RAMON LAMBEA GARCÍA

En Ramon Lambea García és nascut a Sant Vicenç de Castellet. Quin va ser el dia del teu naixement?
Vaig néixer el 28 de març de l'any 1937, en aquesta casa que estem, al carrer Bisbe Huix, llavors es deia Obispo Huix, que és el mateix. És el carrer que els vells del poble en diem de les "cases barates". Ara, de cases barates, ja no en tenen res, però sempre serà el carrer de les cases barates.

Els teus pares com es deien i quan van morir?
El pare es deia Ramon i la mare Maria. El pare va morir el 12 de juny de l'any 1964, va tenir un accident de la manera més absurda. Estava treballant a la Ceràmica i endollant un portàtil va rebre una descarrega elèctrica i va quedar mort. Feia molt pocs dies que jo i la dona havíem tornat del viatge de nuvis quan la mare va morir, el 27 de novembre de l'any 1967. Totes les morts són sentides, però n'hi ha que deixen més record.

Tens germans Ramon?
Sí, un germà que es diu Josep de 46 anys i viu a Andorra i una germana que es diu Lluïsa de 61 anys i s'està a Sallent.

Amb qui estàs casat Ramon?
La meva dona es diu, M. Carme Leal Puente, i va néixer a Barcelona el 16 d'abril de l'any 1940

On us vau conèixer?
Aquí a Sant Vicenç, ella vivia amb la seva família a la casilla que hi ha al costat del pont dels dos rius. El seu pare treballava a Via i Obres de la RENFE, però abans de venir a Sant Vicenç també havia viscut un temps a Cuenca, a la casilla hi va viure 12 anys.

Quant us vau casar?
Ens vam casar el dia 31 de maig de l'any 1964 a l'església de Sant Vicenç.

Quants fills teniu?
Tenim una filla que es diu M. Carme. Està casada amb Paco Jiménez i actualment viu a Sabadell, tenen dos fills, una noia que es diu Iolanda de 14 anys i un nen que es diu Francesc de 9.

Per molts anys a tots plegats, iaios i sogres, perquè ja teniu els dos títols. He comprovat que seguiu la tradició amb el santoral de la família. Tu et dius igual que el teu pare, Ramon i la teva filla M. Carme com la seva mare, això ja no es porta massa actualment. Suposo que vas anar a l'escola poc o molt perquè llavors l'aprenentatge escolar mes aviat era curt.
El meu, com tanta altra gent, va ser dels curts. Recordo haver anat amb el Sr. Vidal però als onze anys ja vaig plegar per anar a treballar a la fàbrica dels Botons que estava tocant al camp de futbol. Aquesta fàbrica era propietat del Gras, almenys així ho dèiem. 

Vol dir que molt aviat et varen treure la son de les orelles per guanyar-te les garrofes?
Als tretze anys vaig anar a treballar a cal Castells, o sigui, a Filats i Tints Soler (això de Castells se'n deia perquè el director es deia Castells). Començava la jornada a les quatre del matí i plegàvem a dos quarts d'una. Després, acabat de dinar poca cosa, perquè el tiberi anava molt just, a la tarda anava a fer quatre hores a la Ceràmica. Passat un temps vaig plegar de fer hores a la Ceràmica i les feia a la mateixa fàbrica fent d'aprenent de mecànic, i després vaig plegar de mecànic i continuant a la fabrica a les tardes vaig fer d'ajudant d'electricista i llauner.

Poc després, a les tardes, treballava pel Lladó fent instal·lacions d'electrodomèstics quan ja havia plegat de fer hores a la fàbrica tot i que encara hi treballava el meu jornal de nou hores. Poc o molt també havia treballat amb el Rosell.

L'any1973 vaig decidir plegar de totes les feines i posar-me pel meu compte. Vaig posar-me a treballar sol, amb fontaneria, alguna miqueta d'electricista i també fent instal·lacions de gas butà. Com que encara tinc el carnet per fer aquesta feina, continuo amb la mateixa fins que pugui fer-la o sigui hora de retirar-me.

