Col·laboracions


1. ALGUNES REFLEXIONS SOBRE EL PONT DE SANT VICENÇ (Pere Suades)

2. BENAURANCES DE LA 3A EDAT

ALGUNES REFLEXIONS SOBRE EL PONT DE SANT VICENÇ

Dos anys i mig després de la riuada de l’any 2000 encara trobem runa i troncs a sota el pontSurto del poble i em dirigeixo al pont per travessar-lo i passejar per sota la ribera del riu, que és molt bonica. Contemplo de primer, el flamant pont ampliat i el continu trànsit de cotxes. Malgrat els “peròs” que va suscitar al moment d’engrandir-lo, no es pot negar que és un gran pont que ha fet millorar el pas de vianants i automòbils. Quan els nous accessos que es projecten siguin realitat, Sant Vicenç farà un pas extraordinari de modernitat i progrés. No obstant aquest elogi del pont, si observo el riu des de la meva situació enlairada, no puc deixar de fer un respir de decepció. El riu –a tota l’amplada- m’ofereix una visió de deixadesa i abandonament. Des de la resclosa de l’antiga Fabriqueta (i més amunt) fins a la desembocadura del canal de l’antiga fàbrica Soler, tot és una paratge de nombrosos canyars espessos, matolls i herbam abundants que s’arrapen arreu, copiosos i alts pollancres formant bosquet que voregen la carretera, etc., que tot plegat omplen l’espai que hauria de ser de la llera del riu. En contrast, resclosa amunt quan el riu s’eixampla, sembla un mirall de llac. El mateix panorama agradable ofereix després d’uns cinquanta metres pont avall fins a la resclosa de l’antiga fàbrica Balet. Sobre la part malparada al voltant del pont, ho esbrinaré més a prop.

Sota el pont hi trobem un cotxe completament destartelatEstic situat sota el pont al pla del primer arc –a partir de la sortida del poble- i descobreixo un cotxe destartelat abandonat que s’assembla més a un esquelet de cotxe. Al pilar de front, hi ha desdibuixat els decímetres de cinc metres d’altura comptant des de –suposo- la llera del riu, els seus dos primers metres estan tapats de grava i terra. Als costats del pilar hi ha grosses lloses de pedra semicolgades. Fins arribar a les parets de la Fabriqueta i Soler, als costats del primer pilar, el terreny té una alçada considerable. Entre el segon i el tercer arc –al mig dels quals hi passa el riu- els seus respectius laterals estan força alçats respecte al riu. A l’un hi ha munts de pedra i grava de riu; a l’altre el pilar està cobert de terreny herbós amb dues quintes parts. El pla del quart arc, a més de que està molt alçat respecte del riu, hi ha un munt de troncs voluminosos soques d’arbres desarrelats, considerable, tot envoltat de grosses lloses de pedra espargides i semicolgades. El seu respectiu pilar –banda carretera- està colgat en dues terceres parts. Tota aquesta vorera és molt més alta que el riu. També diversos munts d’arrels i troncs d’arbres es troben a varis llocs més o menys distants del pont, a les dues bandes. El quint arc es va tapar per donar espai sobre el pont a la circulació de cotxes i per fer l’escala de vianants. Per altra part, riu avall, al pot dels FCC Catalans, els pilars fixats al riu estan –a les bases-força embrossats. A l’un hi ha una soca-tronc grossa empotrada; a l’altre una estiba de branques i restes d’un gros arbre junt amb brossa seca uneix el pilar aparellat.

Sota el Pont dels Catalans hi ha un enorme tronc que està just a tocar en els dos pilars del pontPer Manresa hi passa el riu Cardener, pel Pont de Vilomara el Llobregat, però per Sant Vicenç a més de passar la suma dels dos rius, hem d’afegir-hi la riera de Castellet d’avingudes imprevistes. És obvi que si, per atzar, s’ajuntessin tres riuades alhora podria esdevenir un greu problema.

El benefactor secretari que fou de l’ajuntament, Sr. Pere Canal, com a testimoni excepcional de la construcció del primitiu pont, ens va deixar escrit el següent: Em crec amb el deure de fer constar un simple toc d’atenció de que en la forma en que es van obstruint els arcs el pont per causa de molts obstacles de diferents classes que s’han plantat, crescut i deixat allí, i com es comprendrà s’haurien de netejar per donar lliure pas a les aigües, doncs per no tenir en compte i ignorar que el pont es va construir amb cinc arcs, calculant l’amplada i l’altura total que era necessària per les grans avingudes que durant els cinquanta anys últims o anteriors a la construcció e l’expressada obra havien esdevingut. (Any 1966).

I fent referència al desastrós aiguat del 20 de setembre de 1971, els Srs. Canal i Vila, després de constatar que fou el més gros que mai s’havia vist, aclareixen: que va succeir per la causa imparable de les avingudes conjuntes i confluència de la riera de Castellet i del riu Llobregat i que també influí notablement l’elevació de les aigües, el trencament de la resclosa de la Central Elèctrica de Boades. (Any 1971).

Sobre l’angoixant aiguat de juny de 2000, un empresari afectat va declarar a Regó-7: Si el riu arriba a baixar ple, tal com va baixar la riera e Castellet, el barri de la Farinera hauria desaparegut. Exagera?

Precisament enguany, des de juny a setembre, ha estat un any de grans tempestes i aiguats que han danyat ciutats, ves de comunicació i conreus, amb pèrdues de vides humanes. Citarem, a fora, inundacions a Txecoslovàquia, Alemanya, Xina i Mèxic; i al nostre país el Maresme, Tarragonès, Baix Penedès, Sevilla, etc.

Tot el que esmento no voldria pas que s’interpretés com una nota malintencionada, doncs no desitjo criticar a ningú. Tampoc que sigui causa de polèmica. Simplement vull testimoniar el què vaig i prou. A vegades les coses no s’avaluen perquè es desconeixen.

Per altra part, Sant Vicenç sembla que visqui d’esquena al riu, com si ens fes temença, quan realment hauria de ser al revés. L’aigua és un bé sense el qual no viuríem. L’aigua, a més, quan salta per una font o rellisca per rius i mars, ens dóna bellesa i ens rejoveneix. Si el nostre poble comptés amb unes bones estructures litorals de contenció i de neteja de riu, es podria urbanitzar un nou sector. Naixeria una àrea bonica de relaxació amb panoràmica afegida. El nervi inquiet del llarg canal podria transformar-se en una estampa veneciana.

PERE SUADES VILA
 


BENAURANCES DE LA 3A EDAT

 Beneïts els que són capaços de comprendre que em tremola el pols i que els meus passos són lents i vacil·lants.

 Beneïts els que es recorden que les meves orelles ja no hi senten tant bé i que a vegades no ho entenc tot.

 Beneïts els que no s’avergonyeixen de la meva dificultat al menjar i em fan un lloc a la taula familiar.

 Beneïts els que m’escolten encara que repeteixi mil vegades el mateix conte o els meus records de joventut.

 Beneïts els que no em fan sentir de més i em demostren el seu afecte i em tracten amb delicadesa.

 Beneïts els que troben temps per estar al meu costat i eixugar les meves llàgrimes.

 Beneïts els que m’allarguin la mà quan arribi la nit i m’hagi de presentar davant de Déu.

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet