1. JOAN
CASALS
2. PERE
AMBRÒS
 A Sant Vicenç, com a tot arreu, tenim un cementiri, però no se’n parla massa, a pesar que tots sabem que morir-nos és llei de vida. El que no és llei de vida és que hi hàgim de portar gent jove que ha mort per culpa dels accidents, la qual cosa ja és més llastimosa. Però hem fet aquest reportatge per saber coses que s’hi estan fent i que són d’interès públic, i sobre aquest tema qui més bé ens en pot parlar és el Sr. Joan Casals, que està al càrrec del cementiri.
Joan, ens agradarà que ens expliquis coses i detalls. Per començar, quina és la teva feina?
La meva feina és cuidar-me de la conservació, manteniment, fer de jardiner i vigilància quan el cementiri està obert al públic.
Està obert al públic a diari?
De dilluns a divendres fem l’horari següent: els dilluns i dimarts està obert a les tardes. A l’hivern de 3 a 5 i a l’estiu de 5 a 7. Els dimecres, dijous i divendres està obert al matí i l’horari és tot l’any el mateix, d’11 a 1 del migdia. Pel que fa als dissabtes i diumenges es fa de la següent manera: primer i tercer dissabte del mes, segon i quart diumenge de cada mes. Els horaris són tot l’any els mateixos, tant el dissabte com el diumenge de 10 a 1 del migdia. Quan s’escau un mes amb cinc setmanes l’últim cap de setmana no s’obre, això es fa per no trencar la rotació dels dies.
Quant de temps fa que estàs al càrrec del cementiri?
Es pot dir que fa quatre anys.
 Tens horari de treball?
Quan és l’hora de visita per al públic he de ser-hi forçosament, llevat que no tingui cap problema de salut. Apart d’aquest horari, tinc carta blanca per anar-hi quan vulgui, i com que m’agrada la feina que hi faig, especialment la de jardineria, m’hi passo moltes hores. Quan fa bon temps a vegades a les vuit del matí ja hi estic treballant i als vespres si fa bon temps tampoc em ve d’una estona.
De fet el criteri de la gent que el visita és que el tens molt net i endreçat, la qual cosa vol dir que encara que sigui el cementiri té un aspecte de jardí.
Ja que tu ho dius i sense ganes de posar-me galons, el comentari de les persones que el visiten, tot i no ser de Sant Vicenç, és que no n’hi ha cap de tan ben cuidat com el nostre, ben cuidat i ben conservat.
De quants nínxols disposa actualment el cementiri?
En aquest moment es disposa de 1965 nínxols.
 Segons en comenta diuen que està prohibit posar vidre davant de les làpides. És veritat?
En part tenen raó, però solament està prohibit posar vidre als nínxols que estan situats a la tercera secció, o sigui el que en diem el cementiri nou. Només està permès posar la làpida i un petit passamà o barana per evitar que caiguin els rams o objectes que s’hi posin. Però això de moment només afecta a la part nova.
Els visitants, a més de comprovar que el tens molt ben arreglat, també s’adonen que hi ha unes làpides molt boniques, o sigui molt ben fetes. Són fetes a Sant Vicenç?
Es pot dir que gairebé totes, ja que hi ha un taller que s’hi dedica. Però a més ha ha alguns altres que són de fora i es dediquen a visitar els domicilis dels finats per oferir-los la làpida. No sé com s’ho maneguen, però ja saben qui en té i qui no en té. M’he assabentat d’algunes enredades que hi ha hagut amb aquesta gent. No et puc explicar massa perquè només han sigut comentaris, però si algú em pregunta per la confecció d’una làpida jo els adreço al taller de Sant Vicenç, que estaran ben atesos i no els enredaran. Segons he sabut, hi ha alguns cementiris que només volen les làpides d’un color, negres o blanques, aquí de moment tothom pot escollir el color que més els agradi.
Ens podries dir quant valen els nínxols?
No et puc donar detall de quant costen. El que sé és que com més amunt estan més baix és el preu.
El visita molta gent, a part del dia de Tots Sants?
Els dies normals més o menys unes deu o quinze persones. Hi ha algunes que hi venen a diari, a l’estiu n’hi ha que pugen per venir a passejar. El dia de Tots Sants no t’ho puc dir, només et diré que érem cinc persones penjant rams i encara s’havien d’esperar els visitants per ser atesos. El que sé és que tots els rams que es varen penjar entre cinc els hauré de despenjar jo tot sol, però, vaja, ja tinc temps, només despengem els rams naturals, els artificials només es despengen quan l’interessat ho demana.
Quan hi ha un enterrament tu també hi participes?
Obro i tanco les portes d’entrada, si no s’escau que és en hores de visita. De la resta ja se’n cuida la funerària, de tota manera, també els dono un cop de mà si convé.
Es diu que els marroquins volen ser enterrats a terra.
De moment jo no sé que n’hi hagi cap d’enterrat, ni a terra ni enlloc del cementiri nostre.
És de suposar que ja no es fan enterraments a terra
Ja fa molts anys que se’n va fer l’últim, l’any 1981.
Per curiositat i perquè tothom ho sàpiga, quants enterraments es fan en un any?
Aproximadament uns 80 cada any, els que son incinerats no consten al cens del cementiri. També n’hi ha que els porten de fora i d’altres que viuen aquí però que els porten a enterrar a un altre poble.
Quan s’ha d’incinerar un difunt, on el porten?
Depèn de l’interessat, a Collserola o a Terrassa. A Collserola ja fa anys que se’n fan, a Terrassa no en fa tants.
Joan, els visitants també poden comprovar que la capella que hi ha dintre del cementiri també la tens molt ben conservada i polida. També hi posen espelmes i rams. Diga’ns alguna cosa de la capella.
Diré el que he sentit explicar, que va ésser sufragada per l’eminent botànic Joan Cadevall i Diars, que visqué entre els anys 1846-1921, i que hi ha una petita història que jo no sé. Jo actualment cada dia l’obro, perquè tothom que vulgui la pugui visitar i deixar-hi algun present si ho desitja. Segons he sentit a dir, abans s’hi havia oficiat alguna missa, ara de moment no.
Algunes millores en perspectiva, a més de les que ja estan fetes?
Actualment estan restaurant la façana principal de fora i s’han repintat portes, i el que ha convingut fer per la seva bona imatge i conservació. Jo quan veig que és necessari fer alguna cosa ho demano a l’Ajuntament i si no és desorbitat em donen tota classe de facilitats per portar-les a terme. També sé que està en projecte construir una vintena de panteons nous, però això ja no és cosa meva.
Joan tots els santvicentins desitgem que continuïs amb la teva perseverança amb el manteniment del lloc on sense dubte algun dia ens han de portar.
Ho procuraré mentre m’hi vulguin. He de dir-te que de feina per tenir-ho bonic no me’n falta, ja que hi ha 2.358 metres quadrats de terreny ajardinat, però com que ho faig de gust i ganes, procuraré no defraudar als santvicentins i a tothom que el visiti.
Esteve Lafont
 Una vegada més tenim a les pàgines d’El Breny a Pere Ambròs, el nostre pastor d’ovelles de Sant Vicenç, que ha tornat a passejar el nom del nostre poble per una bona part de Catalunya i també per Andorra i França. Ha intentat fer un bon paper en els concursos i ha aconseguit uns resultats no tan bons com ell hauria volgut, però com que ha posat voluntat i interès hem de felicitar-lo per la seva tenacitat.
Pere, quina ha sigut la teva participació aquest any 2000?
Vaig començar amb molta il·lusió, ja que m’hagués agradat ser campió de Catalunya, però no ha pogut ser. El proper any ho tornaré a provar si és que tinc salut per fer-ho.
Pere, quan comença i acaba la temporada dels concursos i quins resultats has aconseguit?
Comença el mes d’abril i solen acabar cap al mes d’octubre, més o menys, i els resultats que he aconseguit són els següents: a Gallecs vaig ser el tercer classificat, a Prades vaig quedar quart, a Castellar de N’Hug el desè, a Castellterçol el cinquè, a Campllong vaig quedar el segon, a Llavorsí també el segon classificat, a Bellver de Cerdanya vaig quedar primer, a Canillo (Andorra) el quart, a Osseja (França) el cinquè, a Sant Vicenç de Torelló el segon, i a Ribes de Freser vaig ser el quart. Penso que no me’n descuido cap.
Es pot dir que n’has fet una bona colla d’actuacions, quin gos portaves per a aquestes competicions?
Aquesta vegada he portat un gos que es diu Company.
Com s’ha comportat en Company?
He de dir que molt bé, però com a tot també s’ha despistat alguna vegada. De tota manera s’ha de tenir en compte que no deixa de ser un animaló, i ja fa prou. Nosaltres som persones i també la pifiem a vegades. Sort en tenim dels gossos els pastors, del contrari no podríem manejar els ramats tan fàcilment.
Encara que sigui un animaló també el felicitem per la seva tasca. Sabem que a Castellar de N’Hug vas fer una actuació extra, fora de concurs, com va anar la cosa?
Tots els participants vam fer un mal recorregut amb les ovelles i ningú va fer complet i acabat el concurs. Jo vaig pensar que es podia fer ben fet a pesar d’haver fallat tothom, i vaig demanar als organitzadors si el podia repetir sense dret a classificació. Van acceptar la proposta i dintre el temps estipulat el gos va fer entrar i sortir el ramat de dintre la tanca i fent un recorregut perfecte. Llàstima que ja no era vàlida per classificació. De tota manera per a mi va ser una gran satisfacció perquè vaig demostrar que es podia fer i a més els assistents em van premiar amb uns bons aplaudiments. Alguns companys es van mostrar una mica enfadats perquè varen quedar en evidència per no haver-ho pogut fer en el seu moment. De tota manera jo tampoc ho havia aconseguit a la primera. Tots vam fer-ho tan bé com sabíem.
Pere, que et sembla, els concursos van a més o a menys, tenen bona acceptació entre els assistents?
Penso que hi ha mes afició, ja que cada vegada es fan concursos a més llocs. Quan fem el concurs hi tenim molts espectadors que hi posen molta afició i ens premien amb uns bons aplaudiments que nosaltres agraïm molt.
De moment et felicitem tot el col·lectiu El Breny i també esperem que el poble de Sant Vicenç estarà satisfet per les teves actuacions. Et desitgem que el proper any aconsegueixis una millor actuació i si pot ser el que tu desitges, ser campió de Catalunya. A l’anterior entrevista vam quedar que a la propera ens explicaries alguna cosa de la teva vida de pastor, vols dir alguna cosa?
Deixarem la joventut perquè vaig començar molt jove. Ja de gran havia portat ramats de fins 300 ovelles sortint al matí i tornant quan es feia fosc. Les portava des de el Rubió de Boades fins a les Vives travessant la carretera. Anys enrera no hi havia tants problemes, ara ja seria mes difícil. Llavors portant un parell de bons gossos ja es podia fer la feina ben feta, però de tota manera s’ha d’estar per la feina quan es porta el ramat.
Quant valia un xai, anys enrera?
Cap a l’any 1965 solia valer unes sis o set-centes pessetes. La gent quan veu passar un ramat amb molts caps de bestiar pensa que ha de valer molts diners aquest ramat i de fet en val molts però no vol dir que el rendiment sigui bo. Tot d’un plegat tens molt bestiar i de cop i volta una epidèmia te les mata totes o si no una bona part. Una vegada tenia un ramat de dues-centes ovelles i no en va quedar quasi cap. A més sempre se’n moren, no tot són negocis, com sembla.
Has fet alguna altre feina a més de la de pastor?
Ja fa anys quan encara estava molt fort i molt més jove em vaig comprar un tractor i anava a llaurar a les nits, però vaig veure que acabaria malament i com que no sabia si valia la pena fer tan sacrifici ho vaig deixar córrer.
Durant els anys de pastor et deuen haver passat coses curioses i també de perilloses, suposo?
N’hi ha hagut de tots colors i seria massa llarg d’explicar, però una de perill si l’explicaré. Estava pasturant vora el riu, a sota de Castellbell i al mig del riu hi havia una illeta i s’hi veia una herba molt bonica per al bestiar. Vaig pensar que si travessava el riu (baixava poca aigua) el bestiar disfrutaria menjant herba. Dit i fet, vam passar a la illeta. Ja feia molta estona que hi érem, el dia estava mol clar, però es veu que cap amunt havia plogut amb ganes i de sobte em vaig adonar que el riu pujava de cabal. Vaig voler tornar a la vora, però el ramat no volia travessar. Com que la cosa no era per pensar-ho dues vegades vaig agafar una cabreta que portava amb el ramat i cridant el gos vaig decidir tornar a la ribera. Vaig pensar que si no volien venir que no vinguessin, però jo no em volia ofegar amb elles. Però en veure’ns passar van seguir totes i després de tot només va ser la por que vaig passar.
Pere, donarem per acabada la teva explicada. Et volem donar les gràcies per la teva atenció a El Breny i desitjar-te més èxits i anys de vida per fer-ho, fins a la propera.
|