amb il·lusió i entusiasme
reconeguts, ha volgut fer recaure aquest honor en el seu fill
JOAN-MANEL FERNÁNDEZ i ANDRÉS, que a ben segur seguirà en la mateixa
línia, cosa que a tots complau. És també una manera simbòlica de
traspassar aquesta tradició a la nova generació que ens segueix i que
esperem s'introdueixi en el teixit de l'Associació amb empenta
renovada i noves idees, pròpies de gent jove i amb ganes de tirar
endavant.
Volem fer públic l'agraïment a la família FERNÁNDEZ-ANDRÉS, per la
seva col·laboració envers l'entitat i seguir en la mateixa línia de
treball de sempre.
EL PRESIDENT DE L'ENTITAT
Claudi García i Arguisuelas
Voldria amb aquestes ratlles felicitar a l'Escola Bressol El Niu per
aquests 25 anys. La festa que van organitzar no podia estar millor,
amb un gust extraordinari. També, felicitats per la mostra de
fotografia.
Però jo veient tot aquest repertori, he recordat els primers anys quan
es va transformar la Casa Cuna, regentada per Germanes Carmelites
(1964), en una institució guiada per seglars. Recordo a Mossèn Josep
Rovira, rector del poble i dinamitzador eficaç de la vida religiosa i
social de Sant Vicenç. Engrescat en tirar endavant el que semblava
perdut, i recordo com va o van anar triant i buscant unes persones, una
per una i amb tant d'encert. També animant als pares que no tenien clar
el fet de confiar en aquella institució, però que ell estava convençut
que no ens defraudaria. I així va ser, unes persones, la majoria sense
la titulació corresponent en aquell moment, però amb molt de treball,
amb moltes hores, amb molts cursets Rosa Sensat i d'altres, però
sobretot amb molt d'amor i poc sou van fer possible, no sols tirar
endavant aquella guarderia, sinó que els nostres fills tinguessin una
preparació molt adequada i feliç, que avui encara recorden amb il·lusió
i alegria. També recordo l'època en que es volia fer El Niu, amb els
esforços i tràmits que moltes persones van haver de fer per
aconseguir-ho, viatges a Madrid inclosos. Només ells ho saben. Jo,
aquells temps no els vaig viure tan a prop. Acabo agraint a tots
aquells que ho varen fer possible perquè sense tot això que he esmentat
potser no hi hauria 25 anys de El Niu.
Mª ROSA PONSA DE MORATONAS
6 fills "Cuna", 1 "Cuna-Niu" i 1 "El Niu"
Avui m'he llevat i, aprofitant deu minuts lliures del matí, he llegit
un article de "La Vanguardia" -14 de juliol de 2003-, “El nadador:
Movimiento de las aguas”. L'heu llegit? És un article que dóna per
molt.....!!!???.
Jo, fa sis anys vaig perdre al meu pare, una pèrdua irreparable, però
tinc la consciència molt tranquil•la. Crec que vaig correspondre com a
fill a tot el que ell em va donar i ensenyar. Més tard vaig perdre al
pare de la meva esposa, una persona a la qual li dec molt i que, per
molt temps que passi, en trobaré molt poques com ell. Però el temps
tot ho cura o, si més no, ho fa més suportable !!!!.
Aquestes dues persones, em van ensenyar molt. Una de les coses que em
deien era: “el que vegis a la capital, a tu, no t'arribarà fins d'aquí
uns 25 anys !!!!”. Doncs bé, l'any 1966 feien una piscina de 50 metres
a la muntanya de Montjuïc, Sant Jorge -ara Sant Jordi-. D'això en fa
37 anys !. A Sant Vicenç ja fem 12 anys tard per tenir una piscina en
condicions, que ens permeti nedar tot l'any !!!!!.
L'article parla de “mesures olímpiques”; nosaltres no volem tant!!!.
Diu que “solo lo utilizan los abonados (...) encantados de que la
instalación sólo sea para ellos”. Segueix: “en este dia de visita, una
docena de niños sentados junto al agua, siguiendo instrucciones de los
monitores, se lanzan al agua. Unas calles más allà, dos adultos
bracean ..... La piscina està cubierta y climatizada, y por tanto, es
utilizable todo el año, haga frio o calor”; després però puntualitza:
“no todas las instalaciones de Barcelona tienen estas inmejorables
condiciones”. Només faltaria!!!!!!!!! I després parlen de
“centralisme”; noooooooo, que va !!!!!. Però això no s'acaba aquí
!!!!. l'article segueix: “cerca de la piscina hay los clásicos y
repetitivos espacios de fitness, musculación, zonas termales,
hidromasaje y solàrium natural, vistos en casi todas las instalaciones”.
Igual, igual que a Sant Vicenç de Castellet!!!!!!!! -fins i tot el
gimnàs que hi ha, ocupa instal·lacions municipals, però és d'una
empresa privada!-.
Us proposo una excursió: passeu per Sant Vicenç, o per qualsevol poble
de la comarca del Bages, un dia de juliol a les 4 de la tarda, “ni
doce niños, ni dos adultos”, alló és un “follón” de gent
impressionant. Aquest any a Sant Vicenç, el Club Natació Castellet ha
donat servei a 243 nens i nenes i adults, només durant el mes de
juliol!!!
I és que res ens ajuda!. Els de Televisió de Manresa, venen a Sant
Vicenç un diumenge al matí a les 11:00!!!???, quan la nit abans
s'havien nedat les Dotze hores de Natació i que havien acabat a les 8
del matí!!! Més de 600 persones van passar per la piscina!!!. Això és
mala sort! Venen un diumenge quant hi ha poca gent a la piscina. No
senyors, no! L'hora de venir, és a les 4 de la tarda, o a dos quarts
de 7, quant hi ha 60 nens i nenes entrenant o a la final del Torneig
Bages de Natació, on va haver gent de tota la comarca i que, entre
nedadors i públic, havien més de 1.200 persones!!!.
Per cert, el Torneig Bages el va guanyar el Club Natació Castellet. Em
podeu dir que el Club Natació Manresa tenia moltes baixes, ja que ells
competeixen i “viuen” tot l'any la natació i a l'estiu, la majoria fa
vacances; però és que nosaltres vivim a tope a l'estiu, ja que a
l'hivern NO PODEM!!!
L'article de "La Vanguardia" continua: “el arquitecto Manuel Baldrich
Tibau, murió poco antes de abrirse oficialmente el espacio y no pudo
ver su obra inaugurada”, i parla d'altres personatges de la època.
Sincerament no conec a aquests senyors i, em sap greu, que no podessin
veure la seva obra acabada, però... quant temps haurà de passar perquè
a Sant Vicenç, podem veure una piscina coberta?. Quanta gent haurà de
quedar-se en el camí per a veure una construcció que és necessària i
QUE SE'NS DEU? Qui? No ho sé, però de ben segur que ENS HO HEM
GUANYAT!
Per més Inri, l'article diu que la piscina és gestionada per la
Federació Catalana de Natació!!! Una associació que ha d'ajudar als
clubs, doncs el que fa, és enriquir la seva caixa de cabdals, i als
clubs, només fa que cobrar quotes i llicències, però de donar...?
Només 4 copes i 4 medalles. Els clubs grans si que recullen “alguna
cosa”, però els petits... -Ai senyor!- algun sopar pels directius però
pels nens i nenes, rés de rés! Se m'acudeix que potser hauríem d'anar
a la “seva” piscina a entrenar gratuïtament -per això paguem quotes i
llicències- i amb el desplaçament subvencionat!
S'hi pot fer quelcom?. Falten diners o ganes de fer-ho?. S'ha de ser
d'algun partit polític en especial o el consistori ha de donar “coses”
a canvi? -cas de Navàs-. Diuen que “segons el nombre d'habitants”,
però Castellgalí té molta menys gent i ....... gairebé la piscina és
una realitat.
El temps tot ho cura, ho fa més suportable... Si us plau, que el temps
passi ràpidament, JO JA NO HO VEURÉ PERÒ... POTSER ELS MEUS FILLS...!
Signat per:
Una persona que sempre ha viscut pel poble i pel món de la natació,
però que està un xic cansat !!!
Gràcies per escoltar-me i deixar-me expressar !!!!!!
JOSEP MARTÍ
Entrenador del Club Natació Castellet
La família d'en Valentí Santacreu Vila agraïm les mostres de condol i
el suport rebut de totes aquelles persones que ens han fet costat en
aquests moments tan dolorosos, així com a l'Agrupació Sardanista,
l'Esbart Dansaire Santvicentí, l'Ajuntament i a la resta d'entitats
del nostre poble. També volem agrair al personal de l'Hospital de Sant
Andreu de Manresa la seva atenció al Valentí i als seus acompanyants,
molt especialment a les auxiliars i inferemes que el van atendre, per
la seva vocació i esperit de servei. Les paraules no poden expressar
el nostre agraïment, només una frase: “Quan estigui malalta,
porteu-m'hi”. Gràcies i per molts anys!
FAMÍLIA SANTACREU
Sant Vicenç de Castellet, 20 d'agost de 2003
El nostre agraïment més sincer per a tots els que ens varen fer costat
el passat dia 27 de juny, en el traspàs de la nostra estimada mare,
àvia i besàvia Carmeta.
FAMÍLIES MASAFRET-CADEVALL
Felicitats Valentí
confiem que siguis noble,
i com que estimes l'entorn
voldràs el millor pel poble.
Demostrant que tu ho pots fer
faràs les coses tal com cal,
i que passejant pel poble
saludaràs a tothom.
Confiem amb la teva honradesa
potser tindràs entrebancs,
més fes que el teu orgull permeti
el tenir netes les mans.
No et deixis aconsellar
pels diners i l'ambició,
molt més ric és qui conserva
els amics i la il·lusió.
Esperem que no ens decebis
i voltat d'un bon equip,
facis que de nou el poble
tingui per tots més sentit.
Les coses... a poc a poc
doncs la vida és una nòria,
i si es fan coses ben fetes
queden dins de la memòria.
Acabo igual que començo
felicitant aquest càrrec que ara et neix,
i quan acabis l'estada
segueixis sent el mateix.
Felicitats amb tot l'afecte,
DOLORS BOTINES
|