ANTONI SANJUAN SANJUANES
Un altre company a Les Coses de
l'Esplai, és Antoni Sanjuan Sanjuanes. És una persona
molt coneguda i apreciada per la majoria de gent del
poble i també fora de Sant Vicenç. He dit la majoria
perquè també tindrà la seva part contrària, però
aquests ja són els menys. La seva vida laboral a estat
viscuda entre la gent, de primer a la fàbrica i després
a una entitat bancària, ell ens ho explicarà millor.
Antoni, nascut a?
El meu naixement va ésser el dia 13 de juny de l'any
1928 al País Basc, a Izarra (Urcabustaiz), Àlava, això
no vol dir que no em senti català, em sento català com
el primer que hagi nascut a Catalunya, però també sento
simpatia per la terra on vaig néixer.
Com es deien els teus pares?
Agapiti i Anastasia, ja fa molts anys que es varen morir,
la mare farà uns 27 anys i el pare uns 21.
Quants germans Antoni?
Set: Tomàs Carme, Rosario, Josep ,Pere, Marivi i Eloi.
Tots vius?
Gràcies a Déu per ara si.
Estan tots situats a Sant
Vicenç?
Tots menys la Marivi i l´Eloi que viuen a Berga.
Recordes quan vàreu venir
d'Izarra a Sant Vicenç?
Va ésser a l'any 1935.
Antoni estàs casat amb la
Mariana, quants anys fa del casament i on us vàreu
casar?
Primer de tot et dic que estic casat amb la Mariana
Carmona Garcia i es la millor companya a més de ser la
meva dona. N'estic molt content d'ella. El dia del
casament va ésser el dia 25 d'abril de l'any 1954 a
l'església de Sant Vicenç i ens va casar en mossèn
Josep.
Quants fills teniu?
Un i es diu Josep Antoni i esta casat amb Ana Garcia
Martos i tenen dos fills. En Josep Antoni es psicòleg
infantil i l'Ana esta de mestra a Vacarisses.
Com es diuen els néts i quina
edat tenen?
Són un xicot i una mossa, el noi es diu Adrià i té 16
anys, i la noia Aina i té 10 anys. Són estudiants tots
dos.
Que Déu us conservi la
família que heu format, el fill la jove i els néts que
suposo que us faran caure la "baba" a més
d'altres coses. M'agradaria que em diguessis per què
només teniu un fill ja que descendiu de família
nombrosa, això si no em passo amb la pregunta.
És fàcil d'entendre, recordant les penalitats que
havien passat els pares per pujar tanta colla de fills,
vàrem pensar la Mariana i un servidor que seria més
sensat no seguir l'exemple dels pares, tenir un fill o
dos com a màxim i poder-lo pujar i educar com Déu mana,
encara que actualment hi ha més facilitats, també costa
mes diners la seva educació i tot plegat si es volen fer
les coses ben fetes.
Antoni, com vares portar el
tema de l'escola?
No massa de temps, entre el venir a Sant Vicenç, la
guerra, i considerant que llavors de seguida que podies
ja anaves a "pencar", el justet per saber una
mica però m'ha servit per tirar endavant. Pel que fa als
mestres que vaig tenir a l'escola dels Nacionals van
ésser el Sr. Ramírez, el Sr. Borràs i el Sr. Bigata.
Vares fer la mili Antoni?
No per ganes però la situacio ho manava, la vaig
començar al campament de Sant Climent, que feia poc que
existia ja que encara estàvem amb tendes de campanya.
Després em van portar a Figueres, després a Roses i la
vaig acabar a Ripoll després de 17 mesos en total. El
destacament era el Batalló d'Enginyers, i com a
problemes els normals d'haver de fer la mili.
Ara ja podem parlar de la teva
activitat laboral que has viscut, perquè suposo que
hauràs treballat uns quants anys.
Un total de cinquanta anys com a treballador declarat,
perquè si no tenies 14 anys no podies treballar i si ho
feies abans de l'edat estaves "d´estraperlo" i
jo vaig estar dos anys fora de la llei. La primera feina
a Canteres Valent i després als "Carburos". I
quan vaig fer catorze anys vaig entrar a treballar a can
Soler. D'entrada d'aprenent i quan vaig plegar estava amb
el càrrec de contramestre encarregat a la secció de
batans i cardes, on es prepara el cotó per fer-ne el
fil. Des que vaig entrar fins que vaig plegar van passar
29 anys, que ja son uns quants.
Estant ben situat a la feina,
com i per què vares plegar?
Encara que estava ben situat a la feina, la setmanada no
era massa bona per poder viure una mica bé i per tal
motiu vaig buscar una feina per treballar a les tardes i
treure'm un sobresou. Vaig anar a treballar per al Sr.
Llovet, que era el corresponsal de Banesto a Sant Vicenç
i jo m'encarregava de fer-li de cobrador de lletres de
canvi, ja que llavors es passaven a cobrar a domicili,.
Aquesta feina llavors érem uns quants que la fèiem ja
que entre el comerç i el cobrament de terminis es
remenava bastant de diner dintre les possibilitats de
llavors. Recordo que hi havia el Benigno, el Rosendo
Prat, en Pere Vall i el Roig etc. Tornant al meu tema, ja
feia uns sis anys que estava fent la feina de cobrador
quan el Banc Popular em va brindar l'oportunitat
d'anar-hi a treballar. M'ho vaig pensar perquè per a mi
ho considerava un gran canvi i de fet o va ser, perquè
encara que a la fàbrica no hi estava malament,
traspassava els límits d'una situació molt diferent i
vaig decidir d'acceptar la feina.
També vares haver de fer la
feina de cobrador de lletres?
De moment sí, però després de previs cursets
d'ensenyament i algun estudi vaig situar-me dintre la
feina de la banca i millorar el càrrec.
Sempre havies treballat a Sant
Vicenç?
No, quan varen obrir sucursal a Monistrol de Montserrat
em varen traslladar a Monistrol per cuidar-me del
departament comercial i també de l'oficina. Més
endavant varen obrir una sucursal a Collbató i vaig
passar a fer-me'n càrrec. Encara que és una oficina
petita tenia i té molt de moviment per la qual cosa vaig
haver de fer-hi moltes hores, però m'hi sentia molt bé.
Començava a treballar a les vuit del matí i a vegades
plegava entre les nou i les deu del vespre. Això
comptant m'havia de quedar a dinar a Collbató per falta
de temps, però repeteixo que i estava molt bé i
m'agradava la feina. En fer-me més gran vaig demanar al
banc si era possible no haver-me de moure de l'oficina,
ja que em sentia amb menys ganes de fer desplaçaments.
Em varen acceptar la proposta i em van dir on volia anar,
i els vaig dir que ja estava bé a Collbató, si no havia
de moure'm de l'oficina i allà em vaig quedar fins el
dia que em vaig jubilar.
Em podries dir alguna cosa de
la feina del banc?
Podria explicar-te moltes coses viscudes al banc perquè
amb 21 anys de treballar-hi se'n viuen de tots colors,
perquè la gent quan toquem el tema dels diners la cosa
ja canvia i els bancs són una indústria on la matèria
primera són els diners. Per això vaig passar unes
experiències que a la fàbrica no hauria viscut perquè
la fàbrica és la fabrica i el banc és el banc. Quan
vaig entrar a treballar al banc no portava res en cap
sentit i vaig sortir amb una altre experiència, a més
de tenir una bona colla d'amics i persones que m'aprecien
el mateix que jo a elles.
Antoni ja veig que el tema
bancari ens donaria molta tela però haurem que retallar.
De tota manera has de dir-me quines són i han sigut les
teves aficions d'esbarjo.
Una de les meves aficions més remarcades és i ha sigut
llegir, després caminar, que encara surto a caminar unes
dues hores cada dia si no hi ha algun contratemps, també
m'agrada la natació i encara la practico, de jove havia
jugat al futbol amb la Penya Sant Vicenç. M'agrada el
cine i el que també m'agrada molt, i això també a la
Mariana, és ballar, que encara practiquem.
De futbol del Barça o del
Bilbao?
He dit que soc català però parlant de futbol primer el
Bilbao i després el Barça, però tant d'un com l'altre
simpatitzant, no fanàtic.
Antoni estem a les finals com
ho diríem esportivament, hem d'acabar, però digue'm el
que penses com a soci de l'Esplai.
L'Esplai, com la majoria opina o pensa, és una cosa molt
interessant i de molta utilitat per nosaltres, encara que
jo no la faig servir massa perquè m'agrada molt caminar.
De tota manera alguna vegada també hi vaig una estona,
però com que m'agrada col·laborar amb tot el que sigui
del poble i l'Esplai és una entitat del poble vaig
considerar que havíem de ser-ne socis la Mariana i un
servidor.
Antoni Sanjuan moltes gràcies
per la teva explicada, que segur que seria més extensa
però com tot ha de tenir un final, repeteixo moltes
gràcies en nom del Breny de l'Esplai i d'un servidor
Esteve Lafont
|