Les Coses de l'Esplai


50 HISTÒRIES A LES COSES DE L’ESPLAI


En el mes de març de l´any 1995 i en el nº 207 de el Breny es començava un espai titulat Coses de l’Esplai. Un espai dedicat a la gent gran de Sant Vicenç i socis de l’Esplai. En aquest espai s’ha volgut i es vol donar una petita constància de la vida passada d’aquestes persones que han fet i donen vida al poble de Sant Vicenç de Castellet.

Del mes de Març de l’any 1995 fins el mes de Juny de l’any 2000 han transcorregut cinc anys un lapsus de temps que segons l’edat no es nota diferencia, però a la nostra edat cinc anys ja pesen, però no hi pensem.

Faré una petita estadística, ja que en el passat nº del Breny el nº260, es varen complir 50 entrevistes als nostres companys o companyes, es el mateix ni ha una mica de tots.

Els col·laboradors han estat els següents, crec que es convenient recordar-ho; Va començar en Francesc Selga, seguint Rosa Aymat, Maria Puig, Vicenç Bach, Ramon Amoros, Maria Amoros, Joan Grau, Pepeta Pere, Tomasa Redondo, Jaume Rosell, Sildo Giralt, Consol Pérez, Joan Viladoms, Pepeta Flaqué, Tomas Raso, Pere Plans, Rosario Sanjuan, Jose Rebollo, Rosa Calsina, Pere Corominas, Fidel Vilaseca, Eugènia Soler, Joan Arnau, Joan Grandia, Mª Rosa Torrabadella, Magí Bartumeus, Enric Casals, Màrius Canal, Reinalda Guix, Bartoloma Flores, Josep Mª Garcia, Antònia Trena, Albert Codina, Àngel Serra, Antonio Vilaseca, Valentí Marimon, Cándido Torra, Encarnació Vilagrasa, Andreu Rovira, Esteve Esteban. Rosa Gasol, Josep Cinca, Conxita Marcer, Elvira Claret, Agustí Soler, Felisa Olea, Encarnació Codina, Pere Suades, Gonzalo Casas i tanca el llistat dels cinquanta col·laboradors n’Antoni Sanjuan.

No podem passar per alt que dintre d’aquests en tenim a quatre companys que ja ens han deixat i son; Vicenç Bach, Joan Viladoms, Tomas Raso i Joan Arnau. Per a ells un recordatori de tots nosaltres. D’aquest grup o colla, el més gran té 99 anys i el més jove 62, i si sumem els anys de tots plegats ens dóna la xifra de 3.921anys, molts anys, encara que cadascú s’ha viscut els seus, i Déu vulgui que augmenti la xifra d’anys viscuts.

Aquesta memòria o resum no vol dir que Coses de l’Esplai plegui, tot el contrari, continuarem amb el nº 51 si la salut i Déu ens ho permet, comptant amb la col·laboració dels nostres amics i amigues, pel cas és igual home o dona. Una vegada més, El Breny, l’Esplai i un servidor repetim les gràcies als nostres col·laboradors, a la vegada que esperem mes col·laboració, ja que és un record per la seva família i per al poble, i també perquè els que ja hi han participat puguin saber coses dels altres companys.

Per molt anys a tots.


Esteve Lafont.

ESTEVE LAFONT RICART

Esteve LafontEn aquesta ocasió especial, després d’haver publicat durant cinquanta números la secció Les Coses de l’Esplai, l’entrevistat serà l’entrevistador, l’Esteve Lafont, que des del mes de març de 1995 porta a les pàgines d’El Breny la vida dels santvicentins i santvicentines socis de l’Esplai.

- Esteve, quan i on vas néixer?
- El 29 de maig de 1930 a Sant Vicenç de Castellet, al carrer Maria Gimferrer, núm. 26, que havia estat l’antic edifici de l’Ajuntament

- Parla’ns de la teva família, que en recordes?
- El pare es deia Ramon i havia nascut a Móra d’Ebre (Tarragona). La mare era de Vic. Tots dos van venir a treballar a Sant Vicenç, on es van conèixer i es van casar. El meu pare havia treballat als Ferrocarrils Catalans i la mare a la fàbrica Castells. Tots dos van morir més o menys sobre els 85 anys. Som tres germans: jo soc el més gran, tinc 70 anys. Després ve el Mariano, que en té 66 i el Teodor que ara al setembre fa 60 anys. 

- I l’escola què tal?
- Poca cosa. La Guerra va esclatar l’any 36 i jo tenia 6 anys. Quan va néixer el meu germà petit jo ja em cuidava d’ell i ja no hi vaig anar més a l’escola.

- Llavors quan vas començar a treballar?
- Als 13 anys. Vaig anar a treballar als Carbons Elèctrics i hi vaig estar pocs mesos, fins als 14 anys. Llavors vaig entrar a cal Soler, de cal Soler vaig tornar als Carburos, després vaig tornar una altra vegada a cal Soler a fer el torn de matí i a les tardes a descarregar carros, camions, etc. a l’Agència Moll. De tant treballar vaig tenir una lesió a la columna i em van haver d’enguixar tot el cos. Vaig estar vora un mes i mig quiet sense poder treballar.

- Quan vas estar restablert, què vas fer?
- Llavors vaig anar a fer de dependent a la Cooperativa de Sant Vicenç. Era una feina molt més tranquil·la. Era de la gent del poble que es feia soci, s’hi venia el que es podia, tot era d’estraperlo: cigrons, mongetes, oli, es matava el porc d’amagat. D’amagat però ho sabia tothom. Estava al carrer Gran, a la cantonada amb el carrer Mestra Carme Baldelló. Recordo que quan venien els inspectors havíem de llençar els pernils a casa de la veïna perquè no ens els trobessin. Hi vaig estar uns 15 o 16 anys. Després, per assumptes familiars, vaig anar a treballar a uns supermercats de Tarragona, a Barcelona i finalment a la Fruiteria Manresana, on vaig fer de representant.

- Quan et vas casar?
- El 4 de maig de 1952 a Sant Vicenç, amb l’Agustina Pérez Valero, natural de Mazarrón, Múrcia. D’aquest matrimoni van néixer tres fills: la Maria Dolors, l’Esteve i el Josep Lluís. La Maria Dolors està casada amb el José de Arcos i tenen dos fills, el Marc, que és professor de matemàtiques, i la Irma, que fa de mestra. L’Esteve està casada amb la Sara Alcocer, que és mestra i treballa a Súria, i tenen una filla que es diu Queralt, de cinc anys. El Josep Lluís té un fill amb la Consol Delgado, que es diu Aleix i té 14 anys.

- Quines han estat les teves aficions?
- Tot i que no tinc estudis, m’agrada molt escriure. També fer manualitats, pintar, dibuixar, fer castells de cartró. Fins i tot tinc una Sagrada Família de retallables exposada en un aparador d’una botiga de Barcelona. El que en definitiva m’agrada és crear. Alhora soc soci de l’Esplai, vaig ser de la Junta: tres anys de tresorer, tres anys de president i tres anys de secretari. I actualment col·laboro amb El Breny fent aquesta secció i fent de tresorer.

- De l’Esplai, què ens expliques?
- És molt bo per a la gent gran. En general hi ha molta harmonia entre tots els socis. Sort en tenim de la Fundació La Caixa i de l’Ajuntament de Sant Vicenç. També és important la col·laboració dels propis socis. Aprofito l’ocasió per donar les gràcies als socis que em van ajudar mentre vaig ser membre de la Junta. També demano que continuïn col·laborant, ja que això no es pot perdre.

- I de la teva secció a El Breny, què en penses?
- És molt agradable. M’agrada escriure aquestes històries. Recordem coses de la joventut que moltes vegades poden servir com a experiència per a la gent jove.


Moltes gràcies Esteve per la teva dedicació i perseverança en aquesta secció, en nom de tot el Col·lectiu El Breny. Esperem que continuïs molts anys amb nosaltres, ja que la teva tasca és importantíssima.

La Redacció

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet