Editorial


CASTELLET FA GOIG

Les obres de restauració i rehabilitació de Castellet han sorprès tothom. Primer perquè poca gent s'esperava que tot plegat acabaria quedant tan bé, i després perquè la majoria ha descobert un patrimoni històric i artístic, i un entorn natural que no s'imaginava. Cal felicitar-se i cal reconèixer obertament l'eficàcia de l'actuació de l'Ajuntament. Sovint succeeix que les inversions d'aquest tipus, les que es destinen a dignificar o simplement mantenir dempeus el patrimoni cultural d'un poble, són considerades políticament poc rendibles i es marginen, es minimitzen o senzillament no arriben a portar-se a terme mai. Costa poquíssim de posar-les als programes electorals i a molts se'ls omple la boca parlant de cuidar el patrimoni, de preservar els espais naturals, de promoure el desenvolupament sostenible, etc. Però en realitat les actuacions municipals acaben gairebé sempre movent-se per dinàmiques i criteris molt diferents. Afortunadament aquest any Castellet ha estat una prioritat i ens n'alegrem. Sobretot perquè la feina ha estat ben feta i el resultat, per a molts, fins i tot sorprenent.

És del tot cert que primer de tot calia posar remei a l'escandalós dèficit urbanístic que ha arrossegat Sant Vicenç durant dècades. I hi ha encara molta feina a fer. Però no és menys cert que el grau d'autoestima de qualsevol poble o ciutat depèn en bona mesura de la seva identificació amb els elements patrimonials més significatius que posseeix. El patrimoni històric d'un poble, si està dignificat i enaltit, contribueix profundament a crear consciència de pertinença a una comunitat.

Seguint aquest enfocament, un pas endavant seria passar del “mira què hem fet” al “mira què tenim”. Revaloritzar el patrimoni no s'acaba amb una obra de restauració. Frenada l'erosió del turó, reforçats els murs de l'ermita i condicionat l'entorn, és fonamental evolucionar cap a la divulgació i potenciació d'aquest espai explicant-ne els valors històrics, artístics, religiosos, naturals, paisatgístics, geològics, llegendaris i simbòlics. En aquest sentit Castellet és, seguint l'ordre anterior, el domini feudal que dóna origen a Sant Vicenç, un interessant monument romànic, un santuari marià de gran devoció, un ecosistema faunístic i botànic singular, un entorn agradable, un caprici geomorfològic, una font d'històries i llegendes, i el signe d'identitat de tot un poble.

Convindria, per tant, convèncer tothom que la restauració de Castellet ens hauria de permetre anar molt més enllà del compliment d'un compromís de govern. Una forma de fer-ho podria ser organitzant visites guiades a grups. Sense grans pretensions però amb contingut. Didàctic i atractiu alhora, sense complexos. No seria gens complicat difonent-ho pels canals habituals de l'Ajuntament, buscant la col·laboració de les entitats i adreçant-ho tant al públic general com a col·lectius específics del poble. És així com a tot arreu s'inicien els projectes de promoció turística: sensibilitzant primer els propis habitants del municipi, creant consciència patrimonial. El següent pas és mostrar-ho al visitant, al qui surt de casa un cap de setmana a la recerca d'atractius monumentals, naturals, gastronòmics, etc. La gran pregunta és: pot Sant Vicenç atreure turistes? Qui es fixarà en Castellet, tenint a la vora Montserrat, Manresa, Cardona...? Certament és difícil de dir, sobretot perquè Sant Vicenç no ha tingut mai vocació turística. La base econòmica del municipi ha estat, i ho és encara avui, la indústria, i un poble de tradició industrial difícilment es planteja una activitat, de vegades diametralment oposada, com la turística.

En qualsevol cas, el futur desenvolupament turístic de Sant Vicenç passa per saber trobar el model adequat a les seves possibilitats, encertant el seu encaix en l'oferta de cultura i natura de la Catalunya Central, establint estrets lligams amb la resta de municipis del Bages Sud, amb l'objectiu de dissenyar productes específics, rutes, itineraris, aprofitant els recursos existents i posant-hi bones dosis d'esforç i d'imaginació. Tot acabarà arribant perquè és innegable que el potencial existeix.

De moment, el pas previ consisteix en la identificació dels elements patrimonials que mereixen interès. Castellet n'és un, però n'hi ha d'altres. L'actuació sobre el turó i l'ermita ha estat un excel·lent punt de partida. Ara es tracta d'anar seguint en la mateixa línia, per exemple fent el possible per evitar que un recurs natural tan insòlit com les Muntanyes Russes, situades a l'entorn mateix de Castellet, es degradin encara més.

Mentrestant serà condició indispensable que vagin sorgint també iniciatives privades. L'àrea de Vallhonesta, a les portes del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i el serrat de la Beguda, una espectacular i desconeguda balconada sobre Montserrat, estan esperant que algú es llanci per tirar-hi endavant iniciatives de turisme rural i activitats de natura. En l'àmbit del turisme industrial la pedra i el ferrocarril són temàtiques molt arrelades i identificadores del poble que també estan esperant a ser explotades. I el senderisme, una activitat que els caps de setmana atreu moltíssima gent a indrets que són ben bé a tocar de les nostres muntanyes, tindria amb una mínima difusió enormes possibilitats de transformar Sant Vicenç en una de les principals destinacions senderistes del centre de Catalunya. Com sempre, tot és qüestió de proposar-s'ho.

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet