SE'NS HA MORT UN PATRIARCA
 El passat 18 de juliol moria a Vic, a l'edat de 66 anys, Mn. Salvador Bardulet i Palau, nascut a Campdevànol el 1935 i que va exercir el seu ministeri sacerdotal a Sant Vicenç entre els anys 1959-1962 com a vicari i 1970-1975 com a rector. Va ser també vicari episcopal de la zona Sud del bisbat de Vic, canonge i arxiprest de la catedral de Vic, director de la revista Catequesi, col·laborador de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada i consiliari comarcal de la JOC. Actualment era el rector de la parròquia de Lurdes de Vic, secretari de l'Institut de Ciències Religioses i delegat episcopal d'Ensenyament.
Tots aquests càrrecs, entre molts d'altres, reflecteixen amb claredat la seva vocació essencial: acostar-se, comprendre i solidaritzar-se amb la gent, cosa que va aconseguir mitjançant la seva dedicació pastoral en diferents parròquies (més de dotze en 40 anys de sacerdoci). Un reguitzell de responsabilitats que, posades sobre el paper, ens han sorprès a la majoria, perquè el seu tarannà humil i reservat no donava gaire peu al seu coneixement "oficial". Avui El Breny el vol recordar d'una manera molt especial, com a un dels entusiastes fundadors i col·laboradors del nostre periòdic.
Persona molt arrelada al país, les seves estades a Sant Vicenç van quedar marcades per la seva inquietud en temes culturals i socials, que posava en pràctica iniciant o col·laborant en projectes com les Vetllades Culturals, l'Emissora Parroquial, excursions, conferències, etc. Entre aquestes iniciatives volem destacar, lògicament, l'arrencada d'El Breny. Mn. Salvador va ser un gran impulsor d'una idea que feia temps que s'anava gestant entre amics sensibilitzats i inquiets per l'esdevenidor del nostre poble, en uns temps tan difícils com els anys 70. Era evident la necessitat que Sant Vicenç tingués un mitjà de comunicació escrit, obert a tothom, basat en la catalanitat i en la independència. L'any 75 sortíem d'una dictadura ferotge i tota escletxa que deixés entreveure una mica de llum era útil i indispensable.
Mn. Salvador s'hi va fer de valent. Van caldre molts contactes previs abans de llançar una proposta concreta. I calia també trobar els subscriptors que creguessin que la premsa local és un bon vehicle de comunicació, una manera de compartir les idees, de comunicar successos, etc. Un cop madurada i reeixida la idea, va sortir al carrer el primer número d'El Breny. Mn. Salvador en va ser l'editorialista fins que va marxar, demostrant la seva capacitat de copsar i reflectir objectivament l'estat d'opinió de la redacció en relació als temes de major actualitat. I en el primer editorial, titulat "Nosaltres a punt", deia: "I aquí estem. A punt per llançar-nos a l'aventura, perquè som molt conscients que la nostra tasca no acaba en aquest número 0, sinó que el camí emprès és llarg i ambiciós. El grau de consciència arriba també a les nostres limitacions. D'aquestes, tantes com en vulgueu. Tenim més eufòria que experiència, més iniciatives que possibilitats per realitzar-les, més temps (tot i que sigui poc) que no pas diners per perdre-hi"
I va continuar escrivint. No creia que tingués el monopoli de la veritat, ans al contrari, estava obert a tot, mantenint, això sí, la seva postura, altrament ben pensada i argumentada. Quan calia defensar una idea ho feia amb discreció i respecte. Era un defensor acèrrim de la premsa local i a totes les parròquies on va estar intentava impulsar un mitjà de comunicació escrit que fos motiu de cohesió social avui i memòria històrica pel demà.
Un cop fora de Sant Vicenç, va mantenir sempre relacions ben cordials amb El Breny, com a subscriptor i com a col·laborador. Va mostrar en tot moment bona predisposició a fer-nos arribar les opinions que li demanàvem. I sempre ho feia amb puntualitat i esperit encoratjador, apostant decididament pel futur. Sempre ens va felicitar i desitjar èxit en les nostres iniciatives, com quan va saber que El Breny s'endinsava en el món de les noves tecnologies, creant l'edició a internet. La seva confiança en el treball i en la capacitat de la gent jove era extraordinària, i especialment encoratjadora en el cas d'aquest periòdic. En una dedicatòria escrita en un dels seus llibres a finals de l'any passat, Mn. Salvador afirmava que veia assegurat el futur d'El Breny, gràcies als "plançons" que l'empenyien. Mai cap reconeixement ens ha fet sentir més orgullosos i il·lusionats que les seves emocionades paraules.
El bisbe de Vic, Josep Maria Guix, en els funerals per Mn. Salvador va acabar la seva homilia afirmant: "se'ns ha mort un patriarca". Fem nostres aquestes paraules, que són utilitzades sovint en l'Antic Testament en referència a un home de gran autoritat moral. Tots els membres del Col·lectiu El Breny volem que el seu esforç, així com el dels seus companys d'aquell temps, no hagi estat en va. És per això que, ara que ens falta tot un patriarca, hem de posar ànim i capteniment per assegurar la continuïtat d'un dels moltíssims projectes que ell va tirar endavant.
Descansa en pau, amic Salvador.
|