Editorial |
Fa alguns mesos dues grans empreses del sector de l'alimentació, Intermarché i Eroski, van sol·licitar a l'Ajuntament permís per instal·lar-se a Sant Vicenç. Quedant-nos només amb aquesta dada, sens dubte és una bona notícia que dues empreses es decideixin a invertir en el nostre poble, però si aquesta inversió es basa en l'obertura d'una gran superfície comercial, el debat és inevitable, perquè comporta l'arribada d'un nou model de comerç que entra en competència directa amb el que ja existeix. Són moltíssims els factors que entren en joc en el debat sobre si la instal·lació a Sant Vicenç d'una gran superfície és o no convenient i, per tant, és impossible de determinar de forma categòrica si serà beneficiós o perjudicial. Segurament serà beneficiós i perjudicial alhora, però en qualsevol cas això no dependrà de la gran superfície, sinó dels habitants de Sant Vicenç, tant de consumidors com de botiguers. En aquest context i de cara a enriquir una mica més el debat, El Breny va posar en marxa a través de la seva edició a internet, dos sistemes per captar l'opinió dels santvicentins sobre aquesta qüestió d'actualitat. D'una banda, vam col·locar a la pàgina principal de la nostra web una enquesta per tal de recollir la resposta dels nostres lectors a la pregunta "S'ha de permetre la instal.lació d'hipermercats a Sant Vicenç?". Tot i essent conscients de la complexitat del tema, vam proposar quatre respostes i els resultats han estat prou reveladors. Sí, sense cap límit: 21 vots (31% ) La gran majoria, per tant, s'ha decantat a favor dels hipermercats. És cert que la mostra és molt petita i possiblement un sondeig més ampli donaria uns resultats diferents, però si deixem de banda les enquestes i passem a analitzar fets objectius, observarem que aquest debat no es fonamenta en raons ideològiques, sinó en interessos econòmics. El petit botiguer defensa el model de comerç tradicional perquè és el seu mitjà de vida, però la gran majoria de consumidors defensa els hípers, perquè per a molts és un model més atractiu des del punt de vista de la varietat i dels preus. Segurament tot plegat no és res més que un miratge, la varietat no és tan gran i la butxaca ho nota, però al contrari del que s'espera. La qüestió essencial és que aquest és el model que s'ha anat imposant a tot arreu i, de fet, a Sant Vicenç ja està imposat des de fa temps. La diferència estarà en quèe, en comptes de pujar a Manresa o Sant Fruitós, molts es quedaran a Sant Vicenç. També és veritat que n'hi ha que compren a Sant Vicenç senzillament perquè no es poden desplaçar a fora del poble. Aquests hauran de triar. El que queda claríssim és que ni els botiguers ni l'Ajuntament ni ningú no podrà aturar el canvi de costums dels consumidors santvicentins. La clau no és, doncs, lluitar contra corrent sinó apuntar-se al corrent, girar la barca i veure què vol el consumidor per oferir-li. I el consumidor del segle XXI, que ha transformat la compra en una estona d'oci, vol novetats, color, espectacle, varietat, originalitat i atenció. Dir-li al consumidor actual que a la botiga de la cantonada és "de confiança" i que per sobre de tot ofereix "un bon servei" ja no és suficient per captar-lo com a client. El consumidor actual mitjà ja no necessita que li fiïn ni tampoc que el comerciant conegui els seus gustos, perquè d'una banda té les targetes de crèdit i, de l'altra, canvia de gustos segons el que li diuen a la televisió. A principis del segle XXI ja no és la mestressa de casa qui fa la compra, sinó la família sencera. I ja no es compra al matí, sinó als vespres i, si pot ser, els caps de setmana, que és quan hi ha més ambient. A vui en dia anar a l'híper a comprar es complementa amb un túnel de rentat, una sessió de cine, una partida de bitlles i un entrepà ràpid. És clar que no és així en tots els casos, però aquesta és la tendència general, malgrat tot el que es vulgui. Està sentenciat el comerç anomenat "de proximitat"? No, si sap adaptar-se als nous temps i a les noves necessitats. El petit comerciant ha de ser capaç d'oferir també espectacle i novetats. I això només podra fer-ho si es manté unit i si és prou imaginatiu. Una fira al carrer, per exemple, és espectacle: campanyes de Nadal, sortejos, aparadors ben guarnits... contribueixen a crear un ambient comercial ple de dinamisme i originalitat. Segurament vist des de fora sembla senzill, però la supervivència del petit comerç no s'aconseguirà amb laments de rerabotiga, sinó sortint al carrer i mirant el propi negoci amb ulls de consumidor . |