MERCÈ MAGEM PRAT

Quan parlem d'esport acostumem a pensar en esports de grup i en el cas d'esports individuals sempre ho associem a grans figures. Malgrat aquest clixé, l'esport no és solament això. En si, no és més que una pràctica que porta inherent l'esforç físic i la competició, i que busca assolir un rendiment no utilitari.

En una societat com la nostra, fortament industrialitzada, on el temps és diner i la lluita per acumular-ne es converteix en un esport ferotge, encara queden, malgrat tot, persones que lluiten per sentir el goig de fer coses sense cap fi econòmic o utilitari, tan sols pel plaer d'enfortir la seva autoestima i l'alegria d'anar superant reptes.

Per això avui fem conèixer als nostres lectors la Mercè Magem Prat, amb qui, després de vèncer les seves reticències, hem aconseguit mantenir una xerrada. I no són paraules de compromís dir que la Mercè ha quedat "fora de joc" (com es diria en termes esportius) quan s'ha adonat que algú de fora del seu cercle més íntim sabia de la seva dedicació a un esport que ella practica d'una manera tenaç i com de puntetes. És a dir, l'hem forçat a trencar el seu anonimat.

- Mercè, gràcies per haver-nos permès penetrar una mica en la teva intimitat. Som-hi. Des de quan ets aficionada a l'esport?
- Ja des de petita, que pertanyia al Club Natació Castellet. Fins als 17 anys vaig participar en moltes competicions. Als 19 anys ja feia curses atlètiques amb la Joana M. de Mateo. Paral·lelament a aquestes activitats, al costat del meu pare, amb qui ja tenia la complicitat de bones i llargues caminades, vaig descobrir el gran plaer d'anar en biclicleta. Però la bici presa amb seriositat i constància (val a dir-ho, com tot el que fa el meu pare). Vam fer llargues rutes descobrint i disfrutant de la natura.

- I això et va portar a especialitzar-te en l'esport del triatló?
- Exactament. Més o menys va anar així. Em vaig dir: "m'entusiama la natació, faig llargues caminades a peu i a la bici m'hi dedico amb intensitat i constància. Potser val la pena que m'apunti a algun triatló, que és la suma dels meus tres esports preferits".

- El triatló és...?
- És un esport olímpic que combina la natació, el ciclisme en ruta i la cursa atlètica, segons diverses modalitats:

El súmmum és aquest últim. És el somni de tot triatleta. També n'hi ha de més curtes, com la que es fa aquí a Sant Vicenç, precisament el dia 11 de setembre.

- Quins beneficis t'ofereix aquesta dedicació a l'esport?
- Tota activitat esportiva esdevé un bon mitjà per a la millora integral de la persona, és una font de plaer i de salut, una forma de control i de coneixement d'un mateix, un recurs immillorable d'interacció social, etc. Em sembla que m'he deixat portar per l'entusisme (afegeix rient, demostrant que quan parla del seu esport preferit supera la seva habitual timidesa).

- També deu reportar algunes dificultats?
I tant! Sobretot perquè exigeix moltes hores d'entrenament i dedicació. 

Tal com tenim muntada la societat, a una dona li ha de ser més dur que a un home dedicar-se seriosament a l'esport.
Ni que ho diguis. Jo tinc família. Estic casada amb el Jordi Vall, tinc un fill, l'Enric i treballo a Barcelona en una empresa d'informàtica. Per poder arribar a casa a una hora raonable per atendre la família (per exemple, anar a buscar l'Enric al col·legi) i entrenar (que ho faig gairebé cada dia), m'he de llevar a les 5 del matí. He de fer un gran esforç, però necessito també, no cal dir-ho, molta col·laboració familiar per poder tirar endavant. Els diumenges encara aprofito per fer una bona tanda de quilòmetres en bici.

Ja que parlem de les dificultats de la dona, com tenim la participació femenina en el triatló?
És molt minsa. Aquí a Catalunya la participació femenina no supera el 5%.

Aquesta dedicació té alguna compensació econòmica?
A nivell personal, cap ni una. Amb més de 12 anys de participació he rebut 5.000 ptes. Per a l'organització alguna ajuda hi ha, però escasses. Com anècdota simpàtica et diré que en una cursa que vam fer amb la Joana M. de Mateo a la tardor, anomenada "Cursa de Muntanya Tres Comarques", em van donar de premi un cistell de preciosos bolets.

En quines proves has participar darrerament i quines tens en projecte?
He participat en els triatlons de Jesús i Maria, Badalona, Cambrils, Banyoles, Barcelona, Puigcerdà, Mataró, etc. Precisament en aquest darrer, el de Mataró, em vaig classificar en 3r lloc, i gràcies a aquesta puntuació he estat seleccionada per participar en el campionat d'Espanya, que se celebra a Águilas (Múrcia) el dia 8 de setembre. Per preparar-me faig marxes, curses, cims, tot el que puc. El 15 d'agost vaig fer la Travessa de Sitges, de 3.000 m al mar. I l'11 de setembre faré el mateix, però a les aigües de Rocagrossa (El Masnou).

Ella no ens ho diu, però sabem que, entre d'altres, ha fet cims com la Pica d'Estats, el pico del Medio, l'Aneto, el Bessiberri, los picos del Infierno i ara fa pocs dies els dos cims de la Forqueta. Per acabar, Mercè, què recomanaries als nostres lectors?
No tinc cap autoritat per recomanar res. Només voldria animar-los a practicar algun esport, tenint en compte que s'ha de valorar l'esforç i no els resultats. D'aquesta manera tothom pot fer algun esport. Només cal que cadascú en triï un i l'adapti al seu nivell. Veureu com s'aconsegueix estimular tot els sentits.

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet