CASTELLET FA GOIG
Les
obres de restauració i rehabilitació de Castellet han sorprès tothom.
Primer perquè poca gent s'esperava que tot plegat acabaria quedant tan
bé, i després perquè la majoria ha descobert un patrimoni històric i
artístic, i un entorn natural que no s'imaginava. Cal felicitar-se i
cal reconèixer obertament l'eficàcia de l'actuació de l'Ajuntament.
Sovint succeeix que les inversions d'aquest tipus, les que es destinen
a dignificar o simplement mantenir dempeus el patrimoni cultural d'un
poble, són considerades políticament poc rendibles i es marginen, es
minimitzen o senzillament no arriben a portar-se a terme mai. Costa
poquíssim de posar-les als programes electorals i a molts se'ls omple
la boca parlant de cuidar el patrimoni, de preservar els espais
naturals, de promoure el desenvolupament sostenible, etc. Però en
realitat les actuacions municipals acaben gairebé sempre movent-se per
dinàmiques i criteris molt diferents. Afortunadament aquest any
Castellet ha estat una prioritat i ens n'alegrem. Sobretot perquè la
feina ha estat ben feta i el resultat, per a molts, fins i tot
sorprenent.
És del tot cert que primer de tot calia posar remei a l'escandalós
dèficit urbanístic que ha arrossegat Sant Vicenç durant dècades. I hi
ha encara molta feina a fer. Però no és menys cert que el grau
d'autoestima de qualsevol poble o ciutat depèn en bona mesura de la
seva identificació amb els elements patrimonials més significatius que
posseeix. El patrimoni històric d'un poble, si està dignificat i
enaltit, contribueix profundament a crear consciència de pertinença a
una comunitat.
Seguint aquest enfocament, un pas endavant seria passar del “mira què
hem fet” al “mira què tenim”. Revaloritzar el patrimoni no s'acaba amb
una obra de restauració. Frenada l'erosió del turó, reforçats els murs
de l'ermita i condicionat l'entorn, és fonamental evolucionar cap a la
divulgació i potenciació d'aquest espai explicant-ne els valors
històrics, artístics, religiosos, naturals, paisatgístics, geològics,
llegendaris i simbòlics. En aquest sentit Castellet és, seguint
l'ordre anterior, el domini feudal que dóna origen a Sant Vicenç, un
interessant monument romànic, un santuari marià de gran devoció, un
ecosistema faunístic i botànic singular, un entorn agradable, un
caprici geomorfològic, una font d'històries i llegendes, i el signe
d'identitat de tot un poble.
Convindria, per tant, convèncer tothom que la restauració de Castellet
ens hauria de permetre anar molt més enllà del compliment d'un
compromís de govern. Una forma de fer-ho podria ser organitzant
visites guiades a grups. Sense grans pretensions però amb contingut.
Didàctic i atractiu alhora, sense complexos. No seria gens complicat
difonent-ho pels canals habituals de l'Ajuntament, buscant la
col·laboració de les entitats i adreçant-ho tant al públic general com
a col·lectius específics del poble. És així com a tot arreu s'inicien
els projectes de promoció turística: sensibilitzant primer els propis
habitants del municipi, creant consciència patrimonial. El següent pas
és mostrar-ho al visitant, al qui surt de casa un cap de setmana a la
recerca d'atractius monumentals, naturals, gastronòmics, etc. La gran
pregunta és: pot Sant Vicenç atreure turistes? Qui es fixarà en
Castellet, tenint a la vora Montserrat, Manresa, Cardona...? Certament
és difícil de dir, sobretot perquè Sant Vicenç no ha tingut mai
vocació turística. La base econòmica del municipi ha estat, i ho és
encara avui, la indústria, i un poble de tradició industrial
difícilment es planteja una activitat, de vegades diametralment
oposada, com la turística.
En qualsevol cas, el futur desenvolupament turístic de Sant Vicenç
passa per saber trobar el model adequat a les seves possibilitats,
encertant el seu encaix en l'oferta de cultura i natura de la
Catalunya Central, establint estrets lligams amb la resta de municipis
del Bages Sud, amb l'objectiu de dissenyar productes específics,
rutes, itineraris, aprofitant els recursos existents i posant-hi bones
dosis d'esforç i d'imaginació. Tot acabarà arribant perquè és
innegable que el potencial existeix.
De moment, el pas previ consisteix en la identificació dels elements
patrimonials que mereixen interès. Castellet n'és un, però n'hi ha
d'altres. L'actuació sobre el turó i l'ermita ha estat un excel·lent
punt de partida. Ara es tracta d'anar seguint en la mateixa línia, per
exemple fent el possible per evitar que un recurs natural tan insòlit
com les Muntanyes Russes, situades a l'entorn mateix de Castellet, es
degradin encara més.
Mentrestant serà condició indispensable que vagin sorgint també
iniciatives privades. L'àrea de Vallhonesta, a les portes del parc
natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i el serrat de la Beguda,
una espectacular i desconeguda balconada sobre Montserrat, estan
esperant que algú es llanci per tirar-hi endavant iniciatives de
turisme rural i activitats de natura. En l'àmbit del turisme
industrial la pedra i el ferrocarril són temàtiques molt arrelades i
identificadores del poble que també estan esperant a ser explotades. I
el senderisme, una activitat que els caps de setmana atreu moltíssima
gent a indrets que són ben bé a tocar de les nostres muntanyes,
tindria amb una mínima difusió enormes possibilitats de transformar
Sant Vicenç en una de les principals destinacions senderistes del
centre de Catalunya. Com sempre, tot és qüestió de proposar-s'ho. |