Editorial


EL DRET A NO FER POBLE

Passat l'estiu i arxivades ja les fotos de les vacances, els mesos de setembre i octubre solen ser els mesos d'apuntar-se a la quotidianitat. Comença els curs escolar, tornen a les televisions les competicions esportives, desapareixen els últims "tancat per vacances", es reprèn l'activitat política, les col·leccions de fascicles inunden els quioscos i, enmig de tot aquest ambient de retorn a la normalitat, arriba també el moment de recuperar la vida associativa.

I en un poble com Sant Vicenç, amb una notable vida comercial, dotat d'importants centres d'ensenyament i que compta amb una cinquantena d'entitats ben actives, el pols de la quotidianitat es percep de forma molt evident. I també es percep amb facilitat l'entusiasme amb què el món associatiu renova un cop més el seu esforç per arribar amb la seva activitat al conjunt de la població santvicentina. De fet, la continuïtat de les entitats depèn en bona mesura de la seva capacitat d'arribar a la gent. I si no aconsegueixen atreure nous socis, projectar-se socialment, captar l'atenció dels conciutadans, difícilment es poden mantenir en actiu. D'aquí ve l'esforç continu de la majoria d'entitats, accentuat de forma especial aquests mesos, per donar-se a conèixer, fer-se veure, amb l'objectiu d'aconseguir la incorporació de nous socis, col·laboradors, o simples simpatitzants.

És cert, d'altra banda, que cada vegada es fa més complicat trobar un forat a l'agenda per dedicar algunes hores setmanals a allò que anomenem "fer poble", i també és ben cert que el dret a "no fer poble" és tan respectable com el dret a fer-ne. Per tant, tot i l'esforç, entre una cosa i l'altra la represa associativa de cada temporada sol passar amb més pena que glòria, sense gaire ressò i amb alguna nova incorporació que amb prou feines equilibra les baixes estiuenques.

Però l'autoestima i la cohesió social d'un poble es fonamenten sobretot en la qualitat de la seva vida associativa, de manera que si aspirem a què Sant Vicenç gaudeixi d'un ambient respectuós i cívic, ens ha de preocupar també que la vida associativa tingui continuïtat i vegi assegurada la seva projecció. És, en aquest sentit, essencial que entre tots fem un esforç per difondre les iniciatives que tiren endavant tant les institucions com les entitats santvicentines. Una àmplia difusió de la vida associativa repercuteix en la participació. Si més no, en el seu coneixement general, que és molt important, tenint en compte un dels renecs que fereix més els qui formem part d'alguna entitat: "en aquest poble no es fa res". La difusió és una bona arma contra la manca de participació, perquè contraresta el desconeixement, que és molt sovint la causa d'aquesta actitud negativa.

Si és essencial, per tant, que es difongui l'activitat de les associacions, cal que tothom s'hi impliqui. D'una banda, les pròpies associacions han de ser capaces de crear canals eficaços de comunicació, que els permetin arribar de forma més àmplia a la població, atreure nous socis i obrir-se a nous públics. Cal també que les institucions reforcin tant com puguin la seva sensibilitat i el seu suport, donada la importància que té mantenir en plena forma un teixit associatiu que, sense adonar-se'n, sempre actua en benefici de tota la col·lectivitat. És per això que ens hem de felicitar perquè la fàbrica Soler hagi passat finalment a mans municipals. L'Ajuntament ha tancat l'operació de compra d'aquest important equipament per 140 milions de pessetes, la meitat dels quals aportats de la Diputació de Barcelona. És sens dubte una excel·lent notícia, ja que representarà un gran pas endavant pel món cultural santvicentí. I si el treball de les entitats i de les institucions és essencial, no podem tampoc oblidar el paper que pot jugar l'empresa privada. En aquest sentit, val la pena recordar que l'esponsorització, a més a més de ser un acte de voluntarisme molt apreciable, és també una estratègia comercial ben eficaç.

Sigui com sigui, arribats a aquesta època de l'any, les entitats tornen a la feina, amb més o menys efectius, amb recursos més aviat migrats, però amb la il·lusió renovada. I aquesta temporada amb doble motiu, perquè entrem en la recta final del mil·lenari de Sant Vicenç i en l'ambient es pot percebre l'entusiasme per celebrar-ho tal com es mereix l'ocasió. Totes les entitats han posat el seu granet de sorra per fer més memorable aquesta efemèride, però hem de subratllar de forma molt especial l'espectacle que clourà el mil·lenari. Es tracta d'un muntatge sense precedents en el nostre poble, que mourà una gran quantitat de persones i en el qual un bon grapat d'entitats sumaran esforços per deixar ben clar que tots ens sentim orgullosos dels nostres signes d'identitat. El suport de l'Ajuntament, de les entitats, dels artistes locals i de multitud d'altres persones ha estat ben clar. Serà una ocasió única que estem segurs que engrescarà el poble sencer i que revaloritzarà moltíssim els conceptes d'associacionisme i participació ciutadana.

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet