UNA CONVERSA PECULIAR

Havia quedat per sopar amb uns amics i feia salat ; tot just sortia de la dutxa.
Em va dir la mare:

- Surts?
- Sí, he quedat amb els amics i ja hauria de ser al restaurant.
- Avui també et toca pagar a tu? Així no faràs mai racó. Amb aquests amics teus sempre fas el negoci del Robert amb les cabres.
- No et posis pedres al fetge, mare, que no estiro més el braç que la màniga. Ja saps que els meus amics estan amb l'aigua al coll.
- Si no fessin tant el gallòfol i hi posessin una mica el coll, es guanyarien les garrofes. Sempre fan volar coloms i tu pagues els plats trencats.
- Mare, no hi facis tanta salsa que no n'hi ha per tant. El que passa és que tenen mala sort amb la feina.
- Sí, ja se sap que aprenent de molts oficis, mestre de res. Tu ets un bonàs i fas els ulls grossos, però a mi no em fas combregar amb rodes de molí, et fan ballar com una baldufa i tu els vas donant fil.
- Va mare, girem full d'aquest tema que duus els papers mullats.
- Això, canviem de tema. Quan fareu un cop de cap amb la Carme? Ja saps que tant els seus pares com nosaltres estem disposats a donar-vos un cop de mà.
- Ja hi som! Mira, no facis escudella que sembles un disc ratllat.
- Saps? L'altre dia em vaig trobar la seva mare i em va dir que ara que et feies la barba d'or amb el negoci ja podríeu fer un pensament; que molt fer el tato amb la seva filla, però que quan sortia el tema del casament et feies fonedís i fugies d'estudi.
- Aquesta dona em treu de mare. Jo sóc molt jove per casar-me. Aquesta és una gata maula que només veu els diners i vol treure el ventre de pena a costa meva. I que no es pensi que podrà remenar les cireres en la nostra relació.
- Home, no deu voler que la seva filla es quedi per vestir sants. Això ens passa a totes les mares.
- No mare. No et comparis amb aquella bruixa que no t'arriba ni a la sola de la sabata.
- Jo només dic que si no t'espaviles amb aquesta noia et donarà carbassa i se'n buscarà un altre. No facis el préssec i encara que vulguis nedar i guardar la roba, fes pit i llonzes per continuar la relació que sinó quedarà feta xixines.
- Potser sí que hauria de fer-li més la gara-gara a la Carme. A la fi, el que vull és viure amb ella com Josep i Maria. Sé que sense ella veuria la padrina i encara que pensi que això de casar-se és de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, em grataré una mica la butxaca i li regalaré un anell de promesa. Espero que a l'hora de la veritat no em cagaré a les calces.