Com ens has explicat, tampoc has estat encantat per dir-ho d'alguna manera. T'he preguntat de l'escola i la feina, de la mili tens alguna cosa per explicar?
La vaig fer a Palma de Mallorca, Manacor, al cos d'infanteria durant onze mesos. En varen fer "descompte" per no haver fet alguns permisos ja que el desplaçament valia massa diners. Em quedava a la caserna i després em va servir per plegar més aviat.

Alguna cosa de relleu, alguna anècdota que t'hagi passat?
Una vegada em varen pispar la cartera, però com que a la mili "no había ladrones", jo em vaig quedar sense cartera i amb els pocs diners que tenia només em va faltar això. Això de les carteres ha passat sempre i actualment amb mes freqüència, està de moda ja que ho poden fer sense por que els passi res greu.

Segons tinc entès t'agrada molt la pesca, o sigui, anar a pescar al riu, al mar?
De fet al mar hi ha massa aigua per a mi. Vaig començar a ser pescador a l'edat de vuit anys, quan el pare em va apuntar de soci a la Societat de Pescadors de Sant Vicenç. Ho he estat sempre i encara ara en sóc, menys el temps que vaig estar fent la mili, ja que sense donar el permís perquè m'esborressin algun "graciós" va fer-ho. De tota manera van tornar apuntar-me de seguida. També sóc soci de l'Agrupació de Pescadors de Castellgalí, vaig estar apuntat de soci a l'Agrupació de Pescadors Lepanto de Sabadell durant uns vuit o nou anys, actualment ja no existeix.

A quants llocs has anat a pescar, perquè amb tants anys deus haver visitat una bona colla de vores de riu?
M'he passat moltes hores esperant que piquin, he pescat a Mequinensa, Amposta, Lleida, Oliana i tots els llocs de per aquí on es pot practica la pesca. També havia anat a Móra d'Ebre algunes vegades. Una vegada es va enganxar una carpa i jo estava posat damunt d'un entarimat de fusta que feien servir d'embarcador. Com que el terra estava mullat, en fer força vaig relliscar i vaig caure de cul al riu Ebre. Sort que per allí hi havia unes barques que estaven passejant i vaig agafar-me a una per poder sortir. Allà a baix el riu és fondo i va amb força. Tot va acabar amb l'espant i la mullada, perquè jo, de vores de riu, moltes, però saber nedar, res de res.

Recordes quina vegada has pescat més quantitat de peix o la peça mes grossa?
Com a quantitat va ser a Oliana, 19 Kg., i no vaig ser dels primers. Com a peça grossa a Mequinensa, una carpa de 4 Kg. i vuitanta-set grams. Una vegada es va enganxar un peix que es diu "Cirulo", no vàrem saber quant pesava ni quant mesurava perquè no vam ser capaços de treure'l entre jo i un company que va venir a ajudar-me. Ens va fer respecte ficar-nos dins l'aigua per intentar-ho ja que tenia unes dents que feien respecte.

M'estic adonant d'una cosa. M'has dit que la teva dona abans de ser-ho vivia prop del riu, segurament la vas conèixer anant a pescar, però només amb la diferència que aquell dia el pescat vas ser tu.
Més o menys, la cosa va anar així.

Has guanyat molts trofeus?
Com una quarantena.

Costa molts diners l'esport de la pesca?
Actualment, si es vol tenir-ho tot en regla, sí. Abans, anys enrera, era bastant més barat practicar aquest esport.

Encara pesques? Vull dir si estàs en actiu.
Mentre pugui continuaré. M'agrada molt anar a pescar però sempre ha estat i serà primer la feina i després el pescar.

Ara, per acabar la xerradeta, explica'm alguna cosa de l'Esplai. Per exemple quan fa que n'ets soci i què te'n sembla? 
Som socis farà uns tres anys i estem contents de ser-ho. Passem unes bones estones, també quan la feina m'ho permet o fan festa procurem anar-hi a alguna que d'altre excursió, ballem amb la dona, alguna partida de domino i fer petar la xerrada. En fi, una cosa ben muntada per la gent de la nostra edat.

Amb poques paraules ja m'has dit què hi fas a l'Esplai, i de la teva vida ens has explicat moltes coses que desconeixíem. Moltes gràcies en nom d'El Breny, de l'Esplai i d'un servidor.

Esteve Lafont