|
L'ENCÍS
DE LA NEU URBANA
Feia anys que no nevava, i encara més que no nevava per Nadal. Aquest any no és que ho hagi fet precisament per Nadal, però l’extraordinària nevada del dia 14 i el fred rigorós que la va seguir en van impedir el desglaç immediat, de manera que hem pogut gaudir del paisatge blanc durant força dies. I si la neu costa de fer-se veure a Sant Vicenç, molt més estrany és que aguanti tants dies als carrers. Una situació certament excepcional, tant que fins i tot l’eufòria dels primers dies, sobretot la que es va viure durant l’assolellat diumenge 16, es va anar fonent a un ritme més ràpid que el de la pròpia neu i al cap d’una setmana ben pocs n’hi havia ja que juguessin a fer ninots o a llançar-se boles de neu. Ben al contrari, aviat va començar a fer nosa, els arbres emblanquinats ja no se’ls mirava ningú i molts començaven a trobar a faltar aquella xafogor ofegant, aquella insuportable sequedat que es respira al pic de l’estiu.
La neu és escassa en aquestes latituds prelitorals, si més no recentment si fem cas del que diu la gent gran, que afirma amb contundència que a Sant Vicenç havia nevat amb ganes. Però d’això ja fa massa temps perquè la memòria col·lectiva ho tingui present. El cert és que quan veiem caure els primers flocs les preocupacions s’esvaeixen i les mirades queden fixades davant d’un dels espectacle més embadalidors i relaxants de la natura. “Està nevant!”, paraules màgiques que treuen tothom al carrer, a les finestres o als balcons per gaudir del silenci i de la bellesa de la nevada. I la major part de les vegades l’esvalotament i les corredisses comencen quan amb prou feines nevisqueja. Per això quan la cosa s’anima i els petits cristalls de glaç van prenent forma de portentoses volves el crit és unànime: “Està agafant!”.
Però la neu ens està molt bé quan la tenim a la nostra disposició, per jugar amb la canalla un diumenge al matí, per mirar i fruir del paisatge quotidià sorprenentment embolcallat de blancor. Quan la neu, en canvi, sobreviu glaçada al cap de setmana i perpetua la seva fredor i el seu efecte lliscant al llarg dels dies, de les setmanes, i s’amuntega per aquí i per allà, ennegrida, enfangada, perd el seu poder captivador, la seva puresa. L’encís de la neu urbana, per tant, dura ben poc.
I per als governs locals no hi ha dubte que la nevada del dia 14, un fenomen meteorològic sobtat i paralitzador, pot portar en molts casos al col·lapse. El cert és que la frase que més s’ha repetit durant les dues darreres setmanes de l’any ha estat “No hi estem preparats!”. Però qui no està preparat? Quan sentim a dir que algun ajuntament veí va trigar dos dies a enviar excavadores a les seves urbanitzacions, que van haver de passar el cap de setmana aïllades, sense llum i sense cap mena d’assistència, ens esgarrifem i pensem que no és precisament la població qui no està preparada. Aguantar 48 hores sense llum i desconnectats del món només és possible si s’està ben preparat. En aquest cas no es pot dir que hagi fallat la gent. Afortunadament no hem sentit a parlar de situacions similars al nostre municipi. Hi ha hagut, això sí, tallades de llum, que demostren que és Fecsa en tot cas qui no està preparada, i no pas els seus abonats. Però no ens ha arribat notícia de col·lapses a Sant Vicenç, cosa que sí s’ha viscut per exemple a Manresa. La capacitat de reacció sempre és millorable, però els qui viuen entre Sant Vicenç i Manresa hauran pogut comprovar que en aquesta ocasió –com en moltes altres- el gran hauria hagut de seguir l’exemple del petit.
I tampoc és que el petit hagi fet les coses a la perfecció, perquè quinze dies després la neu encara s’amuntegava en molts carrers del poble. Algunes voreres del passeig de la Pau, per exemple, encara guardaven perilloses clapes de neu glaçada. Quinze dies després ja no és qüestió d’assegurar la mobilitat de vehicles i vianants. Es tracta de deixar els carrers nets, igual com quan la tardor fa caure les fulles dels arbres o com quan el mercat del divendres deixa la plaça Clavé feta un fàstic. És exactament el mateix, a tothom li agrada que hi hagi mercat els divendres, que als arbres els arribi la tardor i que nevi per Nadal, però a ningú no li agrada la brutícia, això està clar.
Les pluges de Cap d’Any, a banda d’aigualir l’espectacle de Gog i Magog, han contribuït a fondre bona part de la neu que quedava escampada i amuntegada per diferents racons del poble. Aviat la trobarem a faltar i esperarem un hivern rera l’altre que torni a nevar per Nadal. La meteorologia sempre dóna sorpreses però l’estadística ens diu que almenys haurem d’esperar quinze o vint anys per tornar a veure una nevada com la d’aquest hivern. Sembla ser, doncs, que durant uns quants nadals ens haurem de conformar amb una mirada nostàlgica a les fotos que haurem fet aquest any.
Quedem-nos en tot cas amb la preciosa imatge dels flocs caient i prenent sobre les teulades. I tranquils, perquè la majoria estem preparats per nevades com aquesta. I qui no n’està ja ha quedat prou en evidència.
|