Les Coses de l'Esplai


ANTONI SANJUAN SANJUANES

Antoni SanjuanUn altre company a Les Coses de l'Esplai, és Antoni Sanjuan Sanjuanes. És una persona molt coneguda i apreciada per la majoria de gent del poble i també fora de Sant Vicenç. He dit la majoria perquè també tindrà la seva part contrària, però aquests ja són els menys. La seva vida laboral a estat viscuda entre la gent, de primer a la fàbrica i després a una entitat bancària, ell ens ho explicarà millor.

Antoni, nascut a?
El meu naixement va ésser el dia 13 de juny de l'any 1928 al País Basc, a Izarra (Urcabustaiz), Àlava, això no vol dir que no em senti català, em sento català com el primer que hagi nascut a Catalunya, però també sento simpatia per la terra on vaig néixer.

Com es deien els teus pares?
Agapiti i Anastasia, ja fa molts anys que es varen morir, la mare farà uns 27 anys i el pare uns 21.

Quants germans Antoni?
Set: Tomàs Carme, Rosario, Josep ,Pere, Marivi i Eloi.

Tots vius?
Gràcies a Déu per ara si.

Estan tots situats a Sant Vicenç?
Tots menys la Marivi i l´Eloi que viuen a Berga.

Recordes quan vàreu venir d'Izarra a Sant Vicenç?
Va ésser a l'any 1935.

Antoni estàs casat amb la Mariana, quants anys fa del casament i on us vàreu casar?
Primer de tot et dic que estic casat amb la Mariana Carmona Garcia i es la millor companya a més de ser la meva dona. N'estic molt content d'ella. El dia del casament va ésser el dia 25 d'abril de l'any 1954 a l'església de Sant Vicenç i ens va casar en mossèn Josep.

Quants fills teniu?
Un i es diu Josep Antoni i esta casat amb Ana Garcia Martos i tenen dos fills. En Josep Antoni es psicòleg infantil i l'Ana esta de mestra a Vacarisses.

Com es diuen els néts i quina edat tenen?
Són un xicot i una mossa, el noi es diu Adrià i té 16 anys, i la noia Aina i té 10 anys. Són estudiants tots dos.

Que Déu us conservi la família que heu format, el fill la jove i els néts que suposo que us faran caure la "baba" a més d'altres coses. M'agradaria que em diguessis per què només teniu un fill ja que descendiu de família nombrosa, això si no em passo amb la pregunta.
És fàcil d'entendre, recordant les penalitats que havien passat els pares per pujar tanta colla de fills, vàrem pensar la Mariana i un servidor que seria més sensat no seguir l'exemple dels pares, tenir un fill o dos com a màxim i poder-lo pujar i educar com Déu mana, encara que actualment hi ha més facilitats, també costa mes diners la seva educació i tot plegat si es volen fer les coses ben fetes.

Antoni, com vares portar el tema de l'escola?
No massa de temps, entre el venir a Sant Vicenç, la guerra, i considerant que llavors de seguida que podies ja anaves a "pencar", el justet per saber una mica però m'ha servit per tirar endavant. Pel que fa als mestres que vaig tenir a l'escola dels Nacionals van ésser el Sr. Ramírez, el Sr. Borràs i el Sr. Bigata.

Vares fer la mili Antoni?
No per ganes però la situacio ho manava, la vaig començar al campament de Sant Climent, que feia poc que existia ja que encara estàvem amb tendes de campanya. Després em van portar a Figueres, després a Roses i la vaig acabar a Ripoll després de 17 mesos en total. El destacament era el Batalló d'Enginyers, i com a problemes els normals d'haver de fer la mili.

Ara ja podem parlar de la teva activitat laboral que has viscut, perquè suposo que hauràs treballat uns quants anys.
Un total de cinquanta anys com a treballador declarat, perquè si no tenies 14 anys no podies treballar i si ho feies abans de l'edat estaves "d´estraperlo" i jo vaig estar dos anys fora de la llei. La primera feina a Canteres Valent i després als "Carburos". I quan vaig fer catorze anys vaig entrar a treballar a can Soler. D'entrada d'aprenent i quan vaig plegar estava amb el càrrec de contramestre encarregat a la secció de batans i cardes, on es prepara el cotó per fer-ne el fil. Des que vaig entrar fins que vaig plegar van passar 29 anys, que ja son uns quants.

Estant ben situat a la feina, com i per què vares plegar?
Encara que estava ben situat a la feina, la setmanada no era massa bona per poder viure una mica bé i per tal motiu vaig buscar una feina per treballar a les tardes i treure'm un sobresou. Vaig anar a treballar per al Sr. Llovet, que era el corresponsal de Banesto a Sant Vicenç i jo m'encarregava de fer-li de cobrador de lletres de canvi, ja que llavors es passaven a cobrar a domicili,. Aquesta feina llavors érem uns quants que la fèiem ja que entre el comerç i el cobrament de terminis es remenava bastant de diner dintre les possibilitats de llavors. Recordo que hi havia el Benigno, el Rosendo Prat, en Pere Vall i el Roig etc. Tornant al meu tema, ja feia uns sis anys que estava fent la feina de cobrador quan el Banc Popular em va brindar l'oportunitat d'anar-hi a treballar. M'ho vaig pensar perquè per a mi ho considerava un gran canvi i de fet o va ser, perquè encara que a la fàbrica no hi estava malament, traspassava els límits d'una situació molt diferent i vaig decidir d'acceptar la feina.

També vares haver de fer la feina de cobrador de lletres?
De moment sí, però després de previs cursets d'ensenyament i algun estudi vaig situar-me dintre la feina de la banca i millorar el càrrec.

Sempre havies treballat a Sant Vicenç?
No, quan varen obrir sucursal a Monistrol de Montserrat em varen traslladar a Monistrol per cuidar-me del departament comercial i també de l'oficina. Més endavant varen obrir una sucursal a Collbató i vaig passar a fer-me'n càrrec. Encara que és una oficina petita tenia i té molt de moviment per la qual cosa vaig haver de fer-hi moltes hores, però m'hi sentia molt bé. Començava a treballar a les vuit del matí i a vegades plegava entre les nou i les deu del vespre. Això comptant m'havia de quedar a dinar a Collbató per falta de temps, però repeteixo que i estava molt bé i m'agradava la feina. En fer-me més gran vaig demanar al banc si era possible no haver-me de moure de l'oficina, ja que em sentia amb menys ganes de fer desplaçaments. Em varen acceptar la proposta i em van dir on volia anar, i els vaig dir que ja estava bé a Collbató, si no havia de moure'm de l'oficina i allà em vaig quedar fins el dia que em vaig jubilar.

Em podries dir alguna cosa de la feina del banc?
Podria explicar-te moltes coses viscudes al banc perquè amb 21 anys de treballar-hi se'n viuen de tots colors, perquè la gent quan toquem el tema dels diners la cosa ja canvia i els bancs són una indústria on la matèria primera són els diners. Per això vaig passar unes experiències que a la fàbrica no hauria viscut perquè la fàbrica és la fabrica i el banc és el banc. Quan vaig entrar a treballar al banc no portava res en cap sentit i vaig sortir amb una altre experiència, a més de tenir una bona colla d'amics i persones que m'aprecien el mateix que jo a elles.

Antoni ja veig que el tema bancari ens donaria molta tela però haurem que retallar. De tota manera has de dir-me quines són i han sigut les teves aficions d'esbarjo.
Una de les meves aficions més remarcades és i ha sigut llegir, després caminar, que encara surto a caminar unes dues hores cada dia si no hi ha algun contratemps, també m'agrada la natació i encara la practico, de jove havia jugat al futbol amb la Penya Sant Vicenç. M'agrada el cine i el que també m'agrada molt, i això també a la Mariana, és ballar, que encara practiquem.

De futbol del Barça o del Bilbao?
He dit que soc català però parlant de futbol primer el Bilbao i després el Barça, però tant d'un com l'altre simpatitzant, no fanàtic.

Antoni estem a les finals com ho diríem esportivament, hem d'acabar, però digue'm el que penses com a soci de l'Esplai.
L'Esplai, com la majoria opina o pensa, és una cosa molt interessant i de molta utilitat per nosaltres, encara que jo no la faig servir massa perquè m'agrada molt caminar. De tota manera alguna vegada també hi vaig una estona, però com que m'agrada col·laborar amb tot el que sigui del poble i l'Esplai és una entitat del poble vaig considerar que havíem de ser-ne socis la Mariana i un servidor.

Antoni Sanjuan moltes gràcies per la teva explicada, que segur que seria més extensa però com tot ha de tenir un final, repeteixo moltes gràcies en nom del Breny de l'Esplai i d'un servidor

Esteve Lafont

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet