Entitats


1. CELEBRACIÓ DEL 26È APLEC DE LA SARDANA EN UN ANY D'ANIVERSARIS

2. LES GRANS ESCALADES DEL CENTRE EXCURSIONISTA

3. ACTES FESTIUS DE LA PENYA BLAUGRANA


CELEBRACIÓ DEL 26È APLEC DE LA SARDANA EN UN ANY D'ANIVERSARIS

El 26è Aplec de la Sardana va coincidir amb el 50è aniversari de l'Agrupació Sardanista i el Mil·lenari de Sant VicençSant Vicenç va celebrar el passat diumenge 16 de setembre el 26è Aplec de la Sardana, en l'any en què l'Agrupació Sardanista local fa el seu cinquantenari i es commemora el mil·lenari del municipi.

La trobada va començar al matí amb una cercavila, amb la cobla del col·legi Santa Maria de Blanes, que va portar la comitiva festiva fins a la plaça de Catalunya. En aquest espai, presidit per l'escultura Contrapunt, El dinar de germanor va reunir molta gent a la plaça de Catalunya de l'escultora santvicentina Elisa Arimany, va començar la ballada de sardanes, a 2/4 d'1 del migdia, amb la cobla Santa Maria de Blanes. Després, es va celebrar un dinar de germanor a la mateixa plaça, que es va omplir de gent. A la tarda, es va reprendre la ballada, amb les cobles Juvenil de Bellpuig i Contemporània de Barcelona.

D'altra banda, dins dels actes del cinquantenari de l'Agrupació Sardanista, dissabte 15 al vespre, al pavelló municipal, es va celebrar una mostra de cultura popular santvicentina. L'espectacle va comptar amb la participació dels grups locals Disset i Escaig, Coral Al Vent, Coral l'Estrella, Esbart Dansaire Santvicentí, grup teatral Cul-i-Seu i les cobles Jovenalla i Colla Aires de La Passió d'Esparreguera. Al final, els assistents i els participants de la mostra van ballar la sardana Tot dansant n'hem fet 50, composta per Tomàs Gil Membrado per a l'aniversari del grup sardanista.

Adriana Delgado


LES GRANS ESCALADES DEL CENTRE EXCURSIONISTA

La secció d'escalada del Centre Excursionista continua creixent amb força i entusiasme. Del seguit de sortides a la muntanya per tal de poder realitzar l'activitat a la roca, se'n pot destacar una sense menysprear-ne totes les altres. I és que estem parlant de l'ascensió al Naranjo de Bulnes, als pics d'Europa, la muntanya més emblemàtica del Principat d'Astúries i que també és anomenat Picu Urriellu.

L'ascensió es va dur a terme en dues ocasions: la primera el 3 de setembre realitzada per Lluís Gómez i Xavi Salcedo i la segona el 9 de setembre per Montse Vendrell i Xavi Salcedo. En tots dos casos es va assolir el cim per la via "Directa de los Martínez", també anomenada "Normal" o "Directa de la Sur". És una via fàcil de IV+ on és necessari l'ús de friends i on cal anar amb molt de compte els últims 150 metres, que és l'anomenat Amfiteatre. Aquest està graduat com a II, però es fa sense cap tipus d'assegurança.

En l'estada a Astúries a part de fer el Naranjo, Lluís Gómez i Xavi Salcedo van practicar l'escalada esportiva al Pelugano, a Teverga i a Quiros. En aquestes dues últimes escoles d'escalada també hi van estar aquest estiu David Salcedo i Sílvia Cruz. 

Altres escalades per part de membres del centre són: Mòmia, Momieta, Elefant, Bisbe, Gorro Frigi, Magdalena Superior, Gorra Marinera, Prenyada, Panxa del Bisbe i altres monòlits de Montserrat; també escalades a Montanejos (València), Presa d'Escales (Alta Ribagorça), Vilanova de Meià, Moià, Can Jorba i Vermell del Xincarro (Montserrat sud), les Paparres (Olesa de Montserrat), Garraf, Andorra, Camarasa i altres.

