GLÒRIA ROIG

El passat 11 de juliol es va inaugurar, al local del Centre Excursionista, l'exposició "La dona a la Índia rural", després de la conferència sobre aquest tema, que va tenir lloc a la Biblioteca, a càrrec del senyor Joan Aragó. Tant a la conferència com a l'exposició, es varen voler donar a conèixer els projectes i objectius de la Fundació Vicenç Ferrer cap a la població hindú, principalment amb les dones i els nens.

Per entendre una mica més el sentit d'aquesta exposició, hem entrevistat a Glòria Roig, presidenta del Cercle de ioga, entitat organitzadora d'aquest acte.

- Com va sorgir la idea d'aquesta exposició?
- Al rebre informació de la Fundació Vicenç Ferrer, hi havia diverses opcions de diferents exposicions, i a la gent del Cercle de ioga Sol i Lluna ens va semblar més interessant de dur a terme aquesta.

- Perquè la gent del Cercle de ioga?
- Bé, cada any procurem organitzar alguna activitat dirigida no només a nivell d'entitat, sinó a la participació del poble. En aquests darrers anys hem fet dues conferències a càrrec de Rosa Maria Marcos, professora de ioga i també una trobada de ioga per la mateixa professora. Aquest any ens va semblar que una exposició d'aquesta magnitud fora interessant i gràcies a la regidora de cultura Glòria Torner i a la Comissió de Festes, es va poder dur a terme.

- L'exposició està basada en l'obra de Vicenç Ferrer. Qui és Vicenç Ferrer?
- Jo no tinc el plaer d'haver-lo conegut personalment, però per la informació que tinc, a través dels escrits i conferències sobre la seva obra, es un home que treballa, des de fa més de trenta anys a la Índia, juntament amb els seus col·laboradors més directes, la seva esposa Ana i el seu fill Moncho, per aconseguir per aquesta població un progrés econòmic i humà. La seva tasca ha sigut prou important com per rebre per part de la Generalitat la Creu de Sant Jordi, i el "Consejo general de la Abogacía Española" li va concedir el Premi als drets humans, per la seva labor a la Índia en pro de la població marginada.

- Esteu contents de la participació del poble en aquesta activitat?
- Doncs sí. La conferència va ser molt concorreguda i la gent va trobar molt interessant el què es va parlar.

- I de l'exposició?
- Abans de rés vull donar les gràcies en nom de tos els components del Cercle de ioga Sol i Lluna, a l'entitat del Centre Excursionista per haver-nos permès el muntar aquesta exposició en el seu local. Responent a la pregunta, a nivell de participació estem molt contents de la quantitat de públic que la va visitar, cosa que ens anima a preparar noves activitats.

- Quin resultat espereu d'aquesta exposició?
- Com a resultat, volem que la gent conegui una mica més la problemàtica de la població hindú, que estan intentant sobreviure amb els escassos recursos que tenen, i donar a conèixer els treballs i activitats que fan les dones, coses que a nosaltres ens poden semblar primitives i que els nostres nens no hi donarien la menor importància, però que per a elles es un gran pas cap a la integració al món laboral, social i econòmic i que els aporta una mica més de felicitat a les seves vides.

- A banda d'aquest resultat de conscienciació que voleu transmetre, n'espereu un altre, a nivell de la participació econòmica de la gent, per donar-los un cop de mà?
- Home, això fóra meravellós; que en la mesura que cadascun pugui, a través del programa "de mujer a mujer" poder-les ajudar, tenir coneixença amb aquestes persones i seguir el programa d'activitats que fan.
En el meu cas, ja fa uns anys vaig apadrinar un nen i, posteriorment una nena disminuïda, i de tant en tant m'escriuen i m'expliquen com els va el curs escolar i la seva vida, i això em dona una satisfacció, veient que tant lluny hi ha una part de la meva amistat i unió amb aquestes persones, a través de l'apadrinament.

- Existeix la possibilitat de conèixer personalment als nens que ha apadrinat?
- Sí. La fundació organitza cada any un viatge on pots estar dins la fundació tres o quatre dies amb els nens que tu apadrines. És un viatge que ha de ser molt maco però que, ara per ara, econòmicament, s'escapa de les meves possibilitats.

- La gent té una idea confosa del que és l'apadrinament, ja que molts no es creuen que els diners vagin a parar directament als seus nens. Ens podries aclarir una mica aquest concepte?
- Sí. L'apadrinament és un sistema d'ajuda personal, però que beneficia a tot un col·lectiu. És a dir, la col·laboració econòmica va directament a Anantapur, a través de transferència bancària i des d'aquí es distribueix a 1.500 pobles que engloba el projecte on viuen els nens apadrinats. D'aquesta manera al nen que tu has apadrinat se li garanteix una atenció sanitària, l'educació, una casa digna, terra per que la família la pugui treballar, etc. Si els diners anessin a la butxaca del nen, aquest no en podria fer gran cosa, però amb el conjunt de les aportacions sí que es poden construir escoles, centres sanitaris i tot el que es pot per donar al nen una vida digna. En el meu cas, apart de l'aportació mensual, els envio un cop l'any uns diners extra, i m'escriuen explicant-me que ja els han arribat els diners per posar-los a la llibreta d'estalvi que tenen, que els han comprat roba i el que els fa falta pel curs escolar. A vegades els he enviat material didàctic i alguna joguina i posteriorment he rebut una foto del nen amb tot el que he enviat, per demostrar-me que ho ha rebut. Cada nen te un padrí, d'aquesta manera es forma un unió personal i directe entre la persona que ajuda i la que rep.

- Quan dura l'apadrinament?
- Generalment acaba quan el nen o la nena compleix 18 anys, però tens la opció de continuar el projecte.

- Què reben exactament els nens amb les aportacions?
- Per una banda assistència mèdica: medecina preventiva, revisions, campanyes de vacunació, higiene i salut, etc. Per una altra banda llibretes d'estalvi personals, amb l'objectiu que quan el nen acabi els estudis, o al 18 anys, disposi d'un petit fons econòmic que li permeti afrontar la vida adulta. I finalment una continuació amb els estudis, rebent l'ajuda necessàries per cobrir les despeses d'educació secundària o formació professional. Actualment funcionen a Anantapur 3 centres per cecs, 2 centres per a nens sord-muts, 3 tallers d'ortopèdia i rehabilitació, 4 centres per a nens amb disminució psíquica i en un futur s'espera poder ampliar fins a 20 centres.

- Com es pot contactar amb la Fundació Vicenç Ferrer?
- Escrivint o telefonant a la seva sucursal a Barcelona: C/París, 71, 3r -08029- Tel. 93 4190268.

- Bé Glòria, moltes gràcies per la teva atenció i esperem que continueu organitzant activitats tant interessants com aquesta.
- Gràcies a vosaltres per donar-me l'oportunitat de donar a conèixer una mica més la problemàtica de la Índia i el que la Fundació Vicenç Ferrer fa per desenvolupar aquest poble.