LLUÍS LUNA ACEÑA

Tenim a Coses de l'Esplai a Lluís Luna Aceña. Es pot dir que gairebé tothom el coneixem, és el pare de la Josefina de cal Bach i de una altra filla que es diu M. Lluïsa i que està vivint a Navarcles. Ell està casat amb Antònia Trenas Páez i tenen dos néts i dues nétes. També sabem que es van casar el dia 8 de desembre de l'any1945. Tot això ja ho sabem a través de l'Antònia, que ja ens ho va explicar a El Breny núm. 242 del mes d'octubre de l'any 1998. 

Ara ens interessa saber coses teves, Lluís.
Vaig néixer a Almodóvar del Río (Còrdova) el dia 17 de gener de l'any 1917. Per tant, ja tinc 84 anys, no sóc cap jovenet i a més estic passant problemes de salut des de el setembre de l'any passat, i encara no estic massa bé del tot.

De fet ja estem una mica assabentats del teu estat de salut, però després de tot veiem que estàs millor, gràcies a Déu. 
No em puc queixar, però no deixa de ser un problema per viure tranquil. Però l'edat i la vida comporten aquests problemes.

Com es deien els teus pares?
El pare Josep i la mare Francisca, els dos varen morir al poble, però no recordo quan.

Quants germans?
Set germans i jo vuit. Ja m'imagino els problemes que van tenir els pares per pujar-nos.

Quants en quedeu de vius?
L'únic que queda sóc jo, no em preguntis quan es van morir perquè tampoc ho recordo. Et diré els noms de tots: Josep, Rafela, Llorens, Francisca, Josefa, Antoni i Antoni. Hi havia dos Antoni, perquè es va morir el primer i després, en memòria seva, quan va néixer un altre fill també li van posa Antoni. Però es veu que a casa el nom d'Antoni estava maleït, perquè el primer va morir ofegat i l'altre d'accident, al caure del braços del qui el portava. Els dos van morir molt joves.

Quina feina feien els pares al poble?
El pare era pagès, es cuidava de terra i bestiar, la mare ja en devia tenir prou amb portar fills al món i cuidar-los. Nosaltres, els fills, de seguida que podíem vam anar a treballar ajudant el pare i després, quan podíem, a buscar feina fora de casa.

Vas anar a l'escola?
Si mal no recordo, anava a l'escola els vespres a casa quan l'avi m'ensenyava una mica el que ell sabia, això mentre el pare no interrompés la classe per parlar de la feina. Havia de ser al vespre perquè de dia començava la jornada portant a pasturar un ramat d'ovelles i no tornava a casa fins al vespre. Quan ja vaig ser més gran vaig anar a treballar a les feines del camp, vull dir que d'escola pràcticament res de res.

Vas fer la mili?
La mili no, però la guerra sí. Vaig estar als front d'Alcolea, Villafranca, Bujalance, Cañete de las Torres, i vaig estar hospitalitzat a Écija i a Sevilla, no per estar ferit sinó per malaltia. Vaig passar la guerra al cos d'infanteria.

De quina banda vas fer la guerra?
Vaig estar del costat del que se'n digué els nacionals, però això es el de menys perquè els que vam haver d'anar a la guerra ens va tocar al costat que ens va trobar.

Al poble a Almodóvar quina feina feies quan vas ser ja més gran?
Sempre més o menys feines del camp, tallant arbres, etc. Després vaig fer de manobre i finalment de paleta. Una vegada treballant al camp vaig tenir un accident molt greu. Estàvem collint cigrons i portava un carro, es va bolcar i em va agafar per la meitat del cos. Vaig estar enguixat des de sota els braços fins a les caderes uns nou mesos. Va ser un cop molt fort, però el vaig poder superar, i penso que vaig estar de sort de no quedar impossibilitat. Recordo que les primeres feines que vaig fer fora de casa guanyava cinc pessetes a la setmana. I quan ja estava casat i ja teníem les dues filles guanyava 15 pessetes a la setmana. Per això vam fer el pensament de "canviar d'aires". De moment vaig venir sol a Catalunya, vivint a Castellbell i treballant a Sant Vicenç. De seguida que vaig poder em vaig posar a pensió a cal Peret del Coro, recordo que érem una bona colla que estàvem situats a la fonda. Hi havia el Dr. Guerra, el veterinari, el Pere Suades, entre d'altres, i també i havia alguns ferroviaris. Estant aquí em vaig posar malalt, llavors va venir l'Antònia i més endavant la resta de la família, les filles i els meus sogres.

Quines feines havies fet aquí a Sant Vicenç?
Vaig començar a treballar a la serradora del Martí, després a cal Balet. Estant a cal Balet vaig haver d'anar a l'atur, després vaig anar a treballar a Castellbell, al Burrito Blanco, i estant a Castellbell vaig posar-me malalt i llavors ja vaig plegar de treballar. A més de tot això havia fet de paleta amb els germans Giralt fent hores, havia fet de cambrer, d'acomodador de cine, cobrant rebuts de Santa Lucía i d'una altra companyia. En fi, arreplegava tot el que podia per fer cèntims, perquè a casa no faltés res i poder viure el més bé possible.

No et pregunto on havies viscut, perquè l'Antònia ja ens ho va explicar, i que tots dos vau treballar tant com vau poder. Lluís, a més a més de tot el que m'has explicat de la teva vida també tindràs afeccions per passar algunes estones, no?
Quan tenia temps, que no me'n sobrava massa, havia anat a caçar, buscar bolets, he cuidat un tros d'hort, també teníem una mica d'aviram... es pot dir que el que vaig aprendre de jove a casa. M'ha agradat molt anar amb bicicleta. Al poble, quan era jove, havia de desplaçar-me com uns vint-i-cinc quilòmetres diaris per anar a treballar. També m'agrada el cine i la televisió. Ara la única "feina " que puc fer es veure la televisió, tota la resta ja s'ha fet "fosc".

De fet, Lluís, quan ens fem grans s'acaben moltes coses per a nosaltres, però ja sabem que la vida està muntada així. Lluís, com a soci de l'Esplai, que pots dir-me?
Molta cosa no te'n puc explicar, perquè molt tampoc hi anem. Hem fet algun viatge i alguna festa. Jo mentre m'he pogut moure he sigut ocell de vol, he preferit estar al camp. De tota manera sé que tota la gent gran que el freqüenta n'està satisfeta, perquè s'hi passen unes bones estonetes. Que duri molts anys perquè de gent gran cada vegada se'n fan més.

Lluís, molt ben dit això. I també moltes gràcies per la teva explicada, ja sabem coses teves que encara no sabíem. Moltes gràcies en nom d'El Breny, de l'Esplai i d'un servidor.

Esteve Lafont