2. ERRADA AL LLIBRE "UN RECORREGUT PER SANT VICENÇ DE CASTELLET" (Família Subirana Lladó) 3. AGRAÏMENT DE LA FAMÍLIA MAGEM - PRAT (Família Magem - Prat) 4. ACCESSOS A LA RENFE (Laura Largo) 5. VIII TROBADA DE TARDOR (Jordi S. Mengod) El passat dia 22 de desembre es va elegir una nova junta directiva d’aquesta entitat, la qual passa a presidir en Jaume Masats i Suriñach, juntament amb els companys Alfons Plans, Ricard Gomis, Jordi Guardiola, Josep Maria Rubio, Marc Sanmartí, Xavier Guardiola, Ramon Amorós, Lluís Cortina, Isaac Rodríguez, Xavier Salcedo i Oscar Taboada. Tots nosaltres quedem a la vostra disposició per a qualsevol activitat en què considereu que fora bona la nostra col·laboració.
Benvolguts, Amb tot, volem remarcar un error, petit si es vol, però important per a la nostra família i pel sentit de catalanitat que sempre hem demostrat.
Ens explicarem: en l’apartat on es fa referència a la idea de la construcció dels gegants de Sant Vicenç, Marià i Paula es diu que foren consultats en Pere Suades, Juan Subirana i Miquel Vila. El nostre pare i espòs sempre es va dir Joan i d’ençà que es permeté la catalanització dels noms propis, encara amb més força legal. No en va “el pare Subirana” fou el primer en acudir al jutjat per normalitzar el seu nom en català. Som molt afortunats per haver tingut un home noble i bo com el Joan al nostre costat. I també ho som per haver-nos sentit acompanyats en el procés de la seva malaltia i en el dolor per la seva pèrdua, per tants familiars i amics que li han demostrat la seva estima.
La informació que ens donen a l’estació (si ens la donen) podria ser una mica més exacta. Penso que hi ha prou persones a Sant Vicenç que utilitzen aquest servei com per tenir una atenció una mica més fiable i personal. Tornen a ser problemes que amb una miqueta d’esforç personal es podrien, si més no, solucionar parcialment. Però no ens limitem només a com pujar al tren. Com arribem a l’andana? Hi ha vegades que fins i tot una persona anant a peu ho té magre per arribar a l’estació. Baixant pel passeig de la Pau, arribem a un accés fantàstic i amplíssim (però amb escales). És un lloc d’aparcament habitual, i molt sovint, la separació entre els cotxes no arriba ni a 30 cm. Evidentment, això complica una mica arribar a la porta de l’estació. Si hi hem de passar amb una bossa, o amb un nen de la mà, val més que optem per una altra alternativa: un accés amb 3 graons tan estret que difícilment hi passarà un cotxet. Un accés tan estret que no hi poden passar dues persones alhora. Els problemes d’accés al tren s’han de resoldre amb la companyia ferroviària, però i la qüestió dels accessos a l’estació? Sempre hi ha hagut problemes entre l’Ajuntament i la RENFE a l’hora d’emprendre certes obres, però potser ara tots hi hauríem de posar el nostre granet de sorra.
Malgrat els llamps i trons, una vegada més la VIII Trobada de Tardor ha esdevingut un èxit. Jordi S. Mengod agraeix els incondicionals col.laboradors i amics que, any rera any han posat el seu gra de sorra per consolidar la trobada d´art com un dels esdeveniments artístics de la tardor. |
De moment, sóc usuària de RENFE. Si els horaris es complissin, segur que arribaria sempre a la feina quan toca. Si no hi hagués vaga cada dos per tres, també. Dono per suposat que són els senyors directius de la RENFE qui han de resoldre aquests problemes, però sempre tinc la impressió que no els interessa gaire fer-ho.