El Breny - Hemeroteca

ELVIRA CLARET FÍGOLS

Aquest cop serà la nostra companya, Elvira Claret Fígols, qui ens acompanyarà en la secció de l'Esplai.

- Elvira, quin any i on, vas nèixer?

- Vaig nèixer el dia 19 de febrer de l'any 1925 al poble de Valls de Torruella, un poblet situat entre Manresa i Suria.

- Què ens pots dir dels teus pares?

- El pare es deia Manel i la mare Teresa. La mare la vaig perdre l'any 1949 quan tenia 63 anys i el pare va morir l'any 1954 quan tenia 73 anys.

- Quants germans tens?

- Una germana que es diu Rosa i que viu a Caldes de Montbuy. I ja té 84 anys!

- Elvira, ens podries dir quan et vas quedar vidua? El teu marit era en Joan Puig, veritat?

- Vaig estar casada amb en Joan quaranta-sis anys; ja estavem pensant en celebrar les noces d'or, però pel motiu que fos no va poder ser. Ens vam casar el dia 5 d'Octubre de l'any 1974, i va morir el dia 23 de Desembre de l'any 1991 quan tenia setanta un anys.

- Ens podries dir de què es va morir en Joan?

- En Joan se'n va anar de caçera amb uns companys a la província de Lleida. Quan va marxar estava completament bé. Però, un cop al bosc es va sentir indisposat i el van portar a l'hospital de Lleida, on una vegada fetes les primeres assistències va ser traslladat a Manresa a l'hospital de Sant Joan de Déu. En Joan va marxar de casa i no va tornar més; estigué hospitalitzat disset dies, sense moure's ni poder parlar, va ser un patir per a ell i per a nosaltres. Es va morir amb tot el coneixement, per culpa d'una embòlia o feridura, al cap diguem-ho com volguem. Es va morir tot i que es cuidava molt; feia quinze anys que feia règim. Però està vist que la mort no respecta que et cuidis o no et cuidis.

- On us vareu conèixer amb en Joan?

- A la sala de ball de l'Ateneu de Sant Vicenç. Jo vivia a Castellgalí i venia al ball de Sant Vicenç.

- Quants fills tens Elvira?

- Dos, en Ricart i l'Elisa.

- Casats o solters?

- En Ricart està casat amb la Montse Farre, i tenen tres fills, que es diuen , Noelia, Ricart i Albert; una mossa i dos xicots. Els nois són bessons, la Noelia té 26 anys i els xicots en tenen 25, en Ricart ja està casat i tots viuen a Barcelona.
Pel què fa, l'Elisa està casada amb en Pelegri Bergadà, i tenen dos fills, en Jordi i la Judit de 25 i 21 anys. La Judit és soltera, i en Jordi es va casar el dia 28 de Novembre d'aquest any, la seva dona es diu Nuria Cella i és de Santpedor.

- Elvira, ja pots dir que estàs feta una àvia ben complerta amb el planter de nets que tens, per molts anys!De què treballen o estudien en Jordi i la Judit?

- La Judit encara estudia i en Jordi a seguit fent la feina del seu pare.

- Tornem a la teva joventut Elvira. Vas anar molt de temps a l'escola? I a on?

- La meva escola va ser la de les Germanes Dominiques de Valls de Torruella, fins que vaig anar a Cardona on feia de sastre amb el meu cunyat i la meva germana; vaig estar-hi més o menys un any i mig, i després vaig anar a viure a Castellgalí. A Castellgalí vaig treballar a la fàbrica Carne, de teixidora, i com que també havien vingut la meva germana i el seu home, jo també treballava de sastre. Per la qual cosa a Castellgalí som coneguts pels de "cal sastre".

- Quan vas venir a Sant Vicenç?

- L'any 1960, ja teniem els dos fills, i el motiu de venir va ser l'escola ja que els nens s'havien de desplaçar cada dia a Sant Vicenç

- Algún altre treball a Sant Vicenç?

- Com que la fàbrica Carne va tancar, vaig entrar a treballar a cal Masafret on hi vaig estar sis anys, i després conjuntament amb la meva filla Elisa, vam fer jerseis durant uns deu anys.

- En Joan també treballava a la fàbrica?

- No, el seu ofici era el de paleta.

- Recordes on havies viscut al venir a Sant Vicenç?

- El primer pis on vam viure era al carrer Maria Gimferrer nº 53 i llavors vam anar on estic ara, a casa nostra, al carrer 1er. de Maig nº 6.

- Vols dir que no vas donar masses voltes per a situar-te? Recordes de què treballaven els teus pares?

- Sempre els havia vist fent la matiexa feina, treballar al tèxtil, i així vaig continuar jo fins que vaig plegar de la fàbrica.

- La teva joventut va ser fàcil o difícil?

- Mentre no va esclatar la guerra i després, durant la post-guerra, a casa anavem fent, el què se'n diu "pobrets i alegrets"; vull dir que no ens sobrava res però tampoc ens faltava res, anavem fent. Després la cosa va canviar, i més o menys com tothom passavem com podiem.

- Què és el que més t'ha agradat de fer per esbarjo?

- Dins del què podiem fer durant la nostra joventut, m'agradava molt anar a ballar; Així és com vaig conèixer en Joan. M'agrada el cine, la música, les sardanes i ballar-ne algunes; la televisió, viatjar i encara ballo una miqueta, però cada vegada més difícil, intentem passar-ho tan bé com podem.

- Elvira, podem parlar de la teva vida sentimental, ja que sabem que l'has refet?

- En podem parlar ben tranquils, perquè ja som ben grans els dos i no vam crear cap problema a les families implicades, o sigui a casa seva i a casa meva.

- Com es diu el teu marit o company, i d'on és?

- És el meu company, perquè no estem casats, així ho vam acordar. Però la vida sentimental o de companyia, com ho volguem dir, és la mateixa casats o no casats. Ell es diu Felix Garcia Gimenez, i és de Soria. Ens vam conèixer a Salou, ell estava fent un viatge amb l'imserso (l'incerso té la culpa de molts aparellaments de persones de la tercera edat, però considero que no fa cap mala feina), jo havia anat a Salou amb la Margarita, a fer un viatget, hi va ser quan ens vam conèixer. La cosa es va posar seria i vam posar-nos a viure junts però sense casar-nos.

- Quina edat té, i quina feina feia a Soria?

- En Felix té 71 anys, i en quant a la seva feina, era encarregat d'una finca molt gran.

- Li agrada Catalunya?

- Diu que s'hi troba molt bé entre els catalans o contràriament ja no hagués vingut a Catalunya. El que passa és que per parlar el català ho té una mica difícil, però l'entèn molt bé.

- Pel que veig, com a cosa normal, com és que les dones sempre guanyeu la partida. Per què esteu vivint aquí en lloc d'anar a Soria?

- No és així, sinó que vam fer un tracte; el tracte és que haviem de passar una temporada a Soria i una altre aquí, un temps a cada lloc, perquè així els dos estem una temporada entre els nostres, que més que nostres ja podem dir que són de tots dos.

- Una pregunta una mica indiscreta, ho van trobar correcte els teus fills, el pas que donaves amb aquesta unió?

- Els dos ho vam exposar a les nostres families, i van dir que era correcte si nosaltres voliem fer-ho, i n'estem molt contents d'haver-ho fet.

- Doncs per molts anys d'aquesta unió amb en Felix. Ara hauries de dir-me alguna coseta de l'Esplai.

- De l'Esplai et diré que quan estem aquí el Felix i jo hi anem a passar-hi bones estones, ja que si està bé, i com els demés socis, estem satisfets de ser-ne membres, ja que és una cosa molt beneficiosa per a la gent gran de Sant Vicenç. Sincerament no sé què més dir-te.

- Molt bé Elvira, ara els lectors del Breny ja sabràn les coses que ja sabien i d'altres que ignoraven. Penso que has fet una bona explicació, i per tant, només em resta donar-te les gràcies en nom del Breny, de l'Esplai i d'un servidor. Moltes gràcies Elvira.