1. EL BRENY PERD UNA BONA AMIGA (La Redacció d'El Breny)

2. IMPRESSIONS (Xavier Guardiola)

3. CARTA A EL BRENY (Un santvicentí más)

El passat 4 de gener la Mercè Jané, la mare del nostre company Jordi Bergas, va perdre la vida en un accident. La fatalitat es va mostrar, com sempre, inesperada i amb tota la seva cruesa, i el dolor i la perplexitat ens van colpir profundament a tots els membres del Col·lectiu El Breny.

Fent memòria dels trets més significatius de la Mercè, recordem el seu caràcter engrescador i estimulant, una persona oberta a tothom i que, al mateix temps, sabia estar sempre al costat de la seva família, estimulant-la amb la seva dedicació i el seu suport.

Per això i perquè un dels seus fills, el Jordi, és peça clau d’El Breny, la Mercè es va convertir en una excel·lent col·laboradora nostra.

Amb el cor encara encongit, volem fer arribar al nostre amic Jordi i a tota la seva família un missatge sincer d’ànim, acompanyat d’una forta abraçada. 


La Redacció d’El Breny

El respecte per la muntanya sempre ha impressionat a persones sensibilitzades per la natura, ja fa molts i molts anys que a Sant Vicenç existeixen grups de gent que en el seu més profund anonimat han fet del caminar una raó de viure, d'ençà personatges que recentment ens han deixat, com per exemple en Màxim, l'Abel, Albert... pocs creien que d'aquells inicis tan primitius però no per això constants i plens de coratge, aquelles primeres petjades al Pirineu, infinitats de cordades a Montserrat, i cursets de tota mena, el desig d'esperonar el sentiment pel nostre entorn, esdevindria un nom que per tothom, desitjat o envejat, d'esforç i dedicació, constància i lluentor, també de vegades amb patiment i neguit tot desitjant correspondre satisfactòriament al nostre "soci". Per això i davant nous canvis que explicaré, no és en va, que estem dins d'una nova etapa, una època que ha d'estar oberta al jovent, aprofitant tota l'experiència de tots els grans per seguir endavant en aquests nous reptes.

Per tant, estem prou satisfets del nostre peregrinatge, el Centre és obert a gent il·lusionada i amb ganes de deixar-hi empremta. L'oferta és variada, ampli ventall d'activitats existeixen i les que no es fan, tindran cabuda sempre dins de les possibilitats de l'entitat. L'esquí, escalada, muntanya i activitats concretes com la Marxa Popular, l'Aplec, i d'altres representen la viva imatge del nostre camí. La possibilitat de gaudir d'un Refugi de "Can Campaner" on tots els socis poden i deuen de sentir-lo seu, meravellats per l'esforç en totes les reforestacions materialitzades any rera any, en un afany de conservació que molts excursionistes portem dins, aquesta sensibilització per la natura és per a nosaltres, la nostra reivindicació i crec que prou respectable. Som i l'entitat és representada com a "esportiva-cultural".

És per això, que hem de lluitar i ser capdavanters defensant el nostre entorn, tal com el varen conèixer essent petits, i perquè les properes generacions en puguin gaudir plenament, mantenir-lo intacte i respectant-lo, crec que així ens sentirem orgullosos de representar aquest patrimoni prou valuós.

XAVIER GUARDIOLA

Señores, con todo el respeto y cariño que me merecen el esfuerzo de los deportistas de nuestro pueblo, con todo el reconocimiento hacia los promotores, miembros, jurados y organizadores en general del evento, quiero hacer unas reflexiones por escrito. 

¿Dónde está nuestro deporte en el Milenario de nuestro pueblo? 
- En el año que el Fútbol en Sant Vicenç tiene algunos problemas.
- En el año que el Básquet Castellet vuelve a tener algunos problemas.
- En el año que la Cursa de la Penya Blaugrana tiene menos participación de gente del pueblo.
- En el año que hay 200 nadadores y estamos como estábamos en el tema de instalaciones.
- En el año que hay menos participación de los últimos tiempos en nuestra participada Triatlón. 
- En el decenio que el deporte escolar y sobre todo municipal no existe.
- Y en otros casos...

Siendo como es el nuestro, uno de los pueblos más importantes en la comarca del Bages, vamos y hacemos el "Día del Esportista". No digo que no se deba hacer ni que ningún deportista merezca el galardón, pero por una vez que alguien y con mucho esfuerzo, tiempo y trabajo se reúne para hablar del deporte y además que representan a muchos sectores de la sociedad del pueblo, no se hable de cómo reflotar nuestro tan pobre, cansado y sufrido deporte. Yo creo que todos, instituciones, entidades, empresarios, comerciantes, escuelas, padres y también ciudadanos en general, debemos pensar si tenemos un momento. Hasta donde estamos dispuestos a llevar y llegar con el deporte en nuestro pueblo.

Espero no haber molestado, excepto a los que esto del deporte en Sant Vicenç, no les importa en absoluto.

Perdonen mi intromisión sin mala fe. Vamos todos juntos en este carro.

UN SANTVICENTÍ MÁS