Cartes a El Breny


1.
La muntanya de Castellet [Valentí Santacreu]

2. Les grans proves [Manel Lluís Tatjé]

3. Agraïment de la família Largo Muñoz

 


La muntanya de Castellet

Carta oberta a possibles donants i patrocinadors.

Entorn a la polèmica Castellet, suscitada fa tant de temps, puc acceptar fins a cert punt que hem de donar-vos un marge de confiança als responsables (Parròquia i Ajuntament) d'aquest fet vergonyós.

Però, alerta!. No "baixarem la guàrdia" perquè hi ha el risc que es pretengui (amb el vostre mutisme) jugar amb el problema com s'ha fet durant molts anys.

No voldria ser repetitiu però és una falta de respecte envers els santvicentins, aquesta manca d'informació (que tant insistim) i que no s'utilitzin els mitjans de comunicació de que disposem a Sant Vicenç. El que sí volem saber és en quin punt estan les negociacions i el grau d'implicacions (si és que n'hi ha).

Avui, però, per ajudar a buscar solucions, apart d'aquelles aportacions que han de gestionar-se a través dels estaments oficials (que sí són possibles) m'adreço a dos factors de la població com sou els donants i patrocinadors.

Hi ha personatges que heu tingut els vostres dubtes per decidir el destí que voleu fer de les vostres donacions desinteressades; ja sia per una falta d'informació, incomunicació o desconfiança envers certes canalitzacions; o que tal vegada perquè no s'ajusten a les pròpies voluntats. Bé, Castellet necessita de les vostres donacions.

L'altre sector és el dels patrocinadors. Entitats, institucions de l'estalvi i empreses de diverses activitats econòmiques, esteu convidats a convertir-vos en patrocinadors d'un objectiu molt lloable: integrar Castellet al patrimoni del poble.
Estem dins del mes de Setembre. La festa de l'Aplec del dia 12 ja haurà passat, però serà bo de deixar constància d'una estrofa dels tradicionals Goigs:

Puig tant alta sou posada
sobre d'aquest turonet
Siau la nostra advocada
Vós, Reina de Castellet.

Valentí Santacreu


Les grans proves

A Emili Galdámez Fernández

Quan vaig anar a veure al meu amic Emili, en aquell geriàtric de Collbató, hi anava amb el clixé de com sempre l'havia conegut: alt, esprimatxat, amb un to de veu característic, tot i sabent que està assegut en una cadira de rodes, i també sense saber quin seria l'estat d'ànim amb que el trobaria, bo i assumint la seva hemiplègia. No feia gaires dies que havíem llegit la seva carta al "Regió 7" (21-9-99), on es lamentava que en el Centre de Rehabilitació de Martorell hi pugui haver personatges amb tant poca humanitat com la traumatòloga de que fa esment: "ensorrant, en menys de cinc minuts, el treball i la il·lusió de moltes hores de lluita..." . En la mateixa carta parlava de records de joventut i acabava fent un clam de solidaritat i esperança. En veure la signatura de l'Emili vàrem quedar sorpresos, doncs, si bé sabíem que havia estat molt malalt, no en sabíem de la seva actual situació.

Al cap d'un moment d'haver demanat per ell, la meva esposa i jo, es va aturar un ascensor al passadís i en va emergir l'Emili. Entre sorprès i rialler, vàrem fer-nos sengles i fortes encaixades de retrobament i d'emoció: anava àgil, segur en la seva cadira de rodes. Ens va conduir al defora de la moderna residència, bellament ajardinada, i sota d'una ombrívola lona, agradablement ventilats de la xafogor de l'agost i d'esquena a l'enorme mola rocosa de Montserrat, va començar el nostre primer diàleg de tres hores i en molts anys.

Quins canvis dona la vida! I quines grans proves s'exigeixen als millors! Desprès de l'embòlia que va sofrir li sobrevingué una trombosis cerebral: tres mesos a la U.V.I. del Centre Hospitalari de Manresa, un mes i mig en coma profund,- somniant i somniant el que aviat sortirà en un treball que ell mateix ha escrit-, i desprès, pràcticament , començar de nou, gairebé en tot. Des de les coses més simples i quotidianes a tot el que hom pugui imaginar: refer la memòria, la visió, la parla, la motricitat en general, des de la quasi total immobilitat de tot el costat esquerre. Però per damunt de tots els contratemps: una gegantina voluntat inesgotable.

L'Emili, ara té la veu menys greu que abans, però parla i s'expressa com mai, té moltes ganes d'explicar-se, de parlar de les seves inquietuds - que són moltes -. Ha recuperat la vista i força mobilitat, fins i tot mou un xic la cama esquerra i ben segur que, amb aquesta voluntat, la cadira de rodes deixarà de ser-li imprescindible.

És un gran lector des de sempre - fins dels clàssics grecs. Té una cultura esforçada, autoelaborada, autodidacte. També escriu - ara ha guanyat molt de temps per fer-ho - les seves pròpies experiències, els seus somnis, els seus més profunds pensaments, la seva imaginació.

Al capvespre, havent sopat, seu al porxo de la residència i contempla llargament el cel estrellat. És capaç de meravellar-se davant d'una planta o d'una insignificant formiga, a la volta de tot el que li ha passat.

Els seus fills l'han recolzat totalment i sovint estan amb ell i marxen junts a donar un volt; al minúscul geriàtric (25places), ell és el més jove (51 anys), s'ha guanyat l'apreci de tots dels qui té un total escali i una total autonomia de moviments. Ell ha superat totes les depressions. És un lluitador nat. Positiu i noble. Mira el futur, analitzant el dur passat - ha assumit - i que l'ha conduït a l'esperançada maduresa d'avui.

Que les institucions - les que siguin - actuïn i no deixin passar de llarg persones com l'Emili, que tanta manca fan a aquesta nostre societat, sovint tan insensible i deshumanitzada, per aprendre d'ells, del seu permanent gran exemple.

Manel Lluís Tatjé


Agraïment de la família Largo Muñoz

Davant la impossibilitat de poder fer-ho personalment, la família Largo Muñoz vol agrair les mostres d'afecte i suport rebudes durant la malaltia del nostre fill Jordi. Volem donar les gràcies en especial al professorat i alumnat de l'Institut Castellet, al doctor Bergas i la seva família, i als equips mèdics i d'infermeria del Centre Hospitalari de Manresa i de l'Hospital Duran i Reynals.

 

Inici | Hemeroteca |
Col·lectiu El Breny | Sant Vicenç de Castellet