Col·laboracions


1. L'EURO DE TOTS ELS EUROPEUS (MILIONS)

2. ADÉU PESSETA (ES.LA.RI)

3. SANT VICENÇ, PINZELLADES DEL PASSAT (Pere Suades)

 


L'EURO DE TOTS ELS EUROPEUS (MILIONS)

El polítics, que són sempre els que remenen les cireres i es mengen les més bones, boniques i apetitoses, reparteixen les que queden als ciutadans que són qui amb la suor del seu front fan que les cireres siguin bones, boniques i apetitoses. Això sí, aquests últims son qui tenen menys a dir.

Quan els Europolítics començaven a parlar de la història de la moneda única, l'Euro, ens varen voler fer creure que era un bé per a tots, principalment per als que més treballaven i més problemes tenien per arribar a final de mes una mica dignament.

Dels mils i mils de milions de pessetes, francs, marcs o la moneda que uns quants varen "remenar" per estudiar, dissenyar, triar formes, dibuixos i materials per que la nova moneda no es pogués falsificar (tres setmanes després ja corrien bitllets falsos pel poble), i per que tothom les diferenciés clarament, només se'n van beneficiar els que varen fer aquests estudis tant exhaustius, ja que la gent del carrer s'han trobat amb els mateixos problemes d'abans. Les de 1 i 2 cèntims fan nosa, a les de 5 es desgasta el relleu y les de 1 i 2 Euros si cauen a terra podem trobar un tros aquí i l'altre més enllà. A més, diuen que els bitllets estan fets de materials que produeixen al·lèrgies a força gent. També es troben a faltar bitllets més petits i sobren el més grans (amb bitllets de 100, 50, 25, 20, 10 i 5 euros ens hauríem apanyat prou bé).

I els milions que s'han gastat en propaganda per dir-nos, amb bones paraules, que no érem pas tant burros com per no acostumar-se ràpid al canvi de pessetes a euros i que tant si ens agradava com si no, s'havia de fer?

Per acabar-ho de rematar, el govern ens vol fer creure que no ha pujat l'IPC. Com volen que ens creguem això si fins i tot els botiguers (que ens coneixen de tota la vida i no ens enredaran) han arrodonit els preus cap amunt? El que passa es que no han sabut fer res per evitar-ho. Només han fet malabars amb els números per que ben remenats surti gairebé 0. Això sí, ens ho han de dir per que els pobrets puguin continuar alegrets i per que creguin que podia haver estat pitjor.


ADÉU PESSETA

La pesseta ens ha deixat. La pesseta ens ha acompanyat durant molts anys, ens ha donat alegries, no masses, ens ha creat problemes i desil·lusions. Però fos com fos, rossa, platejada, de paper, més groga o més petita, sempre ens ha agradat. L'última que hem tingut, la petita, va ésser menyspreada per quasi tothom, es pot dit que casi ningú s'acotava per plegar-les de terra. De ben segur que ara arreplegarem un cèntim d’heura, això de moment, ja que més endavant anirà perdent valor.

La pesseta ha donat peu a moltes dites, tal com; "El que no són pessetes, són punyetes" "La pesseta és la pesseta", "Les pessetes ens fan fer dentetes", "La pela és la pela", "Vals totes les pessetes del món". De moment l'Euro no en té de cap manera, de segur que ja en sortiran. 

Amb el canvi de moneda els que hi han sortit guanyant som els homes. Durant el "Regnat" de la pesseta, dèiem, la, les pessetes, actualment el significat femení amb la moneda ha canviat, ara es el, els Euros que tenen un significat masculí.
De totes formes, tant si són pessetes com euros, continuaran portant mals de cap per tenir-ne ja que les monedes sempre ens en fan falta tenir, i si no se’n tenen, encara fan més falta.

ES.LA.RI.


