1. AMB MEMÒRIA MIL·LENÀRIA, MIRANT ENDAVANT (Joan Montsech i Vilà)

2. ÈXIT (Lluís Sabata i Navarro)

3. TROBADA A VALLHONESTA (Jesús Vallhonesta Juanola)

Quan es va decidir escometre el muntatge de "Castellet, memòria mil·lenària", es partia només de la disposició d'un conjunt d'entitats de portar-ho a la pràctica i de la decisió de l'Ajuntament d'assumir-ho. A partir d'aquests elements bàsics s'inicia un camí que és gairebé sempre el mateix en tot procés de creació artística: el paper en blanc, el pentagrama buit, l'escenari nu ... Són reptes que poden arribar a angoixar l'artista que es proposa lliurar-se a l'acte (sempre difícil quan és sincer), de donar forma, "reordenar" una matèria que és encara matèria bruta, "caos" (colors, sons, volums, moviments, espais, paraules, etc).

Ha calgut gairebé un any de treball durant el qual s'ha escrit un guió, s'ha composat una música, s'ha ideat una escenografia i unes coreografies, s'ha confeccionat vestuari, s'han après músiques, textos i moviments, s'ha construït un atrezzo, s'ha assajat... En definitiva: s'ha treballat molt. El resultat el vàrem poder veure i viure els passats 22, 23 i 24 de març, i al marge de la valoració estrictament artística (que és molt alta), el muntatge de "Castellet, memòria mil·lenària" admet, (reclama fins i tot) una altra lectura que és la que, al meu entendre, li dona el seu veritable sentit i el converteix en un esdeveniment d'especial significació per a Sant Vicenç de Castellet. 

"Castellet, memòria mil·lenària" recrea dalt l'escenari el passat i el present del nostre poble no només, ni principalment, perquè es citin fets de la nostra història, sinó per que es fa utilitzant els recursos que Sant Vicenç té; posant dalt l'escenari la realitat de Sant Vicenç: artistes del camp professional junt artistes amateurs, criatures de bressol i avis de l'Esplai, alumnes de música i experts instrumentistes, persones que no s'han mogut mai en un escenari i d'altres que tenen la dansa com a activitat principal, conceptes estètics dispars que passen tant per la figuració com per l'abstracció, música tradicional i agosaraments harmònics ... tot barrejat i ocupant el seu lloc en una gran construcció coral que fa que tot el poble sigui dalt l'escenari, amb diversitats formals i conceptuals, però compartint un projecte comú i aportant cadascú el millor dels seus recursos, en un procés que ha necessitat il·lusió, esforç i confiança en els demés. 

Il·lusió, esforç i confiança en els demés: això és el que transmetien les persones de dalt l'escenari i això és el que va rebre el públic assistent. No és d'estranyar que el corrent d'emoció i satisfacció circules tant de l'escenari cap a la platea com en sentit invers. Il·lusió, esforç i confiança en els demés és el què trobarem sempre al darrera de qualsevol lectura de la nostra història col·lectiva i és el què hem de preservar com a fonaments no només del present, sinó d'aquest futur que volem construir, en el que la diversitat serà (és ja) la característica de la nostra societat i una possibilitat més d'enriquiment cultural i humà. Un futur al que "Castellet, memòria mil·lenària" es dirigeix parlant en català, castellà, àrab, anglès, francès .... i en el que, com a l'escenari, tots hi hem te tenir el nostre lloc, amb les nostres característiques, amb les nostres diferències, amb les nostres capacitats i els nostres defectes, compartint un projecte de vida en comú al que tothom hi haurem d'aportar això que hem vist aquests dies dalt l'escenari: il·lusió, esforç i confiança en els demés. 

JOAN MONTSECH I VILÀ

Aquesta és la paraula que de manera immediata em ve a la ment en voler expressar el resultat de les representacions de l’acte de cloenda del Mil·lenari de Sant Vicenç, que fa ben pocs dies vàrem poder gaudir en la nostra població.

L’esforç i dedicació de tots els que hi varen participar, bé s’ho mereixia i per això vull aprofitar aquestes línies per expressar la més sincera felicitació i agraïment a les entitats participants, als voluntaris personals, les autoritats que el varen auspiciar i naturalment al públic, que va saber agrair l’esforç realitzat i reconèixer l’alta qualitat de l’espectacle.

Normalment després dels elogis acostumen a venir els “peros” i per a qui vol buscar-los pot ser fàcil. No és el cas d’aquest escrit, per a mi no hi ha “peros”, sí hi ha en canvi un “després” que es promet esperançador i que cal vetllar entre tots per tal de que els seus fruits s’allarguin en el temps.

Ha quedat ben demostrat que canviar rivalitats per cooperació, és possible. Que els resultats d’aquesta cooperació multipliquen les expectatives individuals de qualsevol de les entitats culturals del nostre poble, i que això s’ha entès molt bé per tota la població.

La Societat Coral l’Estrella ha presentat diverses vegades i a diferents nivells la proposta de constituir a Sant Vicenç el Consell d’Entitats, com a lloc de convergència de l’activitat cultural a la nostra població, que amb objectius més modestos que l’acte que motiva aquest escrit, pensem que podria ser el lloc idoni per fer el dia a dia més planer a totes les entitats participants.

Coordinar els actes propis per tal d’evitar incòmodes coincidències, fer estable la programació cultural de tot l’any, organitzar actes conjuntament i fins i tot campanyes per a la seva promoció i captació d’associats, podrien ser objectius perfectament assumibles de bon començament com a catalitzadors del teixit associatiu a Sant Vicenç. A partir d’aquí i sabent amb que es compte, cal només marcar objectius.

Pensem que ara és un bon moment per repetir la proposta, que des de l’Estrella volem que s’entengui sense protagonismes personals i oberta a tots i per tots els que a Sant Vicenç treballem per la cultura popular del nostre País.


LLUÍS SABATA I NAVARRO
President de la Societat Coral l’Estrella

El proper primer de maig se celebra, com cada any, l’aplec a Sant Pere de Vallhonesta a Sant Vicenç de Castellet, al Bages. Doncs bé, aquest any els meus fills Josefina i Jordi han tingut la bona pensada de convocar a aquest acte tots aquells que duen aquest cognom: Vallhonesta, documentat ja l’any 1224 i no gens abundant.

S’han tramès cartes a tots els que han trobat a través de llistes telefòniques i Internet per tal que puguin sumar-se a aquest acte. Tot i així, pensant que tal vegada pot haver-hi Vallhonesta que no figurin en aquests mitjans de comunicació, demano, com a favor especial que agrairé de tot cor, al Periòdic d’Informació Local de Sant Vicenç de Castellet “El Breny”, la publicació d’aquesta carta. De ben segur que tots els Vallhonesta ens sentirem feliços de trobar-nos: parents coneguts i desconeguts.

Per a més informació: tel. 93 823 43 10

JESÚS VALLHONESTA JUANOLA
Casserres