Cartes a El Breny |
1.ENTORN DE LA PROMOCIÓ ECONÒMICA ENTORN DE LA PROMOCIÓ ECONÒMICA El Breny del mes passat publicava un editorial en el que, resumint, es venia a dir que algú del CIDEM (Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarial) va voler saber si en algun polígon de Sant Vicenç s'hi podia ubicar una empresa i com a resposta va rebre "la més absoluta indiferència i una sorprenent incapacitat per decidir si el municipi podia o no acollir en alguns dels seus polígons un nova empresa". L'editorial posa el crit al cel, però no dona cap dada que faci creïble ni la seva afirmació ni l'acusació que llença (se suposa que als responsables municipals) de donar mala imatge i posar poc interès en la promoció econòmica del municipi. Els arguments en que l'editorialista basa la seva crítica no només són febles sinó que també són contradictoris. Així, es declara "preocupat" perquè els fets demostren la poca voluntat de l'Ajuntament en la promoció econòmica del poble, alhora que valora positivament la voluntat de l'Ajuntament en la promoció econòmica del poble. L'editorialista d'El Breny demostra tenir un notable desconeixement de tot el que fa referència al tema que l'ocupa, i en defensa seva, cal afegir que no té cap obligació de conèixer-ho. Però si que s'ha de ser conscient de les pròpies ignoràncies i no lliurar-se a especulacions que s'allunyen de la veritat i malmeten aquesta imatge pública del municipi que, molt assenyadament, tant li preocupa, oi més quan l'editorial d'un periòdic és la posició o punt de vista que assumeix tota la redacció en bloc i no una columna anònima que es pugui utilitzar per frivolitats irresponsables. No hem de cansar pas al lector amb un empatx de dades, però potser sigui útil a tothom (editorialista inclòs) recordar, ni que sigui pel damunt, un pessic de les accions que per iniciativa municipal s'estan duent a terme en el camp de la promoció econòmica. En primer lloc, cal tenir molt present que tots els polígons són de propietat privada i és aquesta propietat la que, en darrera instància decideix si prioritza la vocació promotora o la temptació especuladora. Dins d'aquest context, l'Ajuntament no només dona complida informació i assessorament de tot el que oportunament se li demana, sinó que està desenvolupant en els darrers anys una decidida activitat per impulsar els polígons a Sant Vicenç, que de polígons en tenim el nom, però cap condició física o legal per ser operatius. L'acció municipal va encaminada a superar les deficiències estructurals que patien (manca de serveis, d'urbanització, d'aigua, d'accessos, d'organització i de tot el que mínimament s'assembli a disciplina urbanística ). En aquest temps s'han constituït les Juntes de Compensació del "Clot del Tufau" i del "Pla de les Vives" (òrgans imprescindibles per començar a funcionar) i han quedat aprovats els respectius estatuts, Plans Parcials i projectes de reparcel·lació. S'han fet millores en l'abastament d'aigua i amb una propera inversió en aquest servei quedaran garantits els cabals suficients a totes les zones. Actualment s'està acabant la urbanització del "Clot del Tufau", polígon que ja ha quedat ple amb les darreres naus edificades i ara n'hi ha sis en construcció al "Pla de les Vives" i unes quantes més en projecte que ja han demanat permís d'obres. Fa sis anys, en plena crisi econòmica, es va crear el "Consorci de Formació i Iniciatives del Bages Sud" per establir accions de suport als aturats, impartir formació ocupacional, impulsar i assessorar els autoemprenedors, recolzar l'activitat existent, recopilar dades informatives de la comarca i trametre-les als agents econòmics comarcals ("Observatori del Bages") i reforçar el teixit social del territori. El Consorci no només ha estat un organisme pioner al Bages sinó que ha esdevingut especialment actiu i un referent obligat en aquests temes. A més de donar servei als municipis del territori ha rebut peticions de molts altres indrets, ha signat convenis o ha establert línies de col·laboració amb els sindicats ( UGT i CCOO ) i amb diversos ajuntaments (Navarcles, Artés, St. Fruitós, Manresa, etc... ) i la seva existència ha consolidat una denominació "El Bages Sud" que avui ja tothom utilitza per referir-se al nostre territori. Els que iniciïn l'exercici de qualsevol activitat empresarial, i tributin per quota mínima municipal, gaudeixen els primers 4 anys de bonificacions sobre la quota fins el màxim que permet la llei, un 50 %, de la qual cosa El Breny n'ha informat anteriorment. I en un altre ordre de coses, afegim que ara s'ha creat una empresa municipal "PROMOCIONS MUNICIPALS CASTELLET", la funció de la qual serà principalment, impulsar el desenvolupament de les zones industrials i el procés d'implantació d'indústries, vetllant perquè es compleixin les condicions previstes per a cada pla, i agafant les regnes de l'acció quan les circumstancies ho aconsellin i ho permetin. Inicialment tindrà un equipament tècnic mínim, però suficient per poder desenvolupar la seva funció i intensificar els vincles i les col·laboracions que ja hi ha establertes amb agents econòmics de fora de la població com poden ser Cambres de Comerç, promotors, API's, o el propi CIDEM, organisme amb el que hi ha suficient relació com per ser, el mateix Consorci, agent informador del CIDEM. Una de les grans mancances que té Sant Vicenç i que perjudica greument els polígons industrials són els accessos, front que l'Ajuntament té obert davant la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya des de fa temps i que ara, un cop format el nou govern català, tornarem a reprendre amb accions polítiques coordinades d'àmbit comarcal i parlamentari que ja s'estan elaborant, i en les que intervindran parlamentaris, cambres i ajuntaments. Sempre es pot qüestionar l'eficàcia dels equips de govern i posar en dubte la capacitat dels seus components o l'encert de les seves estratègies. Aquest és un exercici no només lícit, sinó enriquidor quan a més ve acompanyat d'anàlisi i raonaments. Però el que no es pot és, com en aquest cas, difondre la visió d'un desinterès municipal gairebé sistemàtic sobre la promoció econòmica del municipi quan la realitat dels fets està precisament contradient aquesta afirmació. És probable que el nostre escrit traspuï un cert to de lament. Tampoc hem volgut dissimular-ho, però no per això pretenem llençar acusacions a la persona o persones que van redactar tan desafortunat escrit ni intentem atribuir-li intencions perverses. Creiem que és, simplement, el fruit (un més) d'aquest impuls irresistible de veure-ho tot en sentit negatiu. De portar sempre posades les ulleres de la negativitat. Segurament s'ha donat crèdit a un comentari de cafè i se l'ha elevat a la categoria de veritat absoluta traient-ne conclusions totalment errònies. Res més. Ens sentirem satisfets si amb el nostre escrit hem aportat alguna dada útil als lectors i aprofitem per enviar a El Breny una sincera felicitació pels 25 anys de vida al servei de la informació local i desitjar a tota la població un Bon Nadal i un bon canvi d'any. Rebeu una cordial salutació. Grup Municipal Socialista ( Partit dels Socialistes de Catalunya ) Desembre 1999 Per mitjà d'aquesta nota la redacció d'El Breny vol expressar el seu malestar per les conseqüències que ha provocat l'editorial de l'edició número 253 de la revista, corresponent al passat mes d'octubre. L'esmentat editorial es va basar en una informació que havia arribat a la redacció d'El Breny sense haver estat contrastada amb els responsables del CIDEM. Després d'haver estat consultat, aquest organisme va declarar no haver donat cap tipus d'informació sobre aquest tema. La redacció d'El Breny, per tant, demana públicament disculpes al CIDEM per l'ús inadequat d'una informació no contrastada i sense l'autorització explícita per part d'aquest organisme. També vol manifestar que en cap moment s'ha pretès perjudicar deliveradament la imatge del CIDEM i, molt menys, posar en dubte la professionalitat dels seus responsables. Alhora la redacció d'El Breny expressa la seva preocupació si amb aquest editorial ha perjudicat la imatge de Sant Vicenç de Castellet com a municipi de gran potencial industrial, o si d'alguna manera s'ha obstaculitzat la política de promoció econòmica de l'Ajuntament. En aquest sentit, El Breny vol recordar que el consistori santvicentí té a la seva disposició les pàgines de la revista per tal que la població de Sant Vicenç conegui amb tot detall les actuacions que en aquest terreny s'estan duent a terme. La redacció d'El Breny No hem compartit entitat, però junts hem participat i hem fet possible les mateixes tradicions: a la plaça, el nostre Ball de Gitanes Popular; al peu de Castellet, el nostre Aplec. La teva il·lusió, Rosa, era la dansa; la nostra, els gegants, però junts hem compartit un mateix amor: el nostre poble, Sant Vicenç. Per tot això i per molt més, a la Colla de Geganters també ens és difícil escriure en aquests moments aquestes línies, perquè el dolor i la tristesa que ens ha deixat la teva pèrdua no ens permet tenir la ment clara. Per això, aquesta carta està escrita amb l'escalfor del sentiment, més que no pas amb la fredor del raonament. Però sentíem dins nostre la necessitat d'expressar-te la nostra gratitud per tot el que has volgut compartir amb nosaltres. Gràcies, Rosa, per oferir-nos aquelles danses que només es poden ballar quan se sent veritable estima pel que es fa. Gràcies per obsequiar-nos amb el teu somriure, sempre a punt, serè i espontani. Gràcies per contribuir a fer Sant Vicenç més ric, perquè la cultura i les tradicions són per a un poble un tresor que no té preu. Gràcies, Rosa, en definitiva, per haver volgut compartir una estona del teu temps amb nosaltres. Sàpigues només que quan els nostres gegants pugin a Castellet o ballin el seu vals a la plaça sentiran que tu els acompanyes. Perquè tu, Rosa, ja ets part de nosaltres i una part molt important del que els gegants representen. Voldríem, a més, que aquest humil homenatge fos també una dosi de coratge per a la teva família en aquests moments de dolor. Sortosament, la teva il·lusió i la teva entrega fan el teu record inesborrable. Colla de Geganters de Sant Vicenç de Castellet Quan la nit del 5 de gener arriba, any rere any, els membres de la Comissió Cavalcada de Reis veiem realitzat un somni que s'ha anat gestant durant tot un any de treball. Actes simples com el somriure als llavis d'un nen a l'agafar un caramel, l'angoixa infantil tot esperant el torn per parlar amb Ses Majestats o bé aquella frase tant típica " aquest any he fet bondat" dita amb veu tremolosa a cau d'orella fan que s'entendreixin les emocions i la brillantor dels nostres ulls delati durant tota la vesprada aquest sentiment unánime. Aquest any, però, serà diferent, ens falta algú. Algú dels nostres. La Rosa. Ella, més que ningú, vivia els sentiments que abans he descrit amb una intensitat indescriptible. Junts hem passat fred tot decorant les carrosses, hem sigut còmplices de rialles, hem treballat de valent, molt, per aconseguir objectius únicament compensats per sentiments interns. Gent com tu fan falta, gent disposada a col·laborar voluntariament sense mai esperar res material a canvi, sempre predisposada a afrontar reptes nous amb ganes i alegria. I quan més et necessitavem ens has deixat. Ens has deixat de cop. Tan de cop que molts de nosaltres encara no ho hem pogut assimilar. La tragèdia de la carretera ha trencat, de nou, el fràgil llistó que separa la vida de la mort, i ho ha fet quan més plena de vida et senties, en la teva eterna joventut. Aquest any serà especial, et trobarem a faltar, molt. Tots et durem a dins nostre i quan les carrosses de Ses Magestats creuin el pont de Sant Vicenç, i el castell de focs anunciant l'arribada dels Reis Mags il.lumini la muntanya de Castellet tots enlairarem els caps mirant al cel i veurem dibuixat el teu somriure entre els estels. Llavors, estarem segurs que segueixes entre nosaltes per sempre. COMISSIÓ CAVALCADA DE REIS Ara ens tocaria allò de dir "... la vida continua...", però no, no és fàcil... no et tenim al costat per explicar-te els projectes i reptes que té preparats l'Esbart i que tu assumiries tranquil·la i amb aquell somriure tan característic teu que tantes vegades s'ha descrit aquests darrers dies. El que sí podem dir és que ens has deixat tan de sobte que, nosaltres, els dansaires, portadors cada un d'una rosa als dits, ens mirem silenciosos preguntant-nos: per què han de passar coses com aquesta? Per què el destí ha decidit endur-se't tan jove i tan aviat? De què serveix aquest dolor? A tu ja no et serveix de res, malauradament. A nosaltres el dolor ens obliga a canviar la nostra manera de pensar, no podrem ser més feliços, però tindrem més cura d'allò i d'aquells que estimem i podem perdre, de l'amor, de les persones, dels sentiments, de la vida, de la mort. Gran part de la teva curta vida l'has passat ballant, la dansa és elegància, és seriosa, és moviment, és alegria, la dansa és música, és eterna, així la dansa és com tu. Per això, quan la música comença a sonar i els peus es comencen a moure, sabem que ets amb nosaltres i és inevitable que els nostres llavis descriguin un somriure. Però sovint, de cop i volta, el nostre cos tremola amb la sotragada del teu record i tornem a quedar muts, absents amb la mirada perduda i altra cop sentim aquella punxada de dolor que ens revolta i ens recorda que tot és tan fràgil i insegur.Però si hi ha una cosa segura és que sempre tindràs l'Esbart amb tu, podràs dormir tranquil·la enbolcallada de l'aroma fresca de flors i el compàs silenciós del Ball de Gitanes. Esbart Dansaire Santvicentí |