Més informació a la secció Inundacions a la Farinera
Amb el barri Cal Xesc es mantenia contacte telefònic i confirmaven que estaven aïllats i que no tenien aigua corrent, però que no havien patit danys, ni les persones ni les cases. Al vespre, en Josep Olea Nieto, posant en perill la seva integritat física, va arribar fins a Cal Xesc per portar-hi algunes dotzenes d'entrepans i diverses caixes d'aigua. A partir d'aquesta situació les prioritats que es van establir van ser, a més d'atendre els problemes puntuals de cada persona, procedir a la neteja dels habitatges i dels tallers o comerços, i a la vegada anar retirant brossa de l'entorn. En les dues primeres setmanes es van portar a l'abocador més d'un milió de Kg. de material i es van comptabilitzar més de 1.150 hores de màquina.
Com a necessitat derivada del propi aiguat es van establir uns torns de vigilància coordinats entre Policia Local, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil, per tal que a La Farinera hi hagués de manera ininterrompuda, dia i nit, la protecció necessària per evitar robatoris als baixos que van quedar oberts. En una segona fase es va procedir a la retirada general de restes de l'entorn, i un cop concertada la col·laboració de l'Agència Catalana de l'Aigua (Generalitat de Catalunya) es va iniciar la neteja general de la riera, la qual s'ha anat realitzant al ritme que han permès tant la disponibilitat de maquinària com les condicions del terreny, que va quedar molt enfangat. La preocupació que va sorgir immediatament va ser pels danys a particulars i per que hi haguessin ajuts, preocupació que es va trametre immediatament al govern de la Generalitat mitjançant el seu delegat Ignasi Garcia-Clavel, el qual va venir el mateix dissabte; al conseller Xavier Pomés, a qui es va demanar l'endemà que vingués, i al propi president Jordi Pujol telefònicament el dimarts. Amb l'objectiu de poder començar a fer una valoració de danys, es va elaborar un qüestionari per cada casa o empresa afectada, per tal que les sol·licituds es poguessin avalar i tramitar a través de l'ajuntament. El diumenge dia 11 es va celebrar una reunió dels alcaldes del Bages Sud per fer sentir les reclamacions de manera conjunta i poder tenir així més possibilitat de ser escoltats, davant el temor generalitzat que el protagonisme que els mitjans de comunicació van atorgar a Montserrat eclipsés els danys que els altres llocs veïns havíem patit, especialment a Sant Vicenç. D'entre altres resolucions es va cordar sol·licitar tots la declaració de zona catastròfica, cosa que a Sant Vicenç es va fer en un ple extraordinari i urgent el dilluns dia 12. El dimecres dia 13 la Generalitat decreta que hi hauran ajuts, els quals es van coneixent en dies successius. Per afavorir la tramitació de sol·licituds el divendres dia 16 es va demanar al conseller Josep-Antoni Duran i Lleida que la Generalitat muntés una oficina mòbil d'informació i que es desplacés a Sant Vicenç per atendre directament a les persones del poble, respondre a les seves consultes i orientar-les sobre què havien de fer i com havien de fer-ho. La petició es va atendre i aquesta oficina va venir a Sant Vicenç el dia 20, si bé els resultats no van ser prou satisfactoris, motiu pel qual, a petició d'alguns veïns es va concertar els serveis d'una advocada, la Sra. Judit Camprubí, la qual es va posar a disposició de tothom per qüestions relacionades amb els ajuts. L'Assemblea d'Alcaldes del Bages va crear una comissió de pobles afectats (Castellbell, Castellgalí, Marganell, Monistrol, Rajadell, Sant Salvador de Guardiola i Sant Vicenç) per tal que fessin un seguiment. Aquesta comissió va considerar que les línies d'ajuts que des del govern s'havien establert eren insuficients, ja que per tornar a muntar un pis es preveia un màxim de 300.000 ptes. i les empreses només tenien dret a un préstec (Els habitatges que han vist malmès total o parcialment el seu contingut són 16 i els danys a les indústries segons valoració dels propis afectats és de 300.000.000 de ptes.). Per aquest motiu es va demanar una reunió urgent amb el conseller de Relacions Institucionals Josep Antoni Duran i Lleida, el qual la va concedir el dia 13 de juliol i en la que va prometre atendre les sol·licituds amb la màxima generositat. Les associacions de veïns dels barris de La Farinera i de Cal Xesc van considerar que el ritme seguit en la neteja de la riera era massa lent, motiu pel qual van demanar una reunió a l'Ajuntament per manifestar la seva queixa i demanar que s'accelerés, cosa a la que l'equip de govern va respondre dient que faria tot el possible per aconseguir-ho, malgrat la dificultat de disposar de més mitjans. En un futur immediat, la riera de Castellet serà objecte d'una actuació preventiva, tal com l'ajuntament ve demanant des de fa set o vuit anys. En aquest sentit, tant el Conseller de Medi Ambient Felip Puig com la directora de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) Marta Lacambra es van comprometre a donar-hi màxima prioritat. Segons va informar verbalment la directora de l'ACA, el 4 de juliol el Consell d'Administració de l'ACA va acordar iniciar l'estudi hidrològic de la riera, document imprescindible per emprendre qualsevol actuació posterior i que es preveu pugui estar enllestit dins aquest mateix any. En les accions efectuades per fer
front a l'aiguat hi ha hagut en tot moment una resposta
generosa per part de la població: personal tècnic i de
serveis, administratius, serveis socials, voluntaris,
Associacions de Defensa Forestal, Protecció Civil,
cossos de seguretat... l'agraïment global a tots ells es
va fer de manera institucional mitjançant el Ple
municipal.
El passat dia 6 de juny va celebrar-se una reunió d'alcaldes i alcaldesses dels pobles del Bages afectats fortament pels aiguats per tal de valorar la situació actual, l'evolució seguida i prendre al respecte els acords que s'estimessin oportuns. De les conclusions fetes en la reunió se'n va elaborar el següent document. Els sotasignants, constituïts en Comissió de Seguiment dels aiguats del dia 10 de juny d'enguany per acord de l'Assemblea d'Alcaldes del Bages, reunits a Marganell en el dia d'avui, manifestem el següent:
|
Tant bon punt es va produir la
catàstrofe es va procedir a obrir pas als carrers i a
iniciar la retirada de materials. Paral·lelament, es va
muntar una oficina a l'ajuntament per centralitzar totes
les accions que s'anessin generant. Des d'aquesta oficina
es va atendre les primeres necessitats de les persones
afectades, a les que es va proporcionar roba i calçat, i
se'ls va anar distribuint per tal que tothom tingués
lloc per menjar i allotjar-se, es va fer el trasllat
d'una persona que s'havia trencat el braç i es va
organitzar l'evacuació amb helicòpter d'una altra que
havia de fer diàlisi, evacuació que aquesta persona va
refusar, preferint esperar a fer el trasllat l'endemà en
cotxe. (Es els primers dies es va proporcionar als
afectats i voluntaris més de 200 entrepans, 158 àpats,
20 nits d'allotjament i 89 parells de calçat).
Simultàniament es procedia a obrir un
pas en precari cap a Cal Xesc, ja que el camí havia
desaparegut engolit per l'aigua juntament amb els passos
existents damunt la riera, i a restablir provisionalment
el subministrament d'aigua potable, el qual també havia
desaparegut. La neteja d'habitatges va ser prioritària,
i quan el president Jordi Pujol va visitar el barri una
setmana després, va entrar a les cases, parlant amb els
veïns i constatant que la neteja de fangs ja s'havia
acabat.