SANT VICENÇ, PINZELLADES DEL PASSAT 

Transcrivim uns capítols matrimonials d'allà els anys 1900 que solien llegir, en veu alta, un grup de veïns de Sant Vicenç davant la llar d'un vidu quan es casava de nou. Als contraents se'ls exigia menja i beguda, baix l'amenaça de no parar de fer soroll amb gatzara, música i cants. Aquesta comitiva de xerinola feia diverses passades pels carrers del poble, retornant sempre front l'estança dels casadors, fins que a la fi se celebrava una gran festa. Aquests capítols són una mostra de la vida santvicentina d'aquella època i reflecteixen passatges històrics. No perquè no gaudissin de la nostra televisió i confort d'ara, la seva existència era avorrida. Procuraven divertir-se amb sana alegria. Transcrivim:

En la vila de l'Os de Sant Vicenç de Castelldret, a les quatre hores del dia ja passat del mes calent de l'any dotze, davant meu l'estrafolari D. Restituto Sitembruto Esquitxant i dels testimonis D. Estira Panxetes Empaitallops i D. Aixafagats Empaitagossos, han comparegut D. Josep Bacalla Xafugó, vidu, treballador de tots els oficis i tractant de conills, gallines i carbó, instal·lat al carrer Major, d'una part; i de l'altra Donya Maria Solar Rexonxona, treballadora de casa i cantonera pels carrers i cantonades; ambdós dono fe de conèixer-los (principalment la noia), als quals considero aptes per fer el que els doni la gana, i manifesten:

1er.- Que jo Josep Bacalla posseeixo una propietat, la qual perquè em portis estimació (encara que algun dia t’arribi al crostó), te la dono perquè després de mort en puguis fer el que et doni la gana. També et concedeixo llibertat per anar amb una altra companyia, si algun dia et canses de mi, que jo ja no et vindré a buscar.

2on.- També posseeixo una vinya molt gran, però com que és a prop de l'Estació i els dels ferrocarrils del Nord volen comprar-me-la per edificar-hi uns dipòsits, no cal disposar-ne perquè dels quartets que ens en donaran en comprarem el que tu vulguis.

3er.- També posseeixo una botiga al carrer Gran que potser ens en trauran, perquè el balcó hi ha un cartell que l'amo ha posat per vendre la casa. Però com que ningú la vol, procuro omplir-la de gom a gom, i així quan tu hi seràs als parroquins acontentaràs.

4t.- Com suposo ja sabràs a casa hi trobaràs la sogra i tres criatures que formen la meva família. Et demano que els hi portis respecte i apreci, i si no ho fas et prometo que no en tastaràs.


5è.- També et previnc que durant la meva joventut he estat molt testarrut, doncs la dona que m'ha agradat fer-la meva he procurat. Així és que no en facis cas que si ara en endavant faci el mateix. Si això vols evitar has de fer-me molt content perquè no enraoni la gent quan me'n vagi a donar el vol per si trobo alguna rossa.

(ella) 6è.-Vista la teva generositat, jo la Marieta, disposo que després de la meva mort tot el que t'he portat sigui per al primer xicot que tindrem. Perquè durant la meva joventut m'ha agradat anar ben lluïda i tenir forces pretendents. Com que n'he tingut tants i tantes les vegades que tenia que casar-me que de camises, mitges, faldilles, "anagus", cotilles, "refajus", sabates, mocadors, calces, llençols, coixins i coixineres, en tinc plenes les calaixeres.

7è.- M'agrada molt venir a casa teva i t'asseguro que de mi estaràs content. Sóc molt bona per treballar i tota la feina sabré despatxar. A la canalla apreciaré i els faré anar ben bonics i lluents. Estalviaré tot el que pugui perquè puguis deixar de treballar principalment a cal Moll, que segons diuen es guanyen calers però s'ha de treballar molt.

8è.- Els meus costums no són extravagants, però t'adverteixo que no siguis gelós, doncs a mi m'agrada despatxa'ls de dos en dos. Tot el que puguis donar-me ja ho sé, perquè una vegada vaig tenir un promès que fins i tot em donava els calers. Així és que sense més parlar donguem aquests capítols per acabats.

En aquest estat jo el Notari els he manifestat que ho tinguin ja tot preparat, mentre nosaltres farem molta bola. Anirem a donar un vol fent sarau, mentre els del Coro cantaran una peça. Llavors a la tornada ens heu de donar xampany del Panamà, anís del Ristol i d'altres licors fins que estiguem ben calents. I si no ho feu us prometo que no s'acabarà la funció fins que tothom estigui ben cansat de fer força soroll.

Altres capítols matrimonials de diferents personatges també són redactats amb el mateix estil, però creiem que els transcrits en són una bona mostra.

Pere Suades Vila

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet