Col·laboracions |
|
"Un carrer per a un Alcalde, si us plau". Ara que ja tenim pont eixamplat voldríem recordar el que en el seu moment va representar la seva construcció per a Sant Vicenç. Cal llegir el capítol "Memòria de les obres del pont sobre el riu Llobregat a Sant Vicenç de Castellet", pàgines 194 a 215 del llibre "Sant Vicenç des de l'antiguitat fins el nostres dies", recopilat i escrit per Miquel Vila Vilamajor i Pere Canal Rius, on es transcriu les vicissituds, treballs, fracassos i l'èxit de la construcció del primer pont els quals duraren deu llargs anys. Moltes foren les persones que d'una manera molt directe i decisiva, intervingueren en el llarg procés de gestació, primer, i de construcció posteriorment. D'aquestes persones se'n guarda memòria i agraïment en el nom d'alguns carrers de la població. El diputat a corts Sr. Josep Creixell, el diputat de la Mancomunitat Sr. Joan Mª Roma, el dos enginyers del projecte Sr. Joaquim Llansó i Sr. Eduard Peña. En canvi res recorda i perpetua el Sr. Àngel Vilà. Si llegim la dita "Memòria..." sabrem el perquè. Realment sense la seva iniciativa i sense la seva decisió de constituir-se en empresa constructora al concurs d'adjudicació de les obres aquest hauria quedat desert i la construcció del pont aplaçada "sine die". En bona part es deu al Sr. Àngel Vilà, "el Bernat" com popularment se'l coneixia, la realitat del primer pont, volat anys després de construït, al final de la guerra civil, i ara eixamplat. Segons testimonis que el conegueren, el Sr. Vilà era una personatge pintoresc molt falaguer i enraonador, més apassionat que reflexiu, molt voluntariós i constant, una mica trapisondes i un punt informal. Regentava l'antic Cafè Miralles amb la seva sala de ball adjunta i vivia amb la seva esposa Carmelita Balielles a la encar en peu torre d'en Bernat. Durant la construcció del pont una riuada catastròfica s'emportà la bastida de fusta i materials d'obra per el muntar de les arcades, per un valor de més de 100.000 pessetes, el que provocar la fallida de l'empresa constructora del Sr. Vilà que fins aleshores n'havia sortit com podia per tirar endavant el projecte. Com a conseqüència el Sr. Vilà fou inhabilitat com alcalde i va haver d'abandonar la població perseguit per deutes i acreedors. D'ésser un "heroi i l'home del dia" proposat per condecorar-lo amb la insígnia d'Isabel la Catòlica, a convertir-se amb una estafador. Ni en la inauguració del pont, ni després, fou citat ni recordat. Han passat més de seixanta set anys dels fets. Ningú recorda la participació crucial de l'alcalde Àngel Vilà en la construcció d'una obra tant vital per la seva població. Ningú tampoc recorda els deute que deixà ni el pagament de la contribució especial que calgué pagar la població per acabar les obres del pont. És hora de recordar i homenatjar la figura d'aquest alcalde perpetuant la seva memòria donant nom a un carrer o plaça, a ser possible, prop del lloc que tant il·lusionadament propulsà. Si us plau un carrer per l'alcalde Angel Vilà i en el mateix lloc una placa per recordar-lo, a ell i a altres santvicentins que com ell ajudaren a fer realitat el que aleshores semblava un somni. Segons paraules escrites per el Sr. Pere Canal "quina distinció, crec i entenc, seria ben merescuda del Sr. Vilà". El vostre veí Josep |