SENDER DE GRAN RECORREGUT GR-4

SANT VICENÇ DE CASTELLET - SANT BENET DE BAGES

Sant Vicenç de Castellet (7.830 habitants), municipi de la comarca del Bages. Té els agregats de Boades i Vallhonesta, sortirem per entrar a un veïnat molt típic, el raval de les Roques Altes.

Seguim el camí que s'enfila entre conreus i saltem de nou a una pista, que ens portarà fins a la cruïlla de la drecera de can Nogueres i can Miqueló.

Després de 10 minuts aproximadament, s'arriba a l'església de Sant Pere de Vallhonesta. Un dels monuments més importants de la comarca del Bages, emplaçada damunt d'un turó, a 350 metres d'alçada que permet veure i gaudir d'un paisatge rústic.

Deixem el recinte i baixem cap al fons de la vall, passant per davant de les masies de Vallhonesta i un cop passada l'última casa de can Ambròs ens enfilem pel corriol de l'esquerra fins a Sant Jaume de Vallhonesta (Sant Jaume de l'Erm).

L'ermita de Sant Jaume de Vallhonesta (Sant Jaume de l'Erm), situada d'alt d'una carena, hi ha una font i a la banda oest hi ha l'edifici en ruïnes, que fou l'antic hostal del Camí Ral de Manresa a Barcelona.

Seguim pel Camí Ral (oest) que va seguint la carena i ens portarà fins al poble del Pont de Vilomara, als seus voltants hi ha dues ermites, la de Sant Miquel i la de Sant Romà.

Passem per la carretera de Rocafort, més endavant passem pel veïnat de Can Rubiralta. 

Seguim una pista i que més tard passem de Can Rubiralta, un caseriu important, i després d'uns 300 metres agafem el corriol de la dreta i amb forta baixada ens portarà a la riera de Mura.

Seguim riera amunt i a 100 metres agafem la pista de l'esquerra i ens enfilem fins a un coll-mirador. 

Més endavant trobem que la pista baixa per l'esquerra que ens cal seguir-la vers al riu Llobregat, passem pel pont restaurat i a l'altra banda seguim la pista ampla fins arribar al monestir de Sant Benet de Bages (segle X) fundat l'any 972. Val la pena visitar-lo!

SANT VICENÇ DE CASTELLET - SANTA CECÍLIA DE MONTSERRAT

Sant Vicenç fins al pont de riu Llobregat, passem un collet i en arribar a la zona de les Vives, avui plena de naus industrials, deixem el camí de la dreta que porta a l'ermita de Castellet.

Seguim una pista ampla que ens porta al nucli de masies ben arreglades del raval de Can Gravat, Clot del Tufau.

Passem per davant la masia de can Fité i més tard per les granges de can Beu i tot seguint fins a trobar la carretera de Marganell, passant pel pont i pujant per l'esquerra de la carretera de Sant Cristòfol i a pocs metres agafem la pista de la dreta, fem cap a una barraca rodona i a uns 100 metres aproximadament hi ha una pujada a l'esquerra, trobem l'ermita romànica de Sant Jaume de Marganell (segle XII), val la pena visitar-la.

Continuem, passem per davant d'una masia i travessem la riera i en pujada ens enfilem per més tard passar per la urbanització de Mas Prat, seguim la pista asfaltada i després d'uns 25 minuts i per davant nostre hi ha la granja del Monjos, aquí cal agafar el corriol de l'esquerra que en forta pujada ens portarà fins a una pista i que a uns 200 metres aproximadament arribarem a la font del Moro per més tard arribar a l'església de Santa Cecília de Montserrat, del segle X (anys 937 al 957) i finalment seguint fins al refugi d'en Bartomeu Puiggrós.

La Secció d'Excursionisme i Senders del Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet, que si bé té arrels d'anys, ha desenvolupat diverses tasques per tal d'aglutinar els seus afiliats i facilitar-vos la pràctica de les activitats a l'aire lliure.

En el marc de les activitats que es porten a terme, la Secció de Senders i Excursionisme, hem escollit d'organitzar una sortida el primer diumenge de cada mes, per tothom qui ho desitgi caminar amb nosaltres. Les caminades seran de dificultat baixa.

Hom podrà dedicar totes les seves emocions de l'excursionisme i senderisme, el contemplar la natura, anant pels camins i corriols entre camps i boscos, admirant plantes i ocells, i al mateix temps descobrir els nostres monuments històrics, masies, barraques, tines i conreus. En resum, a saber conviure durant unes hores de franca i amistosa companyonia. 

Us convidem en aquestes caminades mensuals que us podem oferir.

"Els camins són els lligams que acosten persones i pobles."


Centre Excursionista de Sant Vicenç de Castellet
Cuidants del sender GR4


ACTES FESTIUS DE LA PENYA BLAUGRANA

VIATGE D'ESTIU

Un cop més els amics i fidels seguidors de la Penya Blaugrana, emprengueren entre els dies 4 i 10 d'agost, el tradicional viatge d'estiu; aquesta vegada els països nòrdics per visitar els fiords noruecs. El mitjà més adequat és l'avió, però la Penya, des de l'any 1992 que ens desplaçàrem a Londres a la final de la Copa d'Europa amb autocar, i vam conèixer el Jordi, tot un professional del volant i persona molt agradable, preferim fer les excursions "amb el nostre autocar". 

La Penya Blaugrana de Sant Vicenç de Castellet a Lillehammer

Amb l'autocar tenim la suficient autonomia i llibertat d'horaris i moviments per fer més quilòmetres i retrobar-nos amb vells companys, com l'any passat amb l'amic Joan Contreras, que ens va fer descobrir uns fabulosos jardins de Hanover. També ens va fer molts elogis de la població de Celle, on resideix i que vàrem poder visitar perquè ens ens vam quedar a sopar i a dormir a Hannover, que és bastant a prop. Ell i la seva senyora ens varen fer de guies a la visita a Celle i encara que vàrem tenir poc temps vàrem quedar meravellats i bocabadats dels indrets tan bonics de la població.

El dilluns al vespre a l'hora de sopar ens retrobàvem a Copenhaguen amb la resta de l'expedició, que havien vingut en avió per assumptes de feina o personals. L'endemà al matí, sortíem direcció Estocolm passant per un pont de 18 quilòmetres de llargada, que és una gran obra d'enginyeria i que uneix Dinamarca amb Suècia.

Vorejant el llac Walter continuàrem per Norchoping i per entre uns laberints de llacs i illes arribàrem a Estocolm. Aquí trobàrem marbre santvicentí. En Joan Folgueroles hi viu. En els seus bon temps havia jugat a futbol amb el Gomàriz defensant els colors del Sant Vicenç. Al dia següent visitàvem la ciutat, que està edificada damunt de diverses illes i comunicada per innombrables ponts. L'edifici més visitat és l'Ajuntament, que és on s'entreguen els premis Nobel. A la tarda visitàvem el popular vaixell Vasa, un vaixell de l'armada sueca, i que en el seu viatge inaugural d'any 1628 s'enfonsà i que fa pocs anys, després de grans esforços i molta feina, el van recuperar en bastant bon estat, juntament amb diferents objectes.

L'endemà, direcció a la ciutat industrial Tarlstard, situada al costat d'un dels llacs més grans de Suècia, el Vaneren. Ja en terres noruegues per les valls de Lillehammer arribàrem a la ciutat olímpica on vàrem poder visitar el trampolí. A la tarda, acabant de dinar, ens arribàrem fins Lom, visitant una famosa església de més de mil anys.

Al matí següent, vàrem arribar als peus de Sostedalsbreen, on hi ha el pas de muntanya més alt d'Europa. Pujàrem a peu per un camí abrupte fins al lloc, on comença una de les glaceres de més renom, el Bruslesdal. A la tarda arribàrem fins al fiord de Guranger i amb un ferri travessàrem sota altíssimes muntanyes fins Hellelt i contemplàrem les famoses cascades de les Set Germanes.

L'endemà travessàrem un llarguíssim túnel fins arribar a Raupanger, embarcant fins Guavanguer. I a la tarda anàvem a Flam que hi vam pujar amb cremallera i per un recorregut amb grans desnivells i molts túnels. Podíem admirar grans cascades, imponents cims nevats i muntanyes esplendoroses. Al tornar seguíem fins a Bergen, la segona capital del país. El seu port es troba en ple centre, i en una part del port vell, encara es conserven moltes cases velles de fusta amb més de tres mil anys d'antiguitat. És molt típic el mercat del peix, i qui ho desitja pot fer un tast de carn de balena. Després hi ha un funicular que et puja fins al cim d'una de les moltes muntanyes que dominen tota la ciutat.

Deixàrem Bergen amb direcció Geilo on enfilàrem una carretera molt sinuosa fins arribar a l'altiplà de Mardangernidda, on comencen les espectaculars cascades de Vorings-Fossen de més de 180 metres d'alçada. Després continuàrem pel llac Troderen i el fiord Tgri arribant a Oslo, cap el vespre.

L'endemà al matí començàrem amb la visita al parc de Vigeland o Froguer on s'exhibeixen 650 escultures en bronze i granit. Seguint pel trampolí de salts de Holmenkollen on es pot admirar la ciutat i la gran quantitat de petites illes completament verdes envoltades de milers de petits velers, ja que en aquest país en les llarguíssimes tardes d'estiu, després del treball, la majoria d'habitants practiquen la vela.

Noruega és el cinquè país europeu extens en terreny i moltes carreteres pugen fins els 2000 metres i és obligatori portar els llums encesos tot el dia.

Després del dinar embarcàrem cap a Copenhaguen, acomodats en camerots dobles, tothom s'espavilà per passar-ho el millor possible fins que arribàrem l'endemà al matí a la capital de Dinamarca, i en autocar fins a Redby-Harn, on un altre ferri ens portà fins a Puttgarden, ja en territori alemany arribàrem fins a Berlín.

L'endemà vàrem fer la visita tradicional a les restes del Mur de la Vergonya i a la porta de Brandenburg, la plaça de Postdan, entre d'altres; es calcula que la ciutat té una extensió d'uns 800 quilòmetres quadrats, i les edificacions estan envoltades de grans superfícies verdes. Alguns ja la visitàrem el 1995 amb la Penya. L'endemà sortíem direcció a Estrasburg, una ciutat molt encantadora. Després de la visita de rigor, vàrem sopar i anàrem a dormir. L'endemà, autopista per arribar cap el vespre a Sant Vicenç per finalitzar aquest viatge ple de paisatges i ciutats esplendoroses i boniques que mai oblidarem.

ALFONS I JOAN C.

TROBADA A CEUTA

La Penya Blaugrana de Sant Vicenç va ser la més nombrosa de totes les penyes a aquesta XXV Trobada Mundial de Penyes Barcelonistes els dies 6, 7 i 8 de setembre de l'any 2001 a Ceuta.

També va ser la que més rebombori va fer i més espais va ocupar en els mitjans de comunicació locals com comarcals, tan escrits com dels altres.

Varen compartir força importància en alguns dels actes que es varen celebrar. I és per això que tant la Junta de la Penya com els acompanyants estan molt contents d'aquesta trobada a Ceuta amb amics d'arreu, les noves amistats i un viatge més que ha donat a conèixer la nostra Penya a molts indrets de ben diferents idees i pensaments.

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet