|
3. LES LLEGENDES DE SANT VICENÇ A CATALUNYA RÀDIO 4. EXPOSICIONS A LA SALA DE SESSIONS El dia 7 d’octubre a les 10 del matí començava una nova edició de la cursa popular organitzada per la Penya Blaugrana i donava la sortida als més menuts, nascuts el 1994, i que fan 300 metres, fins arribar als més grans de categories masculines i femenines, que anava entre els nascuts el 1983 fins el 1950 i abans, tots en diferents categories, segons sexe i edats. Dintre dels 8000 metres hi participaven el regidor d’esports, el senyor Isidre Costa i el regidor del medi ambient, el senyor Miquel Àngel Sanz, que predicaven l’exemple personal participant-hi. La cursa ha rebut aquest any el recolzament institucional, ja que la Penya tenia molts problemes: cada any menys recolzament per part d’algunes entitats i escàs ressò de públic. El Patronat d’Esports que ha reconegut la tasca de la Penya en aquest camp donant-los recolzament per tirar endavant. Aquest any estava anunciada una nova modalitat, la cursa de cadires de rodes. Això va fer molta il·lusió a la gent de la Penya, i ho anunciava en els programes de la cursa, però sembla ser que a l’hora de la veritat o per culpa d’uns malentesos entre els que varen demanar per participar-hi, la decepció de la gent de la Junta de la Penya va ser força gran, ja que tenien moltes ganes de poder col·laborar amb una bona causa i donar una altra oportunitat a la gent que s’esforça per participar en una disciplina dura com és la cursa de cadires de rodes. Esperem que l’any que ve sigui una realitat. NADAL, LLUM i MISTERI
El programa, d’una hora i mitja de durada i conduït per Sebastià d’Arbó, va estar dedicat íntegrament al llegendari recollit pels dos autors de Sant Vicenç en el seu llibre Històries i Llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Els oients de tot Catalunya van poder conèixer així llegendes com la del senyor de Castellet, les de la torre del Breny, la de la roca del Cavaller, les de Sant Jaume de Vallhonesta, entre moltes d’altres que formen part del llegendari de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
La primera, que va estar a la Sala de Sessions entre el dia 6 i el 13 de novembre era un exposició titulada “L’art del diorama”. Aquesta era una exposició artística on es mostraven les tècniques que es fan servir per tal de fer un pessebre de Nadal totalment artesanal. Es mostraven les eines que es fan servir i els materials que s’utilitzen, com guix, pedra, fusta, molsa, cotó...
Aquesta exposició va ser presentada a Sant Vicenç el mateix dia 15 a la Biblioteca Popular Salvador Vives Casajuana a les vuit del vespre amb una xerrada i una mostra de diapositives. Tenia el suport de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet amb la col·laboració de “Movimiento nacional de Meninos e Meninas de Rua” i organitzada per la Federació Catalana de l’Esplai. |
El passat dia 25 de novembre l’emissora Catalunya Ràdio va tenir com a convidats en el seu programa Catalunya Màgica els santvicentins Jordi Suades i David Sanz. 
Ja és habitual que la Sala de Sessions de l’Ajuntament de Sant Vicenç reuneixi dos o tres cops al mes alguna exposició. Normalment aquestes exposicions estan obertes a tots els públics durant tots els dies de la setmana. L’horari que segueixen habitualment són de dilluns a divendres des de les sis de la tarda fins a les vuit del vespre, i els caps de setmana o dies festius al matí des de les dotze del migdia fins a les dues i a la tarda des de les cinc fins a les vuit.
Els temes que abarquen aquestes exposicions són molt variats i a gust de tothom. Podem trobar exposicions de treballs manuals i artístics, exposicions de pintura, exposicions de fotografia, exposicions d’alguna entitat del poble, com per exemple la que va fer El Breny durant la Festa Major d’Hivern del 2000 i que va acollir el quart Concurs d’Humor Gràfic amb motiu dels vint-i-cinc anys d’història recollida per El Breny.
La segona exposició duia per títol “Els fills de Santa Marta, una favela de Rio” i va estar exposada des del dia 15 fins al 30 del mateix mes de novembre. Era una exposició fotogràfica d’imatges en blanc i negre que ens mostraven la cara més fosca i desconeguda de Rio de Janeiro o Brasil. Quan algú sent el nom de Rio de Janeiro pensem en Carnaval, samba, sol, platja... però també hi ha un Brasil i un Rio de Janeiro que viu en la més trista pobresa. Aquesta exposició ens mostrava com a Santa Marta, terme de Rio de Janeiro, hi conviuen més de 12.000 persones en una petita muntanyeta on els més petits han de conviure amb el tràfic de drogues, la prostitució, els abusos a menors, l’extrema pobresa i un llarg i trist etcètera. En ser una exposició feta en blanc i negre ens donava més dramatisme a aquest fet desconegut per molta gent.