2. PREGÓ DE FESTES A LA PENYA BLAUGRANA 4. XIV MARXA POPULAR, LA MARXA DEL MIL·LENARI
Dels diferents actes de les Festes de la Penya Blaugrana en destacaríem el pregó. La presència de l’amable i exquisit periodista i presentador de TV3, en Josep Maria Farràs.
L’expedició semblava “internacional” ja que hi havia gent de Sant Vicenç de Castellet, Manresa, Solsona, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor, Sant Fruitós de Bages, Barcelona, Esparreguera, Viladecans i el Bruc. En el transcurs del viatge el cap d’expedició, el senyor Gomáriz connectava en directe a les emissores de ràdio Ona Catalana, Ser Vallès i Ràdio Manresa. Arribaven a Lió amb pluja de gairebé mig viatge, però només baixar de l’autocar va parar i ja no va ploure més. Això va permetre a l’expedició d’anar a fer un tomb amb l’autocar per les rodalies i punts més estratègics de la ciutat per deixar al centre els que no eren “futboleros” que varen visitar tranquil·lament el centre de la ciutat i els aficionats al futbol cap al camp. El Barça va guanyar per 2 a 3, però els culés no tornaven gaire contents, doncs el partit, per a ells va ser molt fluix i sense espectacle i al final només Luís Enrique va anar fins el petit grup de seguidors (només dos autocars, el nostre i un de la costa que es desplaçaren a Lió) per saludar-los. Això que havien fet més de mil quilòmetres. Els nostres culés no es desanimaren perquè sabien que l’endemà arribarien a París. El dimecres dia 24 a les 8 del matí i després d’esmorzar cap a París hi falta gent. Uns quants quilòmetres i arribaren a unes cases, més cases, i de sobte París, la ciutat de la llum. El xofer, el Jordi ja ens porta a fer un tomb pels Camps Elisis, l’Arc de Triomf, les residències d’estudiants, els Imalit, el Teatre de l’Òpera i més i més monuments importants i bonics. Des de tot arreu es veu la Torre Eiffel. Arribar i dinar, sortida amb en Xavier de guia, fill del País Basc emprenent un altre cop una descoberta total amb l’autocar. Tornem a passar per llocs emblemàtics que ens són comentats per en Xavier i fent una aturada a Nôtre Dame, al lateral amb el Sena. És impressionant. Una foto fantàstica. La façana principal enamora i mentre que en Xavier explica fil per randa els significats de les escultures, entrem al seu interior impressionant, colpidor, monumental. En aquell moment senties tranquil·litat, confiança. El rosetó és el que més em va impressionar, les escultures, els sepulcres, la frescor, la gent,... feia posar la pell de gallina i senties un gran recolliment.
El divendres 26, esmorzar i amb nova guia que ens va sorprendre que parlés en català, però és que era catalana i ens va donar una gran alegria i ella va estar molt contenta de parlar-nos en català i cap a Versalles. No vam poder entrar perquè feien vaga però entre els jardins que l’envolten i les explicacions de la guia ja ens donarem per satisfets d’aquesta visita a París i els seus entorns doncs està a uns 60 quilòmetres i també cal recomanar-lo per al qui ho trobi obert. Parada a sopar i dormir a Valence per recuperar forces per la tornada, doncs quedaven uns quants quilòmetres. Al matí esmorzar i cap a Catalunya i un gran dinar de comiat que era en lloc sorpresa i la sorpresa va ser Llançà. Que un gran dinar ens varen donar i tots, tots molt contents vàrem quedar del viatge que la Penya ens va preparar.
El passat diumenge 28 d’octubre, en un dia esplendorós, el Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet donava, a les 8 en punt del matí, la primera sortida a 65 participants de la marxa llarga. Aquests, amb molta marxa i molt bon humor emprenien la ruta des de l’emissora municipal, passant per les Vives, cal Gravat, el Gall, el Flaqué, fins al coll d’Arboç i retornant pel Telló, Castellgalí, la Farinera i de nou a l’inici. Enguany la caminada ha passat pels termes municipals de Castellgalí, Sant Vicenç, Castellbell i Sant Cristòfol. Els 40 o 50 participants amb bicicletes tenien un recorregut un xic més llarg que la caminada i a vegades es van haver d’esforçar de valent a causa de trams de pendents pronunciades, però envoltats de natura i rius per poder disfrutar de valent. Finalment, els participants de la marxa curta, que solen ser els més addictes de sempre i també els que solen prendre-ho amb més calma, varen ser uns 90 participants. Aquest l’any l’esmorzar ha consistit en una gran botifarrada, acabada de fer, amb pa torrat sucat amb tomàquet i una bona gana. A l’arribada fer la xerrada amb els companys i posar-se la samarreta amb un dibuix força escaient, una parella de caminants que ens recorda que enguany la marxa també celebra el Mil·lenari santvicentí. |
La Penya Blaugrana volia portar pel seu aniversari i com a principal convidat el conegut periodista Juan José Castillo, exdirector i col·laborador del diari esportiu El Mundo Deportivo per retre-li un homenatge per la seva profitosa i dilatada carrera periodística. La cosa finalment no va ser possible, la seva precària salut ho va impedir i fins i tot el dia del sopar sabíem que es trobava ingressat. Uns dies més tard podia més la malaltia que les seves ganes de tirar endavant i “El Maestro” ens deixava per anar-se’n a l’etern repòs, descansi en pau.
El dimarts dia 23 d’octubre a les 7 del matí, sortia l’expedició de la Penya Blaugrana cap a Lió per animar el Barça en el seu partit de copa d’Europa, que s’havia de jugar a les nou del vespre.
Dijous, acabat d’esmorzar, cap a La Defense. És a 25 quilòmetres de París, en diuen la petita Nova York. Allà tots els arquitectes poden deixar volar la seva fantasia i fer els edificis més alts i moderns que vulguin. És fantàstic. Recomanem que hi aneu si us acosteu per aquelles contrades.
Pujada a Montmatre, el barri dels
bohemis, els pintors i els artistes. L’església del Sagrat Cor és el punt més alt de la muntanyeta.
A la tarda, foto oficial als peus de la Torre Eiffel i els que no havien pujat mai, cap a dalt. Només ens van deixar pujar fins al segon pis, on es veu tot París. És impressionant el Sena i molts dels ponts de la capital. Jardins, palaus, mausoleus, museus,... tot es pot veure des d’allà dalt. Altres varen anar als magatzems Lafaiet o de compres a altres botigues. A sopar i a tota pastilla cap el Bateaux-Mouches o sigui els vaixells de nit que passegen per el Sena amb tots els ponts il·luminats, la Torre Eiffel i molts monuments que engalanen una vora i una altra del famós riu. Una altra cosa de les que us recomanem per als que hi vagin a la ciutat de la llum i l’amor, perquè és una de les coses més romàntiques de fer amb la parella i per acabar-ho d’arrodonir autocar i a tota pastilla cap al Moulin Rouge a primera fila d’un gran i típic espectacle parisenc. La majoria ens quedarem enlluernats, emplumats i bocabadats.