ELISA ARIMANY,
ESCOLLIDA CERDANYOLENCA DEL 2002
 L'escultora
santvicentina Elisa Arimany va ser escollida el passat 7 de novembre
Cerdanyolenca del 2002, en reconeixement a la seva trajectòria com a
escultora de renom internacional. L'artista té des de fa més de 40
anys el seu estudi a Cerdanyola del Vallès, per la qual cosa ha rebut
aquest meritori guardó. Justament a Cerdanyola es va inaugurar el
passat 13 de desembre la seva obra Europa que, des de juliol, està
instal·lada a l'accés al Parc Tecnològic del Vallès. L'artista va
destacar a l'acte inaugural de l'escultura que la seva obra vol
simbolitzar la unitat dels pobles d'Europa. També va remarcar que el
bateig de la plaça d'entrada al Parc Tecnològic amb el nom de plaça
d'Europa li va donar la idea de fer un escultura que simbolitzés la
unitat dels seus països i per això l'escultura té forma circular, com
una sardana. Europa és una obra d'acer "corten" -60% acer, 40% ferro-
que forma un gran cercle metàl·lic amb 6 metres d'alçada i un radi de
12 metres. El material utilitzat persegueix que l'escultura agafi un
color peculiar amb el pas del temps i que prengui un efecte de
rovellament.
La inauguració va comptar amb la presència del vice-president del
Parlament Europeu, Joan Colom, i dels responsables municipals i del
Parc Tecnològic del Vallès. Reproduïm tot seguit una entrevista que li
van fer el dia 27 de novembre per a la publicació electrònica
Cerdanyola.info.
 Arimany
no és una escultora que comenci ara. Quan era una jove mare de família
amb cinc fills va experimentar amb la ceràmica i les petites
escultures que, a principis de la dècada dels noranta, es van
convertir en grans estructures fetes de ferro. Les seves escultures es
troben actualment repartides per museus i col·leccions privades
d'arreu del món. Les podem veure a Chicago, Miami, Nova York o Atlanta,
entre d'altres, com també a diferents llocs del nostre país. Elisa
Arimany treballa a cavall entre el seu estudi de Miami i el que té a
Cerdanyola, lloc on es fa aquesta entrevista. En l'estudi, ple
d'escultures, maquetes i eines de treball, hi ha penjada una
fotografia del seu pare i un mural amb un paisatge de la seva
infantesa: les muntanyes de Montserrat.
- Com ha influït la figura paterna en la seva dedicació a
l'escultura ?
- Molt, perquè em va educar més com un noi que com una noia
d'aquell temps. El pare tenia una empresa de construcció i jo
l'acompanyava a les obres que feia. Aquestes visites em van marcar
fins el punt d'identificar-me amb la figura de l'arquitecte, una
persona que pot crear del no res una obra que incideix en l'entorn
paisatgístic.
- Tenint en compte el moment social del que parla, es pot dir que
no va tenir una educació massa tradicional.
- Si, és cert. Recordo una anècdota que va succeir quan vaig anar
a examinar-me del carnet de conduir. Era l'única dona de tots els que
es presentaven. És només un petit exemple però que reflexa la realitat
d'aquella societat tancada en la que jo vaig créixer pensant que el
món era a parts iguals dels homes i les dones.
- Quan es va adonar del seu error?
- En el moment en que em vaig casar. Tot i que amb el meu marit hi
va haver una relació de comprensió, vaig adonar-me de la prioritat que
tenien els homes sobre les dones. En aquella societat el paper de la
dona estava molt limitat per la supremacia de l'home.
- I com va reaccionar?
- Dins les meves possibilitats. Llegint a les feministes del
moment i conservant una independència econòmica que, per a mi, és
imprescindible per mantenir la teva llibertat.
- És en aquells moments quan comença a treballar en l'escultura?
- Vaig començar quan l'educació dels meus fills m'ho va permetre,
buscant llibres de ceramistes italians, anglesos i espanyols.
Curiosament aquí només vaig trobar l'únic llibre de fórmules de
ceràmica que existia, el de Llorenç Artigas. Amb aquesta petita
bibliografia vaig començar a experimentar amb la ceràmica i a crear
les meves primeres obres que no tenien res a veure amb les grans
estructures de ferro que faig ara.
- Des d'aquests primers passos l'escultura ha estat una constant en
la seva vida
- Sí. Fins i tot quan es va morir la meva filla. Al principi em va
costar però després d'un temps vaig començar a treballar i vaig fer
una escultura que ha estat 24 anys sense exposar. Fa poc temps l'he
tret d'on era i l'he instal•lat en un lloc on tothom la pot veure.
- Per què va passar de fer petites peces de ceràmica a grans
estructures de ferro?
- Potser perquè m'agradava incidir en el paisatge com els
arquitectes i amb les petites escultures no aconseguia aquest
objectiu.
- Vostè comenta que és més coneguda als Estats Units que a Espanya.
Com va donar-se a conèixer en aquell país?
- Per casualitat però amb molta fe pel que feia. Va ser a Nova
York, en un parc públic de Queens on s'exposen els treballs de novells
artistes americans. Jo vaig voler exposar allà però em van dir que no
podia ser al no tenir nacionalitat nord-americana. Malgrat tot, el
director del projecte va comentar que si jo volia podia fer-ho. Així
que vaig tornar a Espanya i en el meu estudi de Cerdanyola vaig
començar a treballar en una maqueta que finalment va ser acceptada.
L'escultura, que es va exposar en aquell parc, va ser la primera de
grans dimensions que vaig crear.
- Després van venir més exposicions i encàrrecs a Chicago, Atlanta,
Miami...
- I al meu país també, tot i que reconec que no sóc una artista
que es promou massa com fan d'altres perquè el meu temps el dedico a
crear, que és el que m'agrada. Això no significa que no valori el
reconeixement públic que em fan exhibint les meves obres. Al contrari,
reconeixements com el de Cerdanyolenca de l'any 2002 o l'encàrrec de
l'escultura del Parc Tecnològic m'omplen d'orgull.
- En les seves obres sempre predominen les línies rectes i la
simplicitat per donar un missatge de dualitat.
- Sí, perquè amb el meu treball intento expressar la idea de que
els homes de vegades ens compliquem la vida nosaltres mateixos. Amb
les meves obres intento reflexionar sobre les relacions entre els
éssers humans, la naturalesa que ens envolta o els desequilibris
socials que existeixen actualment.
- En què està treballant ara?
- En un projecte que tinc previst exposar el març vinent a Miami.
Es tracta d'una mostra en la que es combinarà la poesia amb
l'escultura. És una exposició de poesia visual.
|